Ribera d’Ebre


Els serveis que presten els consells comarcals són imprescindibles per construir el país que volem i necessitem. Per això, al Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre hem celebrat el 25è aniversari de la seva constitució amb la inauguració de l’ampliació de la seu. Creiem que és la millor manera d’evidenciar que aquesta institució manté viu i ferm el seu compromís amb la comarca a l’hora de potenciar i millorar una agricultura, un turisme i una indústria de qualitat, i, per damunt de tot, una atenció acurada a les persones que viuen i treballen a la Ribera d’Ebre.

Jordi Jardí i Pinyol
President del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre

President: Jordi Jardí Pinyol
Web: www.riberaebre.org
Territori: 827,3 km2
Municipis: 14
Capital: Móra d’Ebre
Població: 23.477 habitants
PIB (milions d’euros): 1.501,0
Demarcació: Terres de l’Ebre

La Ribera d’Ebre és la comarca situada més al nord de les quatre comarques de les Terres de l’Ebre. Estretament lligada a l’agricultura i allunyada de les vies de comunicació, la Ribera d’Ebre ha estat una de les comarques en regressió dins el territori català. La construcció de la central nuclear d’Ascó ha proporcionat prosperitat i ha donat un impuls al sector immobiliari, als mitjans de transport i als equipaments agrícoles. És la primera productora d’energia elèctrica a Catalunya. L’agricultura és l’activitat econòmica bàsica d’una gran part dels municipis. El Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre es va constituir el 1988. La seva seu acull també altres organisme com el Consorci per a la Gestió de Residus Municipals de la Ribera d’Ebre, el Priorat i la Terra Alta, o la seu del Consorci Intercomarcal d’Iniciatives Socioeconòmiqes. El president del Consell de Ribera d’Ebre és Jordi Jardí Pinyol.

Quins ha estat els encerts del consell comarcal en aquests darrers 25 anys?

Els consells comarcals arreu de Catalunya i especialment a comarques amb poca població com és la nostra, que no arriba als 24 mil habitants, han estat el puntal per poder aglutinar totes aquelles coses que els petits municipis haurien estat incapaços de fer per sí mateixos. El poble més petit de la Ribera d’Ebre té cent habitants i com es pot entendre és impossible que pugui gestionar-se els serveis més bàsics. Més enllà d’això, m’agradaria destacar el canvi de percepció que s’ha produït sobre la nostra comarca, tant a l’interior com des de fora. Havíem estat vistos molts anys enrere com a aquells pobres desgraciats del sud que es dedicaven a fer tot allò que ningú volia. Som una comarca principalment productora d’energia. Tenim dues centrals nuclears que produeixen pràcticament el 70% de l’energia que es consumeix a Catalunya. I treballant amb intensitat i amb la creença que no som pitjor que ningú sinó que som, com a mínim, igual que els millors hem arribat a la conclusió que som una comarca amb tant o més potencial que qualsevol altra. Que el fet de tenir centrals de producció energètica no és un greuge, sinó que és un avantatge perquè són indústries no deslocalitzables i en els temps que estem vivint hem pogut comprovar que la deslocalització ha estat una de les causes principals dels problemes econòmics que tenen moltes comarques veïnes i molt properes. Per tant, no és una cosa material, no és una cosa palpable amb dades i estadístiques però sí que és una qüestió demostrable en base al sentiment i a la percepció que la gent de la nostra comarca ha pogut anar copsant amb un augment de la seva pròpia autoestima dient amb orgull que som de la Ribera d’Ebre, la principal productora d’energia del país.

Com deia, la Ribera d’Ebre té dues centrals nuclears i una hidroelèctrica, i és una de les zones de desenvolupament prioritari de parcs eòlics. Els mateixos riberencs identifiquen aquesta gran dependència com un perill. Com es pot buscar l’equilibri?

Hem demostrat que som capaços de compaginar les activitats de les tres potes principals sobre les quals volem recolzar el desenvolupament econòmic de la nostra comarca. La indústria, inclosa la nuclear, la branca agroalimentària i el turística. El turisme sense el riu Ebre no es podria entendre i hi basem tot el nostre pes turístic. Els nostres productes agroalimentaris han estat capaços de penetrar en mercats que fins fa un temps era impossible imaginar-nos, com el principal mercat de distribució de fruita dolça i de pinyol a Holanda. Estem obrint-nos pas a Rússia, a Qatar i als Emirats Àrabs perquè estem buscant aquells mercats que tenen la capacitat econòmica d’absorbir un producte de primeríssima qualitat al preu que realment val, saltant-nos tots aquells intermediaris que hi ha pel mig i que fan que el pagès es guanyi la vida molt malament i que el venedor final s’acabi fent ric a les costelles de qui realment treballa la terra. Per tant, hem demostrat que som capaços de compatibilitzar aquestes activitats amb la indústria. Pel que fa a la dependència sobre el món de l’energia hem de tenir present que la producció d’energia és una activitat industrial no deslocalitzable i, a més, la nostra comarca té les condicions especials i úniques a tot el sud d’Europa que la fan un emplaçament privilegiat per acollir aquesta tipologia d’indústries. Tenim el que es necessari per a què es pugui implantar una indústria d’aquestes, com aquest riu que és font inesgotable de refrigeració. També aquí hi passa el principal gasoducte del sud d’Europa, una font inexhaurible d’energia. Tenim grans centrals de transformació i molt bones línies d’evacuació. Això si busquem al mapa europeu hi ha molts pocs punts a Europa on conflueixin totes aquestes característiques i, per tant, nosaltres apostem d’una manera decidida, sense cap por, a l’especialització, perquè pensem que també és una manera de sortir-nos-en.

De què se sent més satisfet?

Em sento sobretot satisfet d’haver estat capaços de canviar aquesta percepció, també externament, però sobretot a dins de la nostra comarca. Quan vaig entrar com a president del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre tenia la sensació que la gent estava resignada a la percepció exterior que tenien de nosaltres i de la nostra comarca com a aquella pobra gent que els havia tocat viure amb la desgràcia de tenir segons quins condicionants socioeconòmics. Haver invertit aquesta percepció a nivell local em fa sentir molt satisfet. La nostra gent ara treu pit quan li diuen que viuen al costat de les nuclears. I és que si la resta de catalans viuen a casa seva amb totes les comoditats i si les indústries funcionen és gràcies a que nosaltres produïm aquesta font inesgotable d’energia que és imprescindible per a l’activitat humana. Crec que hauríem de ser capaços de perdre aquell punt d’hipocresia que sempre tenim.

El consell comarcal ha incidit en el sentiment de pertinença a la comarca?

La Ribera d’Ebre és una comarca que està a cavall de les Terres de l’Ebre i el Camp de Tarragona. Els 14 municipis i 17 pobles de la Ribera d’Ebre tenim molt clara la pertinença a la nostra comarca. Si hem de parlar de vegueries segurament aquí tindríem alguna dificultat més perquè per història, per comunicacions i per tradicions hi ha tres subcomarques ben diferenciades. La part nord, que té molta connexió amb Lleida, la part de l’Ebre cap a la dreta té més connexió amb el Camp de Tarragona i de l’Ebre cap a l’esquerra més connexió amb les Terres de l’Ebre. De tota manera, políticament estem assignats a les Terres de l’Ebre i el que hem d’aconseguir és que ens posin totes aquelles facilitats de transport, de comunicacions i d’infraestructures que siguin necessàries per a interconnectar tots els nostres pobles, que puguin accedir a la capital de les Terres de l’Ebre que en aquests moments és Tortosa.

Què els diria als ciutadans de la Ribera d’Ebre per sentir més seu el consell comarcal?

Als veïns de la comarca de la Ribera d’Ebre jo els diria una cosa molt senzilla: són absolutament dependents del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre. Segurament no en són conscients, però ho són. Qualsevol cosa de les més simples de la seva vida quotidiana depèn absolutament del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre. La recollida de la brossa, aquella persona que necessita assistència, aquells nens que van al col·legi cada dia, aquells infants que es queden a dinar al col·legi, aquelles persones que busquen un habitatge, les persones que necessiten una assistència a la llar, etc. Tot això, absolutament tot això, depèn del consell comarcal. Per tant, com més petites són les comarques, com més petits són els pobles d’aquelles comarques, més imprescindibles són els consells comarcals. Estem al servei dels ciutadans i, a més, gràcies a tenir unes centrals nuclears que ens donen uns recursos extraordinaris, podem donar un plus més de qualitat als nostres serveis. Han de ser conscients que, des de la vocació de servei, estem a la seva disposició i que cada dia, absolutament cada dia, la seva vida quotidiana està marcada per la feina que fem des del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre.