Montsià


En aquests 25 anys, el Montsià constitueix una referència d’àmbit nacional quant a serveis socials, ensenyament, gestió mediambiental i recollida de residus, amb la constitució en el seu dia del Consorci de Residus i del CODE (Consorci de Serveis Agroamientals de les Comarques del Baix Ebre i Montsià).

Malgrat la delicada situació econòmica que estem vivint, aquest darrer any s’ha pogut inaugurar la planta de tractament de lixiviats i l’ampliació de l’abocador comarcal de Mas de Barberans. També s’han dut a terme diferents plans de camins comarcals, projectes amb la Diputació de Tarragona per crear ocupació i l’acabament del Viver d’Empreses Comarcal de la Galera.

D’altra banda, s’ha consolidat dispositiu Montsià Actiu per al foment de l’ocupació i l’autoempresa, que és un referent en la cooperació pública i privada.
El Consell Comarcal del Montsià té una estructura organitzativa consolidada, amb els màxims serveis i adaptable a nous reptes de futur.
Joan Martín Masdéu
President del Consell Comarcal del Montsià

President: Joan Martín i Masdeu
Web: www.montsia.cat
Territori: 735,4 km2
Municipis: 12 i una EMD
Capital: Amposta
Població: 71.577 habitants
PIB (milions d’euros): 1.210,9
Demarcació: Terres de l’Ebre

El 8 de març de 1988 es va constituir el Consell Comarcal del Montsià a la sala de Plens de l’Ajuntament d’Amposta. En aquell moment, la comarca del Montsià la formaven 11 municipis: Alcanar, Amposta (capital de comarca), Freginals, la Galera, Godall, Mas de Barberans, Masdenverge, Sant Carles de la Ràpita, Santa Bàrbara, la Sénia i Ulldecona. Posteriorment, l’any 1991 es va incorporar el municipi de Sant Jaume d’Enveja, que fins aleshores pertanyia a la comarca del Baix Ebre, quedant en l’actualitat integrada per 12 municipis i l’Entitat Municipal Descentralitzada dels Muntells. La base principal de l’economia es basa, sobretot, en el sector primari i el turisme. L’alcalde de Sant Carles de la Ràpita, Joan Martín Masdéu, és el president del Consell Comarcal del Montsià.

Quins han estat els encerts dels consells comarcals en aquests 25 anys?

En aquests 25 anys hi ha hagut lloc per molts encerts. Una de les coses que destaco va succeir l’any 2000. Hi va haver un episodi d’aiguats molt importants i en aquell moment el consell comarcal va agafar el timó de les obres i va fer en un temps rècord tot un conjunt de millores que va possibilitar que els aiguats no provoquessin greus perjudicis per a la comarca. Després hi ha hagut una sèrie d’accions molt importants a nivell de programes de camins comarcals i, per altra banda, la posada en funcionament del dispositiu Montsià Actiu lligat al programa Treball a les 7 Comarques per a procurar ocupació a la comarca, una de les assignatures pendents.

De què se sent més satisfet?

Em sento satisfet d’haver posat el consell comarcal en una situació econòmica millor de la que ens vam trobar. En els moments de bonança econòmica es va estirar més el braç que la màniga i es van crear una sèrie d’estructures que eren del tot deficitàries. Tot i l’actual contenció pressupostària vàrem aconseguir posar al lloc Montsià Actiu, a base d’austeritat però sense perdre la qualitat dels serveis. És un referent al territori. Un projecte de desenvolupament econòmic local executat conjuntament entre el Consell Comarcal del Montsià i els 12 ajuntaments de la comarcal, amb l’adhesió de 15 organitzacions socials i econòmiques del territori i 30 empreses privades.

El consell comarcal ha ajudat al sentiment de pertinença de la comarca?

El sentiment de pertinença es va originar quan es van fer les diferents propostes de creació de la comarca. El debat se situava entorn de la capital, Amposta, però per una altra banda també hi havia certes poblacions que volien preservar el seu nivell d’importància. Ulldecona, Alcanar, Sant Carles de la Ràpita, Santa Bàrbara, la Sénia… Crec que en aquests anys de consell comarcal s’ha aconseguit un sentiment unitari. És a dir, ens sentim orgullosos de formar part de la comarca del Montsià, una comarca que dóna al mar però també a la part interior i, per tant, tenim realitats molt diferents. Al fer propostes conjuntes, com el programa de camins o la prestació de serveis mancomunats que aglutinen a totes les poblacions, hem aconseguit que la ciutadania entengui que la comarca del Montsià és una realitat com a tal.

Quines són les iniciatives més importants que han portat a terme?

Les iniciatives més importants han estat sempre al voltant de la creació d’ocupació. En aquests moments difícils per a l’economia hem procurat, mitjançant Montsià Actiu, fer tot un conjunt de cursos, seminaris, plans d’ocupació i de foment de l’emprenedoria. Totes aquestes activitats representen la clau de volta del que la ciutadania ens demana. D’altra banda, lògicament, on el consell comarcal posa molt èmfasi és al benestar de les persones i als infants. En aquest sentit, hem fet una aposta important amb el transport escolar i per augmentar les beques menjador perquè la ciutadania es vegi emparada per les administracions. És una assignatura que ens demanen contínuament i crec que el consell comarcal està fent un bon us dels pocs recursos que tenim.

Al Montsià hi ha un excés de superfície industrial?

A la comarca del Montsià hem patit dos problemes importants. El de la cimentera Cemex d’Alcanar, que va tancar tot i que ara ha reiniciat la seva activitat, i la crisi del sector del moble de la Sénia. S’han tancat moltes indústries però estem fent tots els esforços necessaris per revertir la situació, tant des de l’Ajuntament de la Sénia com des del consell comarcal amb les ajudes de la Generalitat i també la Diputació de Tarragona. Així mateix, el propi sector privat és qui evidentment ha de superar els problemes. Algunes empreses s’han constituït en una agrupació per internacionalitzar la seva oferta. D’altra banda, estan apostant per la innovació i participen en tot un conjunt d’esdeveniments, fires, exposicions, demostracions, que vinculen molt bé l’oferta de producció del moble amb altres tipus d’activitats com seria, per exemple, dotar de mobiliari i equipament a les indústries hoteleres. El que veiem és que el sector està viu i malgrat que són temps difícils estan il·lusionats perquè veuen que l’administració està al costat.

El conjunt del sector primari continua sent un dels pulmons del territori. Hi ha un 57% de superfície conreada i el paisatge agrícola és molt apreciat pels turistes

Pel que fa al futur, des del Consell Comarcal del Montsià hem apostat per tres sectors: l’arrosser, l’oli i la pesca. Això com a eix bàsic. L’altra branca és el turisme. S’ha potenciat no només a les localitats costaneres com Alcanar, les Cases d’Alcanar o Sant Carles de la Ràpita, sinó també als pobles d’interior. Posarem en marca un programa molt interessant com és el GR del riu Sénia, que aglutina les poblacions de la Sénia, Ulldecona i Alcanar, per acabar de vertebrar tota la comarca.

Què se li pot dir als ciutadans perquè sentim més a prop el consell comarcal?

El Consell Comarcal del Montsià és un ens que, al marge de les possibilitats de reestructuració política, està prestant uns serveis que són indispensables. Sobretot els que fan referència a les necessitats bàsiques de la ciutadania. Des de la recollida de residus a la gestió de les depuradores, els serveis socials d’atenció a les persones o les beques menjador i de transport. Donem servei d’arquitectes, enginyers, tècnics de consum i de turisme a tots els municipis molt petits que no disposen de personal propi. El consell comarcal és l’eina bàsica d’aquests pobles per a promocionar-se, ja que tenen molts per ensenyar i molt per demostrar.