Baix Ebre


El Consell Comarcal del Baix Ebre gestiona i coordina un ventall de tasques i serveis públics ampli i transversal. Una sèrie de serveis que repercuteixen en el dia a dia de moltes persones de la comarca i que tenen un pes específic per a entendre el progrés que ha experimentat el territori en els darrers anys.
De fet, i des dels seus inicis, l’ens comarcal del Baix Ebre treballa constantment en la direcció de fomentar la cohesió social entre els ciutadans apostant per consolidar i blindar els diferents projectes socials que s’han impulsat des de l’ens i, al mateix temps, en la línia de dinamitzar i enfortir l’economia del territori creant valor afegit.
Lluís Soler i Panisello
President del Consell Comarcal del Baix Ebre
President: Lluís Soler i Panisello
Web: www.baixebre.cat
Territori: 1.002,7 km2
Municipis: 14 i 1 entitat municipal descentralitzada
Capital: Tortosa
Població: 81.514 habitants
PIB (milions d’euros): 1.781,8
Demarcació: Terres de l’Ebre

La comarca del Baix Ebre està formada per 14 municipis i el Parc Natural del Delta de l’Ebre i el Parc Natural dels Ports. El Consell Comarcal del Baix Ebre té la seva seu a Tortosa, capital de comarca i de les Terres de l’Ebre, en un antic convent-església de 1907 restaurat per una escola-taller. En aquests darrers 25 ha tingut dues finalitats clares: estar al servei de totes les persones de la comarca i al costat dels diferents municipis que engloben el Baix Ebre. Lluís Soler és president del Consell Comarcal del Baix Ebre.

Quins han estat els encerts del consell comarcal en aquests darrers 25 anys?

El Consell Comarcal del Baix Ebre ha tingut en els darrers 25 anys moltes oportunitats de fer territori, de fer comarca i en aquest cas hi ha moltíssimes coses que es podrien comentar. Jo, però, destacaria la implantació del viver d’empreses, en un moment d’adversitat econòmica com el que estem vivint. El viver d’empreses està en plena ocupació, s’ha ampliat en aquest per donar oportunitat de negoci i de valor estratègic de futur a molts emprenedors joves de la nostra comarca. A part del viver d’empreses un altre element estratègic que a hores d’ara conforma un dels principals atractius turístics de la zona seria la via verda, que compartim amb la comarca veïna de la Terra Alta i que gestiona també el Consell Comarcal del Baix Ebre. A banda de tots els serveis propis que ofereix el consell comarcal com les beques menjador o a les llars d’infants o les de llibres escolars, s’ha engegat el projecte de tiquet fresc. Totes aquelles persones amb risc d’exclusió social poden anar i bescanviar un tiquet per aliments frescos a comerços petits, locals, de qualitat, de proximitat. En un moment d’adversitat econòmica és quan encara més es veu el paper que estan fent els consells comarcals des dels darrers 25 anys, però que ara estem accentuant, donant un èmfasi, un enfocament prioritari en tot el que serien polítiques socials i de dinamització econòmica.

De què se sent més satisfet?

Tinc trenta anys, i amb trenta anys ser el president del Consell Comarcal del Baix Ebre en un moment d’una situació econòmica desfavorable és d’aquelles coses que permeten fer un salt qualitatiu ajudant a molts ciutadans i ciutadanes de la nostra comarca amb risc d’exclusió o ciutadans i ciutadanes que volen emprendre la seva idea de negoci. Fer aquest acompanyament en aquestes circumstàncies et permet adonar-te’n que estàs amb una responsabilitat sobredimensionada però que és una oportunitat per a donar a entendre què és la vocació de servei públic i que ha de fer prevaldre tot aquell que està en acció política en aquests moments.

El consell comarcal ha ajudat a enfortir el sentiment de pertinença a la comarca?

Parlàvem abans de la via verda, però comptem també amb les rutes de gran recorregut que passen per l’Ametlla de Mar, l’Ampolla, el Perelló. Podem parlar del delta, que és el màxim exponent i un dels principals actius de l’Europa mediterrània. Podem parlar del Parc Natural dels Ports, podem parlar de tota la part històrica que representa Tortosa amb Festa del Renaixement que rememora una època viscuda a nivell de la capital del Baix Ebre. Per tant, aquest sentiment d’identitat el tenim. Però més que un sentiment d’identitat com a Baix Ebre tenim un sentiment d’identitat amb tot allò que conforma el Baix Ebre, és a dir, la gent del delta se sent molt del delta, la gent dels Port se sent molt dels Ports, la gent de Tortosa se sent molt de Tortosa. Tot això ho engloba administrativament i identitàriament la comarca del Baix Ebre i el nostre eslògan és El Baix Ebre. Mosaic de Contrastos.

En la seva presentació al web del consell comarcal diu que vol donar un pas endavant al que s’ha fet fins ara al Consell Comarcal. Què farà, com s’aconsegueix?
En un moment d’adversitat econòmica però també de posar en qüestió tot el que serien les estructures administratives d’àmbit supramunicipal cal que donar un salt qualitatiu. Què volem dir amb això? En primer lloc, cal enfortir i blindar tots aquells serveis socials de qualitat que entenem que hem de prestar des del Consell Comarcal del Baix Ebre però a hores d’ara caminant més enllà de la pròpia prestació de serveis i buscant un valor afegit que segueixi criteris d’eficiència. En segon lloc, hem de donar un salt qualitatiu donant resposta a les necessitats més emergents. Un tercer àmbit és l’assistència local. La nova revisió de la normativa tant a nivell estatal com a nivell català provoca que haguem de fer també un salt qualitatiu en tot el que seria la prestació de serveis d’àmbit local. Els consells comarcals ho hem fet durant 25 anys però ara ho hem de fer més enllà. I per això, en aquests tres àmbits el Consell Comarcal del Baix Ebre ha redactat un nou pla d’actuació comarcal.

El Baix Ebre és un nexe entre Catalunya, València i Aragó. Què s’ha de fer per millorar la col·laboració entre institucions però també les infraestructures?

El Baix Ebre té una riquesa estratègica de primer ordre que podríem realçar amb diferents valors turístics. Ara bé, si una cosa avui podem dir amb vehemència és que el Baix Ebre té un dèficit en infraestructures importantíssim. En tot cas, però, hi ha qüestions prioritàries com per exemple el corredor ferroviari del Mediterrani. També hauríem de treballar per fer del Port dels Alfacs un port logístic de primer ordre. Pel que fa a les infraestructures internes, recentment s’ha inaugurat el desdoblament de la variant de l’Aldea, però tota la part del Baix Ebre i el Montsià si una cosa no té és autovia. Som el territori de l’Eix Mediterrani que no compta amb cap quilòmetre d’autovia i per tant, aquesta és una de les reivindicacions que podríem fer a nivell d’infraestructures. A banda d’aquestes qüestions, jo, sent una persona nascuda al Delta de l’Ebre, crec que hauria de ser una prioritat tenir en compte els efectes negatius del canvi climàtic. El Delta de l’Ebre està amb una erosió permanent i aquí s’hi ha de posar remei perquè no ens podem deixar perdre un dels territoris estratègics de l’Europa mediterrània. Evidentment, això ho lligaria amb una defensa aferrissada del cabal ambiental del riu Ebre.

Quin és el futur del Baix Ebre?

El turisme és un sector emergent a la comarca del Baix Ebre i té molt camí per recórrer i per explotar. L’agricultura també és un sector amb una clara preponderància, tant el de la part interior com el de la costa. Aquí tornem al mateix tema d’abans: la part de la costa viu sobretot de l’agricultura arrossera i no podrà continuar sent així si no hi ha actuacions fermes en defensa del Delta de l’Ebre. El futur passa per lligar el turisme amb el sector agroalimentari. Tenim productes locals de qualitat, de primer ordre, com l’arròs, l’oli, els cítrics, el musclo, l’ostra… Productes que són característics i inherents a la comarca del Baix Ebre i que això, lligant-ho al que seria la potencialitat turística es poden desenvolupar accions concretes per crear valor afegit i donar perspectives a tota aquella gent jove que formar el seu propi negoci.

Com es pot donar a conèixer millor la tasca dels consells comarcals?

Des del Consell Comarcal del Baix Ebre un dels objectius que ens vam fixar a l’inici d’aquest mandat és donar a conèixer i fer molta pedagogia de tot el fet comarcal. Encara ara molta gent el desconeix i això és responsabilitat de molta gent que hem estat al capdavant de l’administració local supramunicipal. Moltes vegades expliquem que hem adjudicat pràcticament mil cent beques menjador en el curs 2013-14, que estem gestionant servei d’atenció domiciliària i moltes altres coses que afecten diàriament els ciutadans de la comarca. Possiblement, però, molts ciutadans de la comarca atribueixen aquest servei a l’ajuntament, que li és més proper i no al consell comarcal. Per tant, el que hem de fer és aproximar l’administració comarcal i un dels objectius és donar-los a conèixer i fer pedagogia.