Priorat


En comarques petites, rurals i disperses geogràficament, com és el cas del Priorat, el paper dels Consells Comarcals ha estat fonamental al llarg d’aquests últims vint-i-cinc anys. En uns moments com els actuals –en els quals sovint es dubta del paper de les institucions públiques–, cal que diguem ben alt que els consells comarcals han jugat un paper essencial com a instruments de complement en la tasca dels petits ajuntaments… Més enllà de la desconfiança que, sovint, hi ha respecte a les institucions públiques, cal que proclamem, per exemple, que sense el Consell Comarcal del Priorat hi ha competències i serveis bàsics que, en una comarca com la nostra, no hauríem pogut prestar en els nostres municipis.

I no hauríem d’oblidar que mantenir els serveis adients en tot el territori del país és fonamental, i més encara en comarques rurals, de petits municipis i dispersos geogràficament, com és el nostre cas, i on, a més, comptem amb un índex d’envelliment molt elevat. Tot plegat requereix d’una feina que és vital per a la fixació de les persones en el món rural i que, en conseqüència, és una feina transcendent per l’equilibri territorial del país.

I tot això ho hem fet des dels Consells i ho hem de seguir fent, tenint clar que els temps ens demanen d’afrontar noves necessitats i de provar noves fórmules de gestió com, possiblement, sigui el cas de la mancomunació de serveis entre els municipis. La crisi que travessem ens demana sentit comú però també valentia i creativitat a l’hora de recórrer nous camins que hem d’atrevir-nos a explorar per difícils i tortuosos que ens semblin.

En una comarca com el Priorat, el paper del Consell Comarcal també ha estat important (al costat d’altres agents, naturalment) per entendre el salt endavant que hem fet els últims vint-i-cinc anys i que ha col·locat al mapamundi el Priorat com una zona d’excel·lència agrària i territorial. Aquest “renaixement” que hem viscut al Priorat també és fill de la gestió de projectes bàsics per al desenvolupament comarcal que s’han fet i coordinat des del Consell des dels seus origens. És el cas dels projectes Leader, del Pla de foment de turisme i de moltes altres iniciatives planificades a escala comarcal i on el Consell sempre ha estat o bé al capdavant o bé al costat donant-los suport.

Joan Carles Garcia
President del Consell Comarcal del Priorat
President: Joan Carles Garcia i Vaqué
Web: www.priorat.cat
Territori: 498,6 km2
Municipis: 23
Capital: Falset
Població: 9.756 habitants
PIB (milions d’euros): 148,0
Demarcació: Tarragona

El Priorat és una comarca eminentment rural dispersa geogràficament i amb municipis petits. Compta amb 23 municipis i uns deu mil habitants, un 25% dels quals són persones més grans de 65 anys. Al llarg dels últims 25 anys, el Consell Comarcal del Priorat ha estat una institució capaç d’impulsar iniciatives que han acabat tenint una gran importància estratègica. És el cas de la Carta del Paisatge del Priorat, el Pla de Foment de Turisme o diversos plans Leader, que han contribuït a què el Priorat sigui avui dia una comarca que té clar que el seu model de desenvolupament passa per l’excel·lència territorial, agrícola, paisatgística i turística. L’alcalde de Capçanes, Joan Carles Garcia Vaqué, és el president del Consell Comarcal del Priorat.

Quins han estat els encerts del consell comarcal en aquests darrers 25 anys?

Els encerts del Consell Comarcal del Priorat en aquests 25 anys i la seva col·laboració en el desenvolupament de la comarca els situaria, bàsicament, a través de tres iniciatives. Per una banda, els projectes Leader, projectes amb fons estructurals europeus on el consell comarcal va col·laborar per tirar-los endavant amb un diagnòstic de les necessitats de la comarca. Això es va traduir en la creació de tota una sèrie de microempreses, d’establiments turístics i de bodegues que fins aleshores no existien i que estaven articulats només mitjançant les cooperatives agrícoles. La segona iniciativa seria la del Pla de Foment de Turisme, que es tira endavant a partir del 2006 on col·labora la Direcció General de Turisme juntament amb el Consell Comarcal del Priorat. Això va suposar invertir 900.000 euros en tres anys per a la promoció i la creació de producte turístic. A partir d’aquí s’ha aconseguit que la iniciativa privada creés l’associació Priorat Enoturisme, que ha agafat el relleu de les inversions que s’havien fet des de l’administració. El tercer projecte que jo destacaria és la Carta del Paisatge del Priorat. Hi estem treballant des del 2013 i és un projecte que afrontem amb molta il·lusió, no només l’administració sinó també la societat civil. La Carta de Paisatge pretén que el Priorat mantingui uns paràmetres de qualitat paisatgística. S’ha constituït una comissió de seguiment que ha de fer-ne l’avaluació i tirar endavant compromisos com el reconeixement del Priorat com a patrimoni mundial de la UNESCO.

El consell comarcal ha contribuït al sentiment de pertinença de la comarca?

El Consell Comarcal del Priorat ha reforçat el sentiment de pertinença a la comarca perquè pensem que som una comarca ròtula, entre les Terres de l’Ebre i el Camp de Tarragona. Una comarca on conviuen dues denominacions d’origen del vi, la Montsant i la Priorat, on hi ha una denominació d’origen per l’oli, Siurana, que compartim amb altres comarques del territori. On, a nivell sanitari, també hi ha una part de comarca que la seva àrea bàsica de dret és l’Hospital de Mora i una altra part amb àrea d’influència a l’Hospital de Reus. A nivell d’ensenyament també tenim dos focus de concentració, un és Falset i l’altre Cornudella. El fet que pugui haver un ens com és el consell comarcal que aglutina els 23 municipis, marca estratègies de desenvolupament, presta serveis i, sobretot, apropa l’administració al ciutadà del Priorat reforça el sentiment de pertinença a una comunitat i a un territori.

Vostè sempre destaca la dificultat de fixar la gent a un territori com el Priorat i en el món rural. Com fer-hi front?

La dificultat de fixar a la gent a un territori com el Priorat i a tot l’àmbit rural passa per un tema de serveis i d’infraestructures. Per exemple, ara hi ha tota una xarxa de microempreses que s’han establert a la comarca però manca una bona xarxa de telecomunicacions. És impossible tirar endavant una empresa i que ens desenvolupem econòmicament si no tenim una bona xarxa de comunicacions. Teníem un programa que era el Catalunya Connecta que, a conseqüència de la crisi econòmica s’ha quedat una mica penjat i això ens ha perjudicat de manera bastant clara en alguns municipis de la comarca. En relació als serveis, si no disposem d’una carta de serveis de qualitat difícilment podrem prestar-los. I sense això no es pot fixar la gent al territori.

Quins són els serveis que destacaria?

Els serveis són molts i molt variats. Els més importants són l’assistència domiciliària, els serveis socials, el desplegament de la llei de la dependència, la gestió dels menjadors i transport escolar, els serveis de medi ambient, l’arxiu comarcal, el servei d’emprenedoria per donar suport a tots aquells que volen tirar endavant empreses i volen invertir a la comarca. Tenim un servei d’atenció a la dona, un de joventut, el servei turístic, la borsa d’habitatge, etc. Tots aquests serveis si no el fes el consell comarcal no els faria ningú, perquè la dimensió dels municipis és massa petita.