Baix Penedès


Cal celebrar els 25 anys dels consells comarcals de Catalunya, doncs han acomplert una funció important en l’organització territorial de Catalunya. Aquests, van néixer amb el propòsit d’esdevenir administracions que promovien l’equitat territorial i amb el compromís de ser una eina de organització supramunicipal, gestió eficient, i sobretot, assistencial per aquelles poblacions més petites i amb menys recursos administratius. En aquest sentit, crec que les expectatives s’han acomplert sobradament, i més enllà d’aquest fet, els consells són, actualment, les administracions més sòlides a nivell financer malgrat les dificultats financeres dels darrers temps. Dins d’aquest context, cal recalcar la gran tasca d’acompanyament tant als municipis com als consells que ha desenvolupat l’ACM. Gràcies al seu assessorament i suport, sempre treballant pel diàleg i l’entesa entre nosaltres, hem pogut créixer com a territori. Malgrat tot, encara queda molta feina per fer i encoratgem a l’ACM a seguir amb aquesta gran tasca com fins ara.

Joan Olivella Ricart
President del Consell Comarcal del Baix Penedès

President: Joan Olivella Ricart
Web: www.ccbp.cat
Territori: 296,4 km2
Municipis: 14
Capital: El Vendrell
Població: 101.100 habitants
PIB (milions d’euros): 1776,2
Demarcació: Tarragona

El Baix Penedès és una de les quatre comarques més petites de Catalunya. Els inicis del Consell Comarcal del Baix Penedès, a partir de 1989, van ser difícils, ja que es va haver de bastir una institució sense antecedents com a administració territorial. De fet, el Baix Penedès i el Barcelonès van ser les dues úniques comarques en què la consulta als ajuntaments va resultar negativa. El plenari està format per 23 consellers i el seu president, Joan Olivella Ricart, també alcalde de Calafell.

Quins han estat els encerts dels consells comarcals en els darrers 25 anys?

Durant aquests 25 anys els encerts del consell comarcal han estat molts o hem intentat que siguin molts. El primer encert ha estat ser una administració propera a la gent. D’altra banda, s’ha aconseguit oferir tot un seguit de serveis que es poden mancomunar i arribar als pobles que no tenen tanta població. En el nostres consell comarcal, per exemple, s’han mancomunat serveis bàsics comés la recollida de brossa i neteja. Tenim una empresa que es diu EcoBP que intenta donar servei a tota la comarca o a tots els municipis que s’hi vulguin apuntar. D’aquesta manera els costos són més assumibles.

De què se sent més satisfet?

Ens sentim satisfets de les polítiques socials. La política social és actualment un dels fets que ens marca. Compartir tot el que són els assistents socials i l’ajuda a les persones fa que puguis arribar a qualsevol indret, i crec que en aquest moment de dificultats econòmiques això és molt important. També són claus les polítiques d’ensenyament. No em refereixo a edificis i escoles, sinó a tot el que complementa: transport escolar, menjadors, intentar que cap nen es quedi sense menjar o cap família pugi ser desatesa. Crec que això és important en aquest moment.

El consell comarcal ha ajudat a reforçar el sentiment de pertinença a la comarca?

Si, ens sentim molt baixpenedesencs i ens sentim penedesencs, perquè nosaltres en trobem en un territori entre l’Alt Penedès, el Garraf, l’Anoia. Aleshores tota aquesta zona té un sentiment propi de pertinença al Penedès. El consell comarcal ajuda a aquest sentiment de comarca. El problema és, potser, la província on pertanyem. No som ni de Tarragona ni de Barcelona. Aquest fet ens ha portat sempre a tenir un cert sentiment de disconformitat i ens sentim oblidats a vegades per les diferents administracions.

Cal, doncs, la vegueria del Penedès?

Crec que no hem de crear més administracions, potser aquest no és el sentit. El que sí que és important és que la gent se senti a gust on es troba, tingui facilitats de trobar-se, d’estar en una realitat. El Baix Penedès és un territori frontissa. Estem molt ben situats. Tenim molt bona comunicació amb Barcelona, però alhora les comunicacions deficitàries amb Tarragona fa que perdem tot el potencial que ens dóna aquesta capital, ja sigui a nivell laboral o universitari. És realment un problema que les Rodalies de Renfe morin a Sant Vicenç de Calders. Si vols anar a Tarragona vol dir que agafes un tren, baixes i n’has d’agafar un altre per arribar a Tarragona. Amb els autobusos passa el mateix. Tot plegat provoca que els ciutadans del Baix Penedès es desplacin cap a Barcelona, malgrat tenir Tarragona a només 35 quilòmetres.

Quins són els potencials del Baix Penedès que cal potenciar de cara el futur?

Els potencials els veiem molt clars. El turisme és la base econòmica de la nostra comarca i tenim els elements necessaris per potenciar-lo encara més. Per una banda, tenim tres municipis a la costa com són Cunit, el Vendrell i Calafell, amb unes platges magnífiques. D’altra banda, estem començant a potenciar tota una ruta enoturística per impulsar la D.O. Penedès. Per tant, la potencialitat que ja ens dóna el paisatge marítim s’ha de complementar amb una oferta interior basada en el paisatge vinícola. Tot això és un potencial que hem d’aprofitar i que tothom està intentant treballar. Des del Consell Comarcal estem fent esforços per coordinar juntament amb l’Alt Penedès i totes les comarques que tenen la D.O. Penedès un seguit de rutes enoturístiques que permetin conèixer i aprofitar tot el paisatge, les vinyes, el camp, el vi, les bodegues i combinar-ho amb tota la part cultural que també és treballa molt, la part de patrimoni, les figures importants com Pau Casals, evidentment, que ens marca molt a la Vila de Sant Salvador amb la Vila Casals.