Alt Camp


Com a President del Consell Comarcal de L’Alt Camp, voldria aprofitar aquesta celebració del 25è aniversari de la seva creació, per reivindicar l’experiència adquirida al llarg d’aquests anys i que ens demostra que es una institució que té el seu lloc dins l’organigrama administratiu, que aporta eficiència, optimitza els recursos i apropa els serveis als ciutadans i es la contrapartida als projectes d’eliminació dels municipis petits.

Joan Josep Raventós Coral
President del Consell Comarcal de l’Alt Camp

President: Joan Josep Raventós
Web: www.altcamp.cat
Territori: 538 km2
Municipis: 23 i 1 entitat municipal descentralitzada
Capital: Valls
Població: 44.771 habitants
PIB (milions d’euros): 1.087
Demarcació: Tarragona

El 9 de març de 1988 es constitueix el Consell Comarcal de l’Alt Camp. L’acte se celebra al Saló de Sessions de l’Ajuntament de Valls. La constitució del nou ens d’àmbit comarcal té lloc paral·lelament a totes les comarques de Catalunya, segons les directrius del conjunt de lleis conegudes globalment com a Llei d’Ordenació Territorial (LLOT). El Consell Comarcal de l´Alt Camp el formen 19 consellers comarcals. Compta amb 23 municipis i una entitat municipal descentralitzada. La capital de comarca és Valls. Actualment, Joan Josep Raventós, alcalde de Bràfim, és el president del Consell Comarcal de l’Alt Camp.

Quins han estat els encerts dels consells comarcals en aquests darrers 25 anys?

El principal encert dels consells comarcals en general és haver sabut demostrar que hi ha tot un seguit de serveis que, mancomunadament, poden servir en el futur per evitar que els municipis perdin la seva pròpia identitat. És a dir, els consells permeten fer una gestió conjunta de tot allò que individualment pot arribar a ser deficitari ja que és més problemàtic d’oferir.

De què se sent més satisfet?

Del que em sento més satisfet és d’haver aconseguit que durant tots aquests anys els consells comarcals hagin aconseguit aquesta unió entre els municipis sense discriminar-se els uns als altres i sense trepitjar-se entre ells. El més positiu és justament això, que la feina que han fet els consells comarcals ha servit per poder treballar conjuntament sense que hi hagi aquesta mancança de sensibilitat entre uns pobles i uns altres. Quan parles de pobles petits sempre costa trobar aquest equilibri.

El consell comarcal ha ajudat al sentiment de pertinença de la comarca?

Els consells comarcals han ajudat a conservar aquest sentiment de pertinença a la comarca perquè en algunes comarques hi havia hagut una mica la tendència a apropar-se a la capital de l’antiga província, de la demarcació o a altres llocs per proximitat més turística o per altres lligams. En canvi, les capitals de comarca que han sabut exercir de capital de comarca han pogut atraure una altra vegada tots els municipis d’aquestes comarques entorn de la seva capitalitat.

Quines són les iniciatives més rellevants que ha portat a terme el Consell Comarcal de l’Alt Camp?

Hi ha un seguit de serveis que crec que són fonamentals que es puguin exercir des del consell comarcal. Són tots aquells serveis que els municipis petits per sí sols difícilment podrien suportar, com la recollida d’escombraries, la gestió de la aigües residuals, serveis d’assessorament als municipis, tot el que són serveis tècnics, serveis mediambientals, serveis urbanístics, fins i tot serveis d’assessorament, secretaria, etc. Després n’hi ha uns altres que també són fonamentals i que són els serveis socials, una de les principals tasques que s’ha sabut donar des dels consells comarcals. I una altra que també és bàsica a nivell de les comarques amb molts municipis petits és la que gira entorn de l’ensenyament. És a dir, el transport, els menjadors, altres activitats paral·leles a l’ensenyament fonamental com els esports, la música, les escoles d’idiomes, etc. Coses d’aquestes que crec que són un servei que s’ha de potenciar encara molt més des del nivell del consell comarcal per aglutinar tot el que és la comarca.

Què es pot fer per què els municipis puguin aprofitar més els serveis que ofereix el consell comarcal?

Els municipis de la comarca, sobretot els més petits, encara els falta conèixer amb més profunditat el consell comarcal per a què es donin compte de quin és el potencial que ofereixen. La manca de dotació econòmica potser no ens ha permès donar a conèixer suficientment quina és la seva feina. Estem treballant una mica a l’ombra i molts serveis que estem oferint només els coneix realment aquell ciutadà que utilitza aquest servei.

La tasca realitzada pels consells comarcals no és, doncs, prou coneguda?

Moltes vegades només es coneix la tasca dels consells comarcals quan els ciutadans venen derivats dels seus municipis. La capital de la comarca i les comarques que tenen municipis grans ja ofereixen molts d’aquests serveis i, a més a més, tenen els seu mitjans per donar a conèixer aquesta oferta. En canvi, els municipis petits no tenim els mitjans com per publicitar tota aquesta tasca que estem realitzant. I per això costa una miqueta més d’arribar al ciutadà. Moltes vegades hi ha ciutadans que recriminen que crear consells comarcals només va servir per crear un nou nivell de despesa dins de l’adminstració però estan molt equivocats perquè realment el que estem fent és suplir i abaratir un cost que, municipi a municipi, seria molt més car i molt més dubtós de ser realitzat amb unes condicions suficientment adequades.

Les comunicacions són un dels principals problemes en les comarques d’interior?

És un problema, però els consells comarcals difícilment tenim cap potestat per resoldre els dèficits de comunicació ja que no depenen de nosaltres. L’Alt Camp té un problema amb l’administració central perquè no ens acaba l’eix que ens ha de comunicar amb l’interior de Catalunya. El dia que nosaltres puguem tenir resolt aquest problema -que no tan sols afecta a l’Alt Camp, si no que afecta a tota la demarcació de Tarragona- haurem millorat molt la connectivitat sobretot industrial amb l’interior de Catalunya i la connexió amb la resta d’Espanya.

Han pogut aturar la línia de molt alta tensió que havia d’unir Escatron amb la Secuita…

Personalment no sé si és necessari el transport d’aquesta quantitat de potència elèctrica cap a la nostra comarca però, evidentment, si els informes tècnics de la Generalitat no creuen que sigui necessària, crec que ja tenim prou instal·lacions elèctriques que ens traspassen i que ens trinxen la comarca com per fer-ne una altra. Jo crec que el que s’ha de buscar és gestionar millor els serveis que hi ha en aquest moment i analitzar si realment convé o no aquesta línia. Per la nostra part estem disposats a donar suport a tots aquells municipis pels quals passa aquesta línia i si realment no convé no s’ha de fer i s’ha de buscar la manera de potenciar les instal·lacions elèctriques que ja tenim en aquest moment.

Per on passa el futur de la comarca?

El futur industrial a l’Alt Camp crec que té molt de potencial perquè ens trobem en un lloc idoni. Som l’enclavament que uneix l’interior, les comarques més del nord, de Barcelona o de la resta de Catalunya i, sobretot, tota la petroquímica i tot el sud de Catalunya. Estem al mig, és un eix. A més, estem suficientment a prop dels grans centres de producció però una mica allunyats per permetre que en aquest moment encara hi hagi molt sòl per utilitzar industrialment. El que passa és que també hem de vetllar per no espatllar aquesta comarca nostra que eminentment és una comarca agrícola amb molt potencial turístic. El que s’ha de procurar és que aquesta indústria s’ubiqui en el lloc adequat de la comarca. Hi ha suficient terreny industrial com per, ben ocupat i ben distribuït i ben gestionat, no haguem de continuar fent malbé la resta de la nostra comarca.