Urgell


Em plau sumar-me amb aquestes ratlles a la celebració del 25 anys dels consells comarcals. Com a presidenta del Consell Comarcal de l’Urgell  és un plaer veure que hem esdevingut una institució de referència a la nostra comarca al servei de tots els ajuntaments de l’Urgell. Els consells comarcals han anat assumint, durant la seva trajectòria, unes responsabilitats de servei, que són el fruit de l’acord de tots i cadascun dels nostres ajuntaments i la nostra raó de ser.

Rosa Maria Mora i Valls
Presidenta del Consell Comarcal de l’Urgell

President: Rosa Maria Mora i Valls
Web: www.urgell.cat
Territori: 579,7 km2
Municipis: 20
Capital: Tàrrega
Població: 36.863 habitants
PIB (milions d’euros): 858,8
Demarcació: Comarques de Lleida

És a través  de La Llei 6/87 del Parlament de Catalunya que es creen els consells comarcals com a ens locals supramunicipals. Finalment, el dia 9 de març de 1988, data de la seva constitució, aquests reben el certificat de naixement. Des d’aquell dia el Consell Comarcal de l’Urgell ha treballat per fer palesa dia a dia la seva existència i la seva voluntat de servei a tots els ciutadans de l’Urgell. El suport als petits municipis perquè puguin tenir accés als mateixos serveis i puguin tenir les mateixes oportunitats que els municipis més grans, és la funció primordial del nostre treball diari. La presidenta del Consell Comarcal de l’Urgell és Rosa Maria Mora i Valls, alcaldessa d’Anglesola.

Quins han estat els encerts dels consells comarcals en aquests 25 anys?

Els encerts dels consells comarcals, i en concret el nostre, és mancomunar serveis i posar-nos al costat dels ajuntaments petits. Crec que la funció que han fet els consells comarcals a tot el territori català és importantíssima per això, per haver pogut donar una qualitat molt millor de vida als ciutadans que viuen en poblets petits. Són municipis que per sí sols no podríem assumir segons quins serveis.

De què se sent més satisfeta?

Del que em sento molt satisfeta és de la voluntat de servei. D’escoltar els alcaldes i les seves necessitats. Jo sóc alcaldessa i això fa que pugui conèixer bé les necessitats de cadascun dels nostres municipis. Quan coneixes una cosa és quan realment pots donar una resposta molt més efectiva, molt més positiva. I d’això és del que ens sentim més orgullosos, que vinguin aquells alcaldes de pobles petitons i et diguin: escolta, nosaltres tenim dèficit d’aigua, tenim problemes, encara traiem aigua dels pous… I poder respondre que mancomunarem el servei de l’aigua. Tenim nou municipis petitonets no podrien tenir aquesta xarxa d’aigua per sí sols. Per tant, és una tasca que no es veu però que beneficia, al final, ciutadà.

El consell comarcal ha ajudat al sentiment de pertinença de la comarca?

Una de les coses que més hem treballat des del consell comarcal és, precisament, el sentiment de pertinença, perquè jo crec que estimes una cosa quan la coneixes. El que hem fet és potenciar tot allò que té d’important i singular cadascun dels nostres pobles de la nostra comarca, ja sigui una festa o una fira. Es tracta de donar a conèixer a la resta de catalans el nostre territori, perquè vingui i que aquell poble es pugui sentir orgullós d’allò que el fa singular. Penseu que la nostra comarca, l’Urgell, té vint municipis i catorze festes d’àmbit supramunicipal. El consell comarcal es posa al costat dels ajuntaments i potencia tota aquesta singularitat.

Què fa de l’Urgell una comarca singular?

La nostra comarca té tres trets molt diferenciats. Hi tenim la Vall del Corb, la Ribera d’Ondara i la Vall del Sió. I això fa que la gent sigui diferent. Els cultius són diferents, la manera de fer també i això crec que és una riquesa molt important per a la nostra comarca. La Vall del Corb té uns pobles encantadors, tots amb pedra seca, maquíssims, amb unes cases molt ben conservades, una vall molt desconeguda però que val la pena potenciar-la turísticament. Té uns olis extraordinaris, amb la D.O. Garrigues i la Ruta del Cister, una marca que compartim tres consells comarcals i 65 pobles. A la Ribera del Sió s’hi fa l’excel·lent torró d’Agramunt, compta amb l’Espai Guinovart i l’Església de Santa Maria. La Ribera de l’Ondara, la recta que diem els que hi vivim, hi ha arbres fruiters que són deliciosos. Fan uns préssecs i unes pomes i unes peres extraordinàries i un paisatge diferent, regats pel canal d’Urgell.

L’eix transversal els fa ser una comarca clau per a les comunicacions i el transport. Però encara senten que hi ha mancances…

Hem de treballar per potenciar la C-14, que és la carretera que et porta des d’Andorra fins a Tarragona i que travessa la nostra comarca. El que ens convindria és una autovia potent per poder aprofitar el Port de Tarragona, un port important per una comarca com la nostra que produeix molt producte agroalimentari i agrari. També s’hauria de fer una aposta molt seriosa pel ferrocarril. Pel que fa a la xarxa ferroviària, pensem que la línia de tren Lleida-Manresa és tercermundista i no pararem de reivindicar-ne una de nova. Tot i aquestes mancances, el potencial en comunicacions el tenim resolt amb l’eix transversal i amb l’autovia que va fins a Barcelona.

Quines han estat les iniciatives més rellevants?

Una de les apostes que ha fet el Consell Comarcal de l’Urgell pel territori és crear la marca Gustum conjuntament amb la comarca del Pla d’Urgell. Els resultats són extraordinaris. Ja érem conscients que teníem uns productes de primer ordre i d’una qualitat excel·lent, però no els sabíem comercialitzar. Amb Gustum fem d’enllaç entre els productors i els consumidors i ajudem a què aquests productes agroalimentaris puguin arribar a les millors fires. La nostra satisfacció ha estat veure com la gent emprenedora s’ha fet seu aquest projecte fins el punt que s’hi ha adherit des del País Basc i les Illes Balears. Ha estat clau per a la nostra comarca haver donat aquest valor afegit als nostres productes.