Segrià


El Consell Comarcal del Segrià és un ens del tot necessari per la dimensió dels seus municipis, i per tal de garantir la qualitat dels serveis essencials i pel bon desenvolupament de la comarca del Segrià, em refereixo evidentment tots els segrianencs i segrianenques.

El fet de gestionar els serveis en comú fa possible garantir la seva qualitat i quantitat. Si no existís, l’hauríem d’inventar!

Pau Cabré Roure
President del Consell Comarcal del Segrià

President: Pau Cabré Roure
Web: www.segria.cat
Territori: 1.396,7 km2
Municipis: 38
Capital: Lleida
Població: 210.141 habitants
PIB (milions d’euros): 5.102,6
Demarcació: Lleida

El 9 de març de 1988 es reunien en el Saló de Sessions de la Paeria de Lleida diversos regidors de municipis del Segrià per prendre possessió com a consellers comarcals del Segrià. El Segrià és una comarca dispar, ben diferent des d’Almatret fins a Alcarràs. Existeix el Segrià sec, una zona apassionant amb l’arribada de l’aigua del Segrià-Garrigues, i tota l’horta de Lleida. A la part nord, Alfarràs, Almenar i Alguaire van tenir una riquesa industrial a partir dels anys seixanta tot i que en l’actualitat es troba en regressió industrial. Els pobles d’Alpicat i Alcarràs han crescut molt per la proximitat a la ciutat de Lleida. Gran part de la comarca es dedica específicament al sector primari. El conreu d’arbres fruiters continua en augment i representa un terç del total de la superfície de regadiu. Pel que fa a la ramaderia, el Segrià era la comarca catalana amb més cens de bestiar porcí, boví i oví. El creixement industrial del Segrià es polaritza al voltant del municipi de Lleida, i el segueixen municipis com Almacelles, Alcarràs i Alfarràs. Les indústries més importants de la comarca són les relacionades amb el sector primari, des d’aquelles dedicades a l’elaboració de pinsos, fins a les agroalimentàries que produeixen embotits, productes carnis i lactis. El president del Consell Comarcal del Segrià és Pau Cabré Roure, alcalde d’Alpicat.

Quins són els encerts del consell comarcal en aquests 25 anys?

El Segrià és una comarca molt dispersa, amb molts pobles dels 38 que conformen la comarca que no arriben als mil habitants. Si no és pel Consell Comarcal del Segrià no podrien tenir els serveis necessaris. Sempre dic que ser català vol dir tenir tots els mateixos drets i les mateixes obligacions, tan si vius en una ciutat com en un poble, gran o petit. Tinc la sort de ser l’alcalde d’Alpicat, un poble gran que seria autosuficient, però quan et poses el barret de conseller comarcal o de president del consell comarcal has de pensar que aquests municipis, sense la solidaritat dels municipis grans mai podrien tenir el mateix que tenim la resta.

De què se sent més satisfet?

Des del Consell Comarcal del Segrià ens sentim molt satisfets de poder portar a aquests municipis petits aquesta cultura de les corals, les sardanes, de poder tenir el transport escolar, poder servir als menjadors escolars, com si fossin un municipi gran. Sense el consell comarcal això no seria possible. Aquest és per a mi l’orgull, que tots els pobles, petits o grans, puguin tenir els mateixos serveis.

El consell comarcal ajuda al sentiment de pertinença de la comarca?

El Consell Comarcal del Segrià ha revaloritzat les riqueses i els potencials de cada poble petit. Si no fos per la comarca qui sabria que a Almatret tenen els miradors més bonics de l’Ebre? Qui sabria que és el bobalà? Qui coneixeria Soses amb aquesta riquesa dels ibers? La comarca, gràcies a la Diputació de Lleida o a l’Institut d’Estudis Ilerdencs, fa de pantalla per explicar tots aquests tresors que com a poble petit no podrien explicar ells, fa de caixa de ressonància per a què això es conegui des de la comarca i des de tota la província de Lleida.

Com encaixa la capitalitat de Lleida amb el consell comarcal?
Encaixar una ciutat tan gran dins d’una comarca de 38 municipis se’ns fa, jo diria, un pèl complicat. Tot i que hi ha una molt bona relació amb Lleida la sensació és que continua sent un ou ferrat. Lleida és el rovell i la resta de la comarca som la clara. Amb això el que vull dir és que sempre que s’ha de fer alguna activitat important a la comarca, es fa a Lleida capital. És el punt de referència. Això limita bastant el consell comarcal quan es vol apostar per la cultura o per algun altre tema. Tot pivota entorn Lleida.

Vostè sempre diu que els homes i dones del Segrià són gent de pedra picada. Per què?

La gent del Segrià som una gent que va patir molt, perquè el Segrià sense aigua és com un desert i l’arribada de l’aigua ha anat fent que aquesta gent de pedra picada, gent de la duresa de la terra, s’hagi fet a una manera de ser determinada: és gent de dilluns al matí, gent a qui ningú ha regalat res. Al Segrià tot s’ha fet treballant. La cultura del Segrià és una cultura pobre i tots aquests pares i mares han buscat que els seus fills puguin fer carreres, puguin estudiar, que tinguin millor vida que els seus pares. Amb això també ens han ajudat tots aquests lleidatans o segrianesos que quan han anat a Barcelona han triomfat i han exercit.