Segarra


Han passat 25 anys i molta és la feina que en l’actualitat veiem que s’ha fet. La voluntat i el sentit de país ens fa treballar per fer palesa la riquesa del nostre territori, de la nostra gent. Prestar uns serveis a tots els ciutadans, arreu de la comarca, per un veritable equilibri social i territorial és la línea que ens hem marcat al llarg del temps.

Desitgem seguir mantenint les eines necessàries per obtenir un futur millor, donant servei i recolzament a tots els municipis de la comarca, especialment el més petits, que no disposen dels recursos, sempre respectant l’autonomia municipal.

Com a president del Consell i en nom propi és un honor poder formar part d’aquesta institució de la que ens hem de felicitar.

Adrià Marquilles Bernaus
President del Consell Comarcal de la Segarra

President: Adrià Marquilles Bernau
Web: www.ccsegarra.cat
Territori: 722,7 km2
Municipis: 21
Capital: Cervera
Població: 22.971 habitants
PIB (milions d’euros): 590,6
Demarcació: Lleida

El 9 de març de 1988 es constituïen a tot Catalunya els consells comarcals d’acord amb la Llei 6/1987 del Parlament de Catalunya. El fet que la Segarra sigui una comarca extensa, amb la població agrupada en més de cent nuclis de població i en la que molts dels municipis no tenen més de 500 habitants, ha fet que el Consell Comarcal de la Segarra hagi esdevingut l’instrument que, tot respectant l’autonomia municipal, ha vetllat per aconseguir les funcions que per llei cada municipi té marcades, apropant i recolzant els serveis als ciutadans a través dels ajuntaments. L’any 1991 es va constituir formalment el Consell d’Alcaldes que s’instaurà com a òrgan col·legiat de caràcter consultiu format pels 21 alcaldes de la comarca. El Ple del Consell Comarcal de la Segarra compta amb 19 consellers comarcals. El president n’és Adrià Marquilles Bernau.
Quins són els encerts del consell comarcal en aquests 25 anys?

El primer encert és que existeix el Consell Comarcal de la Segarra per donar servei als municipis. La primera prioritat va ser portar aigua a la comarca, que no en teníem. Com deia Josep Pla, la Segarra és eixuta, una comarca de secà autèntica i això és etern. Fa vint anys el Canal d’Urgell ens va garantir la subsistència. D’aquesta manera s’han pogut crear indústries i mantenir les granges. A partir d’aquí estem treballant molt en prestar tots els serveis possibles. A la Segarra tenim municipis molt petits, alguns amb un centenar d’habitants, i tots estan tranquil·lament atesos.

De què se sent més satisfet?

Em sento molt satisfet del fet que els serveis bàsics arribin a tota la població. Perquè una cosa són els nuclis grans que tenim a la comarca i una altra cosa són els nuclis petits i no té preu poder portar tots els serveis bàsics d’aigua, serveis socials o recollida de la brossa. Això no ho ha fet un president determinat, sinó que ha estat obra de tot el Consell Comarcal de la Segarra des dels seus inicis.

El consell comarcal ha ajudat al sentiment de pertinença de la comarca?

El Consell Comarcal de la Comarca hi ha ajudat i és necessari i oportú. Si no existís el consell comarcal l’hauríem d’inventar. Els inicis van ser bàsics en la prestació de serveis i els nuclis petits, però també els grans, i per això ens identifiquen. Si no prestéssim aquests serveis als ajuntaments, estarien mal atesos.

Com es pot afavorir la indústria?

El que hem de fer possible és que la indústria s’instal·li a la comarca però també mantenir la que ja tenim. La trajectòria a la Segarra és agrícola i ramadera i en això tenim un potencial important que volem potenciar. Nosaltres subsistim gràcies a l’agricultura i, en aquest sentit, les comunicacions hi ajuden moltíssim. Es pot anar cap a Girona amb l’eix transversal, es pot anar cap a Barcelona per l’autovia, i també cap a Tarragona. Som al mig gairebé de Catalunya i ben comunicats. Penso que de cara al futur hem d’optimitzar aquest fet. No hem de portar noves indústries que després acaben deslocalitzant-se, sinó que hem d’afinar molt bé i treballar amb el nostre potencial agrícola. Tothom està molt pendent d’aquest futur del Canal Segarra-Garrigues, per exemple. Estem molt atents i també preocupats perquè encara no s’acaba de desencallar. Hi hem de posar tot el nostre èmfasi perquè l’aigua és un recurs que tenim a tocar, està a punt i només falta que es desencalli.