Pla d’Urgell


La celebració dels 25 anys d’història dels consells comarcals ha tingut un significat especial al territori plaurgellenc perquè la constitució del Consell Comarcal del Pla d’Urgell i la unió dels divuit pobles en una nova comarca fou un assoliment de la voluntat dels ciutadans d’aquesta contrada. D’aquí, que anomenem el Pla d’Urgell la comarca volguda.

Francesc Fabregat i Talarn
President del Consell Comarcal del Pla d’Urgell

President: Francesc Fabregat i Talarn
Web: www.plaurgell.cat
Territori: 305,1 km2
Municipis: 16
Capital: Mollerussa
Població: 37.249 habitants
PIB (milions d’euros): 969,3
Demarcació: Lleida

Els pobles que avui en dia integren el Pla d’Urgell pertanyien a la Noguera, el Segrià, l’Urgell i Les Garrigues. Sense la comprensió d’aquestes comarques ni el sentiment de pertinença a una altra identitat comarcal, avui en dia, el Pla d’Urgell no existiria. La voluntat de constituir-se com a comarca es feu palesa al Congrés de Cultura Catalana que es celebrà a Mollerussa l’any 1977. En una ponència, se n’argumentava la viabilitat amb termes geogràfics, socials, econòmics i identitaris.
Malgrat aquest reclam del territori i les possibilitats reals que s’exposaren, a la primera divisió comarcal, el Pla d’Urgell no existia i no fou fins al 16 març de 1988 que el Parlament de Catalunya n’aprovà la constitució. Es feu efectiva el dia 27 de juliol de 1988 a la sala de plens de Mollerussa, ciutat que s’estrenava com a capital de comarca, amb la constitució del Consell Comarcal del Pla d’Urgell. Com sol explicar el que en fou el primer president, Ramon Pallàs, llavors alcalde de Miralcamp, van començar amb una màquina d’escriure i un despatxet en un edifici de l’Ajuntament de Mollerussa. En aquests vint-i-cinc anys d’història, el consell comarcal s’ha consolidat com l’administració dels ajuntaments i dels ciutadans i ofereix un gran ventall de serveis als pobles de la comarca. És indiscutible la importància de la gestió del Consell Comarcal, gràcies en part a una comarca homogènia, de pobles petits i de característiques similars, que han delegat en el Consell Comarcal molts serveis que, conjuntament, es poden oferir i milloren substancialment la qualitat de vida de les nostres viles. L’alcalde de Bellvís, Francesc Fabregat i Talarn, és el president del Consell Comarcal del Pla d’Urgell

Quins són els encerts del consell comarcal en aquests 25 anys?

El primer encert és la creació de la comarca. El 1988 es va crear la comarca del Pla d’Urgell i també es va constituir el Consell Comarcal del Pla d’Urgell que, de fet, és el que gestiona la comarca. Va ser una comarca volguda perquè hi havia diferents pobles que pertanyíem a diferents comarques però la idiosincràsia i el territori no era el mateix. Després hi ha hagut d’altres reclamacions i encerts, perquè de la mateixa manera que la gent del territori reclamava una comarca, també en un moment donat es va reclamar que es tornés a recuperar l’Estany d’Ivars i Vilasana. La recuperació d’aquest estany va ser un dels encerts cabdals a la comarca perquè a més, deixant de banda que a l’inici el primer motiu per a la recuperació era mediambiental, també estava molt clar que havia de ser un pol d’atracció de turisme a la comarca. Nosaltres a la comarca del Pla d’Urgell no tenim ni mar ni muntanya i aleshores s’havia de buscar algun mecanisme, algun element que fos un pol d’atracció, i l’Estany d’Ivars i Vilasana per descomptat que així és. Hi ha hagut altres encerts a la comarca. Un d’ells podria ser la creació de l’Espai Cultural dels Canals d’Urgell, un museu que explica molt bé tot el procés de construcció del Canal d’Urgell. Aquest era un tema que molta gent desconeixia i arrel del museu es pot descobrir tot el que va arribar a costar dur a terme aquesta obra faraònica en aquells moment i que va ser la que va canviar tota la configuració de tots els pobles que rega el Canal d’Urgell. Per descomptat, el Consell Comarcal del Pla d’Urgell presta molts serveis de forma mancomunada. L’estrella d’aquests serveis podria ser la recollida selectiva de la brossa en contenidors soterrats, un canvi molt substancial a la comarca.

De què se sent més satisfet?

Del que em sento més satisfet és, potser, del fet que totes les millores que s’han dut a terme durant aquests anys a la comarca sempre s’han fet amb unanimitat, amb el beneplàcit unànime de tots els alcaldes de la comarca sigui quin sigui el color polític.

El consell comarcal ha ajudat al sentiment de pertinença de la comarca?

Sí, sens dubte el Consell Comarcal del Pla d’Urgell ha ajudat al sentiment de pertinença de comarca, perquè partim de la base que és una comarca volguda. A partir d’aquí, totes les accions que s’han anat duent a terme sempre han estat consensuades i benvingudes. I a més, el fet de ser una comarca no massa gran en extensió i molt plana facilita molt la comunicació entre els municipis. Això també fa que hi hagi molta relació entre tots els ajuntaments de la comarca, entre tots els alcaldes i entre els mateixos comarcants.

Quin és el futur del Pla d’Urgell?

En aquest context econòmic, és important que totes les empreses agroalimentàries que hi ha a la comarca quedin fixades al territori. Abans de tenir el Canal d’Urgell, totes les terres eren de secà, eren terrenys tan inhòspits que en deien lo clot del dimoni. El canal va ser un revulsiu i els ciutadans van canviar de mentalitat, convertint-se en més emprenedors. Això també va fer que al llarg del temps tota la xarxa agroalimentària que avui existeix fos possible gràcies a l’aigua del canal i avui és una indústria potent al Pla d’Urgell. A partir d’ara hem de preservar al màxim que això continuï sent així i sigui una referència fins i tot a nivell mundial, com ja ho és la fruita del Pla d’Urgell. A més, des del consell comarcal sempre diem que és important consumir productes de proximitat, productes de quilòmetre zero per que tenen molts beneficis des de tots els punts de vista. No només són productes més saludables, sinó que a més es dóna negoci i vida a la gent del teu entorn més proper. Com a comarcants hem de ser militants al cent per cent d’aquests criteris. Intentar que la gent consumeixi primer, per fixar les indústries al territori i a més que els nostres pagesos, les persones que viuen de tota aquesta elaboració, de tot aquest fruit, puguin viure bé.