Noguera


Des del Consell Comarcal de la Noguera us agraïm la vostra tasca de suport a les entitats locals, especialment la del Fòrum Comarcal als consells comarcals, tant a nivell representatiu com en l’estudi i solució de problemes que afecten aquestes administracions públiques, el motiu de ser de les quals és garantir la prestació dels serveis públics a tots els municipis, per petits que siguin, i en les millors condicions possibles.

Pere Prat i Torra
President del Consell Comarcal de la Noguera

President: Pere Prat i Torra
Web: www.ccnoguera.cat
Territori: 1.784,1 km2
Municipis: 30
Capital: Balaguer
Població: 39.828 habitants
PIB (milions d’euros): 860,1
Demarcació: Lleida

La divisió de la Generalitat del 1936 va establir els límits comarcals de la Noguera d’acord amb l’àrea d’atracció del mercat de Balaguer. La llei sobre l’organització territorial de Catalunya del 1987 restaurà la comarca com a unitat administrativa i política amb els mateixos municipis que el 1936. Quan el 1988 el Parlament de Catalunya va aprovar la creació de la comarca del Pla d’Urgell, s’hi van integrar els municipis noguerencs de Bellvís, el Poal i Linyola. Posteriorment, una llei del 1990 va segregar de la Noguera els municipis d’Alfarràs i de la Portella per afegir-los al Segrià. L’agricultura i la ramaderia són activitats importants en l’economia de la comarca. Els conreus, però, s’han beneficiat poc de la rica xarxa hidrogràfica fins que no hi ha hagut la construcció dels canals moderns de regadiu. La comarca compta amb 30 municipis però amb 130 pobles, el que mostra la quantitat de nuclis petits que s’han de gestionar. El president del Consell Comarcal és Pere Prat i Torra, també alcalde de la Baronia de Rialb.

Quins han estat els encerts del Consell Comarcal de la Noguera en aquests 25 anys?

El principal encert del Consell Comarcal de la Noguera seria la seva creació. El principal encert és les comarques existeixen i facin la feina que estan fent. La comarca de la Noguera és una de les més extenses de Catalunya, amb 30 de municipis, 27 dels quals amb menys de 1.000 habitants, i 130 pobles amb un centenar de persones cada un. Algú pensa que aquests pobles poden tenir un abocador, que l’ajuntament pot tenir una secretaria, un interventor, un arquitecte, un enginyer, una oficina jove, un tècnic de joventut, un tècnic de salut? És a dir, tots aquests serveis no existirien si no fos pel consell comarcal.

De què se sent més satisfet?

Em sento molt satisfet, evidentment, de tots els serveis que s’han creat. Els que s’ofereixen als pobles més grans i que afecta, sobretot, a la capital de comarca, però sobretot els que es presten als pobles petits. Difícilment els tindrien per sí sols.

El consell comarcal ha ajudat al sentiment de pertinença de la comarca?

El Consell Comarcal de la Noguera que ha ajudat molt, evidentment, al sentiment de pertinença de la comarca. Crec que si es fes qualsevol enquesta de poble petit, tothom coneix la Noguera, la seva comarca. Quan arriba un turista de fora i pregunta a la gent d’on són la majoria diran el nom de la comarca fins i tot per davant del seu poble. Perquè no sé si és per falta d’autoestima, però dir que ets de Pallerols no els sonarà als turistes, però en canvi tothom sabrà que és la Noguera. Aquest sentiment de comarca ha ajudat moltíssim.

Com gestiona el consell comarcal les diferents necessitats de la banda nord de la comarca, amb més dispersió, amb les del sud, que compten amb la capitalitat de Balaguer?
Aquesta és una comarca que el fet de ser tan gran té la seva complicació, perquè esclar, a tot el sud de la comarca hi ha com deu o dotze municipis, com Albesa, Térmens, Vallfogona i fins i tot Balaguer, que no tenen absolutament res a veure amb el que és la part nord, des de Vilanova de Meià, la Baronia de Rialp, Siurana, Àger i Camarasa. Aquí és on realment podríem dir que el Consell Comarcal de la Noguera ajuda a unificar criteris, per donar valor a aquestes diferències i per tant, convé que fem les coses junts, convé que les fem com a marca i això és un valor que podem dir avui que està molt consolidat i que funciona relativament bé.

Quines són les iniciatives més destacables?

El Consell Comarcal de la Noguera ha tingut moltes iniciatives al llarg d’aquests anys. Quan es van formar els consells comarcals, el president d’aquell moment tenia molt interès amb al gastronomia i el turisme i va fer una tasca impressionant en aquest sentit. Avui podem dir que tenim reconeixements a la Noguera que no hi són pràcticament a cap lloc més del món. Per exemple, la Fundació Starlight, avalada per la Unesco, ha inclòs en la delimitació de la zona del Montsec certificada com a Destí Turístic un total de 24 municipis pertanyents a les comarques de la Noguera i el Pallars Jussà. Els Destins Turístics Starlight són indrets visitables que compten amb qualitats excel·lents per a la contemplació del cel i la realització d’activitats turístiques relacionades amb aquest recurs. Aquest reconeixement, per exemple, desconegut per molta gent, ha estat possible perquè des del consell comarcal i també des de fora es va apostar pel turisme astronòmic. I quan dic turisme vull dir no solament turisme genèric, sinó turisme científic. Som una reserva que només la tenen tres llocs del món en aquest moment: la Noguera, l’illa de la Palma i Nova Zelanda. N’hi ha d’altres, com la Càtedra d’Estudis Medievals la constitució del Consorci SegreRialp, el Consorci Porcí de Torrelameu, que segurament d’aquí uns anys donaran aquests mateixos fruits perquè a banda de donar serveis, que és allò imprescindible i necessari i pel que està constituït el consell comarcal, el Consell Comarcal de la Noguera pot fer totes aquestes altres iniciatives de valor afegit que són per benefici no solament dels ajuntaments i dels municipis sinó dels ciutadans que viuen a la comarca de la Noguera.

Quina incidència ha tingut el pantà de Rialb a la comarca?

Ha tingut incidència i molta. En un principi aquesta incidència va ser negativa per la desaparició de pobles com Tiurana i part de la Baronia de Rialp i Bassella. Però evidentment nosaltres hem tingut l’encert de passar pàgina i a partir del moment en què hi ha hagut l’embassament de Rialb, constituït i en ple funcionament perquè quantitat de municipis i pobles reclamaven aquest servei, nosaltres hem sabut reaccionar amb tot això i en aquests moments hi ha un consorci constituït que és el Consorci Segre Rialp que està gestionant-lo per declarar-lo, d’aquí a un parell o tres anys estació nàutica d’interior. Ens convertiríem en la segona estació d’Espanya. Per tant, al voltant de l’embassament de Rialb s’ha creat tota una infraestructura turística. En aquest cas tant la Baronia de Rialp com Tiurana i Ponts han apostat pel turisme rural. Ponts fa molts anys que viu del turisme per que és un punt de pas -A Ponts, parada i fonda- per tota la gent de Barcelona que puja cap a Andorra. A la Baronia de Rialb hem tingut un territori extraordinari per recuperar masies. Crec que som el municipi català que té més turisme rural, amb unes tres-centes places a trenta allotjaments, aproximadament. El turisme nàutic seria la cirereta pel nostre turisme ja que atrau al voltant de 14 o 15 milions de persones. El repte és d’aquí dos o tres anys aconseguir aquest objectiu.