Ripollès


La celebració dels 25 anys del Consell Comarcal del Ripollès ha servit per posar en relleu el paper cabdal d’aquesta administració a favor de l’equilibri territorial, tant a nivell de comarca de muntanya respecte de les altres comarques, com a nivell intern, dotant els municipis petits dels mateixos serveis de qualitat que tenen els municipis grans. Una tasca que ha de continuar per garantir l’eficiència en la gestió dels serveis de forma mancomunada. Per molts anys de servei al costat del ciutadans!

Miquel Rovira i Comas
President del Consell Comarcal del Ripollès

President: Miquel Rovira i Comas
Web: www.ccripolles.cat
Territori: 956,6 km2
Municipis: 19
Capital: Ripoll
Població: 25.995 habitants
PIB (milions d’euros): 733,1
Demarcació: Girona

El 9 de març de 1988, a les dotze del migdia, es constituïa el Consell Comarcal del Ripollès. El nou ens donava el relleu al Consell Comarcal de Muntanya del Ripollès, creat cinc anys abans com a resultat de l’aplicació de la Llei d’Alta Muntanya. El Ripollès, amb molt bosc, compta amb 19 pobles, amb capital a Ripoll i quatre municipis grans com Sant Joan de les Abadesses, Camprodon, Campdevànol i Ribes de Freser. La resta són pobles molt petits que acaben configurant la Vall de Ribes i la Vall de Camprodon i el Baix Ripollès. Havia estat una comarca eminentment industrial. Els 19 primers consellers i conselleres comarcals van escollir com a president Eudald Casadesús i Barceló, que ho seria fins al 1995. Des de l’aleshores l’han succeït en el càrrec Domènec ‘Mingo’ Pairó (1995-1997), Jaume Vilarrasa (1997-2003), Fina Del Pozo (2003-2005), Miquel Sitjar (2005-2007) i Enric Pérez (2007-2011). L’actual president del Consell Comarcal del Ripollès és Miquel Rovira i Comas.

Quins són els encerts del consell comarcal en aquests 25 anys?

N’hi ha molts, però bàsicament en destacaria els més clars. Evidentment, i penso que és un tret comú de tots els consells comarcals de muntanya que van néixer fa 30 anys, és el servei als municipis petits. El servei estrella del Consell Comarcal del Ripollès és el servei d’atenció tècnica, el que es coneix com el SAT, que es presta a tots els municipis. Però també n’hi ha d’altres, com el del transport i el menjador escolar i la gestió dels residus. Un projecte d’aquest mandat és el Parc Natural de les capçaleres dels rius Ter i Freser. Tenim un territori impressionant que ja es considera un Espai d’Interès Natural i ara s’ha de treballar per transformar-lo en Parc Natural.

De què se sent més satisfet?

Em sento molt satisfet de donar un nou impuls a la comarca. En aquests moments el Consell Comarcal compta amb un Consorci de Promoció Econòmica que es convertirà en agència. Aquest ens ha d’aixoplugar tot el que fa referència al turisme i a la cultura del Ripollès, així com el Consorci d’Espais d’Interès Natural del Ripollès. En segon lloc, em sento satisfet del Consorci de Benestar del Ripollès dóna un servei excel·lent a les persones. El Ripollès, si no és la primera, és una de les tres comarques més envellides de Catalunya, amb més residències municipals. L’any passat ens vam adherir al Programa Europeu de l’Envelliment Actiu i, evidentment, són cabdals tots els serveis que es presten des del Consorci de Benestar Social, conjuntament amb entitats com Càritas, la Creu Roja, Banc d’Aliments, etc.

Per on passa el futur del Ripollès?

El futur econòmic del Ripollès passa per tres eixos. En primer lloc, l’industrial. La Generalitat va apostar en el seu moments per Comforsa i, en aquests moments, és una empresa motor a la comarca juntament amb Soler i Palau. Amb el sector de la forja, amb els anys ha anat perdent pes, però es manté Comforsa, que exporta molt als Estats Units. El segon tema de futur és la biomassa. Si es miren fotografies de fa cinquanta anys del Ripollès es podrà veure molta pastura. En canvi ara, allà on hi havia pastura ara hi ha bosc. Per tant, hem d’aprofitar aquest excedent que, actualment, és de cent mil tones de fusta, només al Ripollès. Aquest 2014 acabarem doblant el número de calderes instal·lades al Ripollès, no només en entitats públiques sinó també pel consum privat. El tercer eix de futur passa pel turisme i tots els sectors que hi són relacionats des del sector agroalimentari fins a la necessitat de tenir un Parc Natural del Ter i Freser.

Des del Ripollès insisteixen en la necessitat d’una millora de la xarxa ferroviària. Però també hi ha altres necessitats en les infraestructures?

Des de fa dos anys, la C-17 ens arriba a la porta del Ripollès. Però des de fa 25 anys que reivindiquem el túnel de Tosses. No obstant això, hi ha qui diria que ja tenim el túnel del Cadí i que, per anar a la Cerdanya la gent para a Ripoll. En qualsevol cas, per arribar al Ripollès des de Barcelona cal poc més d’una hora per carretera i això ho enllaçaria també amb la industrialització. El que sí reivindiquem fermament és el tren. Estem deixats de la mà de Déu i això no pot ser. La idea seria que es pogués desdoblar la xarxa ferroviària fins a Vic, però com a mínim demanem que hi hagi tres o quatre trens principals i que de Ripoll a Vic hi poguessin haver uns trens llançadora, com si fos un metro, cada vint minuts. Això és cabdal per la mobilitat de les persones i per les empreses. Pel que fa a les comunicacions, també tenim un dèficit important. Ja entenc que tenim dues valls i no és fàcil, però o s’agafa el senyal del cel o realment hi ha molts problemes. Algun dia haurà d’arribar la fibra òptica ja que tenim un hospital comarcal que dóna servei a tota la comarca i empreses que necessiten que internet funcioni de manera ràpida.