Pla de l’Estany


El Pla de l’Estany és una de les comarques més petites de Catalunya (11 municipis, en total). Situada a l’entorn de l’estany de Banyoles, combina les zones rurals, que mantenen una important activitat agrícola i ramadera, amb els espais urbans, on predominen els sectors dels serveis i de la indústria. Situada geogràficament al centre de la demarcació de Girona, és un lloc de pas entre les diferents comarques.

Jordi Xargay i Congost
President del Consell Comarcal del Pla de l’Estany

President: Jordi Xargay i Congost
Web: www.plaestany.cat
Territori: 262,8 km2
Municipis: 11
Capital: Banyoles
Població: 31.325 habitants
PIB (milions d’euros): 640,5
Demarcació: Girona

El llarg procés per al reconeixement de la comarca del Pla de l’Estany arrenca ja de la primera Divisió Territorial de Catalunya, promulgada el 27 d’agost de 1936, que no incloïa la comarca de Banyoles i que no va tenir mai una aplicació pràctica. A partir d’aquest moment, i en diverses ocasions al llarg d’aquests últims 50 anys, grups i persones, de forma individual, van treballar amb constància per reivindicar aquesta vella aspiració: el reconeixement propi, diferenciat de les altres comarques veïnes, de les terres d’aquesta petita comarca formada per 11 municipis. El precedent que existia de funcionament positiu de la Mancomunitat Intermunicipal de l’Estany, des de l’any 1981, va ser una bona experiència en la gestió mancomunada de serveis i d’unitat territorial. Finalment, la publicació, en el DOGC del 16 de maig de 1988, de la Llei 5/1988 aprovada pel Parlament de Catalunya, per la qual es creaven tres noves comarques, entre les quals hi havia el Pla de l’Estany, va reconèixer aquesta realitat territorial. La constitució del Consell Comarcal del Pla de l’Estany, l’òrgan polític comarcal, va tenir lloc el 27 de juliol d’aquell mateix any, amb la designació de 19 consellers comarcals. El Pla de l’Estany és una comarca on conflueixen diferents activitats econòmiques, principalment serveis, que representen més del 50% de l’activitat, i també el sector primari i la indústria. Això fa que sigui una de les comarques que hagi resistit millor la darrera crisi econòmica. El Pla de l’Estany, el Pla d’Urgell i l’Alta Ribagorça són les darreres comarques que es van crear. L’alcalde de Palol de Revardit, Jordi Xargay i Congost, és el president del Consell Comarcal del Pla de l’Estany.

Quins són els encerts del consell comarcal en aquests darrers 25 anys?

El Pla de l’Estany és una comarca que, excepte Banyoles, capital indiscutible, té molts municipis petits. En aquest sentit, el principal encert del Consell Comarcal del Pla de l’Estany en aquests últims 25 anys ha estat el de donar serveis a una comarca de municipis molt petits i de fer-ho amb qualitat. Sense el consell comarcal hagués estat impensable disposar d’aquests serveis. També podríem parlar, entre molts altres detalls, de portar a partir de l’any 2004, la banda ampla a la comarca. La connexió a internet era molt complicada en aquell moment, pràcticament no hi havia connexió entre els ajuntaments i, tot i que encara tenim algunes dificultats, la comunicació intermunicipal ha millorat moltíssim. En referència als serveis, són molts els que ofereix el Consell Comarcal del Pla de l’Estany, però la recollida de brossa a tota la comarca, el serveis socials, el transport i menjador escolar i els serveis tècnics són els més importants.

El consell comarcal ha ajudat al sentiment de pertinença de la comarca?

El consell comarcal ha ajudat al sentiment de pertinença de la comarca perquè no oblidem que el Pla de l’Estany és una de les comarques que sempre ha tingut aquesta voluntat de ser comarca. El fet que Banyoles sigui capital indiscutible i que el seu mercat de tradició mil·lenària sigui un pol d’atracció de la comarca, la gent del Pla de l’Estany s’ha sentit sempre de la comarca. Crec que el consell comarcal ha contribuït a dir jo sóc del Pla de l’Estany, jo sóc plaestanyenc i, per tant, més enllà del poble, que uneix, crec que la gent en aquests moments se sent de la comarca del Pla de l’Estany.

Sou la tercera comarca més petita de Catalunya i la que registra un índex d’atur més baix de Catalunya. Quin és el secret?

L’índex d’atur de la comarca és un dels més baixos del país, entre un 12% i un 13%. Penso que és degut a aquesta gran diversificació que té l’economia a la comarca del Pla de l’Estany. El sector primari al que no hem renunciat mai representa un 8%, però també hi ha un sector serveis molt potent que suposa el 50% i una indústria que ha estat creixent en els últims anys. L’eix entre Girona i Olot, amb la C-66 que recorre els municipis de Palol de Revardit, Cornellà de Terri, Porqueres, Banyoles i Serinyà, que és on hi ha la major part de les indústries, ha estat un dels factors importants per que la comarca no hagi anat endarrere i l’economia hagi evolucionat.

La comarca té 11 municipis i cada un amb identitat. Com s’aconsegueix una identitat única davant, sobretot, la potencialitat de Banyoles amb l’estany?

A la comarca del Pla de l’Estany estem en un punt entremig entre el Gironès i la Garrotxa, que són dues comarques molt potents. No obstant això, tenim un patrimoni cultural i natural molt important. Al Parc de les Coves prehistòriques de Serinyà un pot conèixer la història més antiga de l’ésser humà, des de l’època de l’home Neardental fins a l’actualitat. És un dels jaciments més importants de l’Europa Occidental i on ja hi ha passat més de dues-centes cinquanta mil persones. També cal potenciar el parc neolític de la Draga de Banyoles, la vila romana de Vilauba i tants d’altres llocs com la conca lacustre de Banyoles i el ric patrimoni romànic de la comarca. Evidentment, l’Estany de Banyoles és el dinamitzador del Pla de l’Estany però tot el patrimoni en el seu conjunt ha de servir per explicar i promocionar la comarca.

De què se sent més satisfet?

Del que em sento més satisfet és de poder donar serveis a tots els ajuntaments de la comarca. Que tothom, visqui allà on visqui, pugui tenir els mateixos serveis. Sempre ho hem dit: si no existissin els consells comarcals segurament que en comarques especialment rurals com la nostra hi hauria d’haver un altre organisme, siguin mancomunitats, consorcis, o qualsevol altra cosa, però hi hauria d’haver un lloc on es poguessin mancomunar tots aquests serveis que es presten des del consell comarcal. Fa uns anys vam portar la xarxa de banda ampla a tots els ajuntaments de la comarca, cosa que en aquell moment l’arribada d’internet en alguns ajuntaments era complicada i això ens va permetre poder fer una interconnexió per comunicar-nos entre els ajuntaments de la comarca. Però també hi ha altres iniciatives importants com és el Centre Ocupacional i Especial de Treball (COIET), que fa una tasca molt important amb totes aquelles persones que tenen alguna discapacitat perquè els dóna la oportunitat de tenir una feina digna, de tenir un salari mínim i, en definitiva, sentir-se útils en la societat. Crec que aquesta és una feina importantíssima que s’ha fet des de la comarcal i en la qual hi han col·laborat tots els ajuntaments donant feina en aquest centre ja sigui amb treballs de jardineria, de xarxes d’aigua i en moltes altres coses. També hem creat el Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç (CDIAP), on atenem nens i nenes de 0 a 6 anys que tenen qualsevol deficiència. La coordinació dels metges amb els Centres d’Assistència Primària i les escoles afavoreix que es puguin ajudar aquells nens que puguin tenir alguna deficiència. En els darrers temps, i veient les necessitats de les nostres famílies, també hem creat el banc dels aliments, donant de menjar a més de dues-centes famílies de la comarca. Per tant, tots aquests són projectes que fan que un se senti molt satisfet de la tasca que desenvolupa el Consell Comarcal del Pla de l’Estany. Perquè el que és bàsic és que tothom pugui tenir els mateixos serveis, les mateixes oportunitats i qualitat de vida. Aquesta és la feina del consell comarcal, prestar els serveis per a que tothom pugui viure de la mateixa manera.