La Selva


Al llarg dels darrers 25 anys els consells comarcals han esdevingut una peça clau en el desenvolupament d’aspectes com són la cohesió del territori, la defensa de les diferents sensibilitats de les comarques que conformen Catalunya o en la creació i promoció de serveis que han millorat la qualitat de vida del conjunt de la ciutadania. I el que és més important, avui en dia els consells i la feina que hi desenvolupem és més vigent i necessària que mai davant dels nous reptes socials i polítics que afrontem en aquests moments. Per a tots aquells que formem part del Consell Comarcal de La Selva és un orgull i un privilegi treballar diàriament pels nostres conciutadans i pel futur de Catalunya i de les seves institucions.

Salvador Balliu i Torroella
President del Consell Comarcal de la Selva

President: Salvador Balliu Torroella
Web: www.selva.cat
Territori: 995 km2
Municipis: 26
Capital: Santa Coloma de Farners
Població: 173.128 habitants
PIB (milions d’euros): 3,809,3
Demarcació: Girona

El dia 9 de març de 1988 es constituïa el Consell Comarcal de la Selva a la sala de plens de l’Ajuntament de Santa Coloma de Farners, ja que en aquell moment no es disposava de seu pròpia. Al llarg d’aquests 25 anys transcorreguts des de la seva creació el consell ha anat assumint paulatinament competències provinents dels municipis de la comarca, la Diputació de Girona i la Generalitat de Catalunya sempre amb la voluntat d’oferir als ciutadans serveis de qualitat i, alhora, donar el seu suport a la gestió desenvolupada des dels ajuntaments. Entre els molts àmbits en què treballa el Consell Comarcal de la Selva a dia d’avui trobem des de joventut fins a gent gran, sense oblidar la vessant cultural o esportiva, així com l’ensenyament, la dinamització econòmica, el medi ambient, l’entorn natural o la gestió dels residus entre molts altres. L’alcalde de Caldes de Malavella, Salvador Balliu Torroella, és el president del Consell Comarcal de la Selva.
Quins són els encerts dels consells comarcals en aquests 25 anys?

Els encerts són mancomunar molts serveis, com poden ser les escombraries o la recaptació. Fem la recaptació dels municipis de la comarca i ajudem també a que tirin endavant facilitant amb bestretes la tresoreria dels ajuntaments. D’aquesta manera ajudem a tirar endavant aquests ajuntaments petits que tenim a la Selva. Pel que fa a la recollida d’escombraries i selectiva també proporcionem aquest servei a través d’una empresa mixta que es diu Nora participada per capital privat i públic. Si hi ha beneficis, es reinverteixen de nou a la comarca. Crec que això és un exemple a seguir. En aquest sentit i en molts altres, el paper que desenvolupa el Consell Comarcal de la Selva queda molt demostrat. Tenim dos municipis grans de quaranta mil habitants, com Lloret i Blanes, i municipis molt petits de 300 habitants com podria ser Ossó i amb una geografia molt complicada per accedir-hi. Nosaltres facilitem mitjançant el consell comarcal el transport i, fins i tot, transport segons demanda: gent aïllada que ha d’anar una dia al metge pot fer ús d’aquest servei quan no hi ha ni la simple línia de transport urbà o comarcal que li oferim.

De què se sent més satisfet?

Ens sentim satisfets de la gestió, del concert, de com portem la part econòmica i, sobretot, de prestar serveis a tots els municipis. Hi ha ajuntaments que, potser, podrien haver tirat endavant per ells mateixos, però n’hi ha molts que no podrien oferir ni la meitat dels serveis a les seves poblacions i com a alcaldes no podrien donar compliment als seus compromisos.

El consell comarcal ha ajudat al sentiment de pertinença de la comarca?

El sentiment de pertinença crec que està demostrat en turisme, per exemple. Tenim 800 quilòmetres a la comarca de rutes per fer senderisme, cicloturisme i hi ha diversos serveis que podria anomenar. Però és complicat que la gent tingui un sentiment identitari de comarca i, aquí, hi ha molta feina a fer. La gent hauria de saber que molts serveis que rep són gràcies al Consell Comarcal de la Selva.

Per on passa el futur de la Selva?

La comarca de la Selva aposta bàsicament pel turisme. Hi ha hotels centrats en el sol i platja que estan quedant desfasats perquè tenen més de quaranta anys i, per això, hem de buscar productes nous. En aquests moments estem treballant amb el SOC per veure quina línia hem de seguir. El que sí està clar és que ens hem posat a buscar llocs de treball nous i nous projectes per a la Selva, sobretot per a la gent emprenedora. Es tracta d’un programa que està naixent ara, però jo crec que és el futur. Avui dia ens toca desenvolupar i crear nous llocs de treball perquè la Selva té un potencial turístic molt important. De fet, només coneixem el sol i platja, però tenim tot un interior que encara està per descobrir.

L’aeroport de Girona ha portat la riquesa esperada?
L’aeroport és una gran eina. En aquests sis o set anys des que es va instal·lar una nova línia d’aviació ha donat un impacte molt gros a tota la comarca de la Selva en particular i a tota la Costa Brava en general. Hi hem d’apostar. La comunicació és bàsica per anar-nos desenvolupant a nivell turístic.

Més de 260 hotels, empreses càrniques, indústria metal·lúrgica o la concentració de fonts d’aigua més gran de Catalunya conviuen a la Selva, tots amb empreses importants al darrere i un volum significatiu de treballadors. Es diu que cal apostar per un sector, però a la Selva hi ha molta diversificació i funciona. Quin és el futur?

La Selva necessitaria una aposta clara per un projecte que fos referent turístic. Com va ser en el seu moment Port Aventura per a Tarragona, al costat d’una petrolera, i ara Barcelona World o la terminal de creuers. D’aquestes apostes de país també en necessitem a la Selva o a les comarques gironines. Per un costat suposaria una injecció per a l’economia de la comarca i, per una altra banda, significaria un impuls pel sector turístic. Ajudaria a tota la comarca i crearia llocs de treball.