Gironès


Arribar a 25 anys d’ençà de la constitució dels consells comarcals té ara, més que mai, un mèrit considerable, sobre tot, perquè, darrerament, aquests ens han hagut de fer front a una complicada conjuntura política, econòmica i social.

Des d’aquestes pàgines, vull fer una crida a sumar esforços perquè els consells continuïn essent una eina útil al servei de les necessitats del territori per vèncer les dificultats del present i per garantir un futur millor.

Per molts anys!

Jaume Busquets i Arnau
President del Consell Comarcal del Gironès

President: Jaume Busquets i Arnau
Web: www.girones.cat
Territori: 575,6 km2
Municipis: 27
Capital: Girona
Població: 185.085 habitants
PIB (milions d’euros): 5.075,7
Demarcació: Girona

El Consell Comarcal del Gironès es va constituir el 8 de març de 1988 a la Fontana d’Or, a Girona. Té un total de 33 membres que són escollits entre els regidors i les regidores dels diferents municipis de la comarca. El seu pressupost és de 14,6 milions d’euros. L’alcalde de Sant Martí de Llémena Jaume Busquets i Arnau és el president del Consell Comarcal del Gironès.

Quins han estat els encerts del consell comarcal en aquests 25 anys?

Som un ajuntament d’ajuntaments i l’ens mancomunador de referència, sobretot pels municipis petits. D’encerts n’hi ha hagut molts. Podríem posar com a exemple la recollida d’escombraries i m’agrada molt destacar l’Escola de Música del Gironès o el Consorci de Serveis Socials.

De què se sent més satisfet?

Actualment podríem dir que del que em sento més satisfet és de l’Escola de Música del Gironès. És una escola de música que ja té vint-i-cinc anys, hi tenim mil dos-cents alumnes i estem en dinou municipis de la comarca.

El consell comarcal ha ajudat al sentiment de pertinença a la comarca?

Crec que el Consell Comarcal del Gironès ha reafirmat el reconeixement de comarca en sí, per la proximitat amb la resta d’administracions. La província de Girona és una de les més privilegiades de tot Catalunya. I Girona és el pol d’atracció principal. Al Gironès estem a una hora d’unes pistes d’esquí extraordinàries i a una hora de la magnífica Costa Brava. A partir d’aquí també hem de fer que Girona sigui comarca.

Quin pes té la capital, Girona, envers el consell comarcal? La comarca és una desconeguda?

Girona és el punt principal de la comarca però no hem d’oblidar tot l’entorn que tenim. Podem destacar el Massís de les Gavarres, la magnífica Vall del Llémena, un entorn privilegiat que és el pulmó de la comarca de Gironès i que només és a vint minuts de Girona. Un lloc totalment verge i amb un potencial turístic pendent d’explotar. A la comarca del Gironès hem de tenir en compte que Girona és el pol d’atracció principal, però també no podem oblidar tot el seu entorn i tot el seu valor patrimonial, gastronòmic i natural. El Celler de Can Roca, el millor restaurant del món, el trobem a la nostra comarca i tot això ens proporciona un referent gastronòmic important.

Quines són les iniciatives més rellevants?

De totes les tasques que està desenvolupant el Consell Comarcal del Gironès destacaria la recollida d’escombraries, tant el rebuig com la selectiva, la gestió de les mini deixalleries. Donem un servei als vint-i-set municipis de la comarca. També és important el potencial del Consorci de Benestar Social Gironès-Salt que, deixant de banda Girona, la resta de comarques sí que estem mancomunats en aquest servei, un servei de qualitat i proximitat. El consell comarcal també dóna assistència tècnica a tots els municipis més petits de la comarca, que per sí sols no podrien tenir. En l’àmbit cultural, el Consell Comarcal del Gironès té diversos projectes, però destacaria el Festival Emergent d’Arts Escèniques, que és una iniciativa que està tenint molt èxit després de deu anys des de la seva creació.

Quina és l’assignatura pendent?

Respecte a les infraestructures, com a comarca del Gironès, valoro molt positivament el fet d’haver construït la sortida oest de l’autopista AP-7 en el tram de Girona Centre i que sigui gratuït. A partir d’aquí sí que queda l’assignatura pendent de la N-II, però penso que això és una falta de planificació del territori. Abans de fer la variant de Sant Daniel potser s’hauria d’haver planificat la gratuïtat de l’autopista AP-7 i, en aquest cas, hauríem fet un pas endavant.