Baix Empordà


És un honor per a mi presidir el Consell Comarcal del Baix Empordà en una data tan assenyalada com és celebrar els 25 anys d’existència dels consells comarcals de Catalunya. Sóc el quart president que contribueix amb ganes i il·lusió a dirigir aquest organisme jove i dinàmic que durant tots aquests anys ha demostrat ser una eina eficaç al servei dels ajuntaments i de la ciutadania de la comarca.
Esperem que el Consell Comarcal del Baix Empordà continuï sent, durant molts anys, l’eina cabdal de vertebració territorial de la comarca.

Joan Català Pagès
President del Consell Comarcal del Baix Empordà

President: Joan Català i Pagès
Web: www.baixemporda.cat
Territori: 701,7 km2
Municipis: 36
Capital: La Bisbal d’Empordà
Població: 133.787 habitants
PIB (milions d’euros): 3.047,6
Demarcació: Girona

El Consell Comarcal del Baix Empordà es va constituir el 9 de març de 1988 d’acord amb la llei d’Organització Comarcal de Catalunya 6/1987, de 4 d’abril. Va néixer amb el propòsit de convertir-se en una eina de servei als municipis que permetés la vertebració i el desenvolupament de la comarca. Des d’un primer moment es va treballar per tal de crear un organigrama que permetés consolidar les competències i transferències provinents de la Generalitat de Catalunya i la Diputació. El Baix Empordà té 36 municipis i una dispersió de població important. El president del Consell Comarcal del Baix Empordà és Joan Català i Pagès, alcalde de Begur.

Quins han estat els encerts dels consells comarcals en aquests darrers 25 anys?

El principal encert del consell comarcal en aquests 25 anys de vida és haver pogut oferir als ajuntaments, principalment petits i mitjans, serveis de qualitat com qualsevol altre municipi de més població. A dia d’avui no s’entenen els serveis bàsics d’un estat de benestar sense que el consell comarcal hi participi d’una manera directa com a mínim a dos dels pilars: ensenyament i serveis socials. Pel que fa a l’ensenyament, el consell comarcal assumeix tota la tasca complementària com pot ser el servei de menjador o el de transport. I en relació als serveis socials, coordina tots aquests serveis de la comarca mitjançant l’àrea de benestar del propi consell, que hi té una incidència directa. El consell comarcal té més presència en l’àrea de promoció econòmica i turisme, els serveis informàtics lligats als serveis de recaptació i a partir d’aquí serveis de joventut, cultura i molts d’altres.

De què se sent més satisfet?

Des de fa un temps es va aprofitar una subvenció de la Generalitat relacionada amb les noves tecnologies i gràcies a això s’ha desenvolupat tota una àrea molt potent que dóna serveis als ajuntaments i al propi consell en aquest àmbit. El grau de satisfacció en aquest sentit és molt important. Darrerament també hem pres una decisió que crec que és molt transcendent i que donarà molts fruits: l’ampliació de la comissió turística. Fins ara aquesta comissió estava destinada, sobretot, als ajuntaments costaners. Ara hi formen part els 36 municipis de la comarca perquè l’objectiu és donar una visió més global del territori perquè el turisme és present arreu.

El consell comarcal ha ajudat al sentiment de pertinença de la comarca?

En el nostre cas el sentiment de pertinença és conjunt amb l’Alt Empordà. Es a dir, la gent no se sent baixempordanesa o altempordanesa; bàsicament se sent empordanès. Per tant, tenim una sola comarca a nivell conceptual i de pertinença amb dos consells comarcals. Aquesta divisió administrativa també ha provocat que els consells comarcals siguin òrgans de gestió i, per tant, sovint poc visibles.

Què s’hauria de fer, doncs, per què siguin més visibles de cara el ciutadà?

Estem parlant d’una administració molt jove. Vint-i-cinc anys és relativament poc temps per a una administració. A banda d’això, fins avui no hem tingut competències directes. Són competències derivades des de la Generalitat o la Diputació o a proposta dels ajuntaments. Estem una mica al mig: fem la feina però no ens visualitzen.

Quin és l’efecte del turisme, sobretot a l’estiu, i les conseqüències per a la comarca i els nuclis més petits?
Desestacionalitzar l’activitat turística és el gran objectiu de fa molts i molts anys tant del sector privat com de l’administració. Aquí s’ha fet un pas endavant amb la comissió turística, que també té molts anys de vida. S’ofereix una carta de serveis que, a més dels bàsics, contempla tota la xarxa de senderisme, cultura i BTT i, també, tota l’oferta gastronòmica i de les noves tecnologies. Tots els ajuntaments i el sector privat treballen per posar tot el potencial de forma conjunta durant tot l’any. Això, però, és un objectiu difícil de complir, no ens enganyem, perquè tot i que altres països europeus tenen més fragmentats els períodes de vacances, malauradament a l’Estat espanyol continua estant molt concentrat a l’estiu. El Port de Palamós també és clau. Des de fa un temps incorpora l’arribada de creuers a l’activitat de pesca i de transport de mercaderies. A poc a poc va influenciant positivament l’activitat econòmica de la comarca i pot ser un element més que ajudi en aquesta desestacionalització.

L’autovia de Castell-Platja d’Aro fins a Palafrugell ha facilitat molt les comunicacions de la comarca. Ara bé, el transport públic continua sent deficient?
En infraestructures encara hi ha necessitats importants. Bàsicament es concentra en el que és l’anella de les Gavarres i, en aquest cas, en la seva vessant nord. La vessant sud està més o menys consolidada en forma d’autovia, però la vessant nord encara no té cap quilòmetre d’autovia i per tant és un coll d’ampolla que perjudica la mobilitat. En relació a la mobilitat interior s’ha de reconèixer un handicap que és el costum que tenim els ciutadans de la nostra comarca de no estar habituats –potser perquè els serveis mai no han estat els adequats– a utilitzar el servei públic. És com el gat que es mossega la cua. Quan s’implementa un servei públic ha de ser mínimament rendible i com que la gent no hi té massa predisposició, moltes vegades aquest servei no acaba sent possible.