Alt Empordà


L’Alt Empordà és la comarca catalana amb més municipis (68 en total). Tenim una mica de tot: una capital (Figueres) situada entre les ciutats mitjanes més dinàmiques del país, municipis turístics molt potents (Roses, Castelló d’Empúries, Cadaqués, l’Escala…), zona fronterera (la Jonquera i Portbou) i desenes de pobles de tradició rural, la majoria dels quals no arriben als mil habitants, i tres municipis de muntanya. En conjunt, una comarca complexa –també tenim un corredor d’infraestructures de tot tipus i quatre parcs naturals- però, alhora, molt rica en la seva diversitat.

Xavier Sanllehí i Brunet
President del Consell Comarcal de l’Alt Empordà

President: Xavier Sanllehí
Web: www.altempordà.org
Territori: 1.357,5 km2
Municipis: 68
Capital; Figueres
Població: 141.351 habitants
PIB (milions d’euros): 3.240,4
Demarcació: Girona

El Consell Comarcal de l’Alt Empordà partia de la Mancomunitat Intermunicipal de l’Alt Empordà i va heretar la voluntat dels municipis de la comarca de coordinar alguns del seus serveis. L’Alt Empordà és una comarca extensa i és la que té més municipis de tot Catalunya, un total de 68, la majoria molt petits, amb menys de 500 habitants. La capital és Figueres. El paisatge és molt divers: una Costa Brava nord feréstega, amb una plana agrícola molt rica i quatre parcs naturals. El president del Consell Comarcal de l’Alt Empordà és Xavier Sanllehí.

Quins són els encerts dels consells comarcals en aquests darrers 25 anys?

Els consells comarcals considerem que la tasca que s’ha fet i la que procurem fer de cara a un futur és essencial per a l’estructura organitzativa del país. És a dir, és un nivell d’administració molt proper al que serien els ajuntaments i a la ciutadania i que alhora relliga molt el que és l’estructura natural més, diguem-ne, idònia a nivell geogràfic per gestionar determinats serveis. El que fem principalment és procurar donar serveis als ajuntaments però també tenim algunes competències –qüestió que crec que s’ha de clarificar– que exercim depenent de les necessitats de cada territori. Per tant, hi ha diversitat entre diferents consells comarcals. El que procuren és optimitzar els recursos i intentar ser més eficaços i, donat que ens movem en un àmbit molt ben delimitat, s’ha d’intentar evitar la dispersió i la llunyania i basar-nos en la proximitat. A l’Alt Empordà tenim aquesta homogeneïtat i els 68 municipis, molts d’ells molt petits, es recolzen moltíssim en els serveis que prestem i els ajudem, precisament, a tirar endavant, perquè són ajuntaments amb poca infraestructura, ajuntaments que per les seves pròpies singularitats els és difícil arribar al ciutadà.

De què se sent més satisfet?

El Consell Comarcal de l’Alt Empordà es pot sentir satisfet, sobretot, d’aquesta prestació de serveis de proximitat. Nosaltres donem assessorament tècnic als diferents ajuntaments, gestionem temes com són els residus, l’abocador comarcal…, si no ho féssim nosaltres difícilment es podria fer. Fem polítiques a nivell mediambiental, polítiques de promoció econòmica, etc. Estem treballant precisament per, d’alguna manera, donar una visió conjunta del que és tot l’Alt Empordà. De fet, anem coordinats amb altres comarques pròximes, veïnes, com pot ser el Baix Empordà, precisament per aquest origen comú que tenim els dos Empordans. A vegades parlem que històricament hem anat dividits, Alt i Baix, però la nostra identitat és la mateixa: l’Empordà en sí. I ara precisament, d’un temps cap aquí, és una marca que estem potenciant i treballant, la marca Empordà en el seu conjunt. Els consells comarcals hem contribuït precisament a ajudar a potenciar aquests elements que ens diferencien o ens identifiquen. Tenim oli, tenim paisatge, tenim turisme, però també altres productes com poden ser bons vins, que compartim també amb el Baix Empordà.

En aquest sentit, caldria unir Baix i Alt Empordà per crear una sola marca?
No és tracta d’unir administrativament els dos consells comarcals perquè tenim les nostres diferències i les nostres singularitats. Ara bé, és cert que compartim moltes qüestions i ara el que procurem precisament és això. No es tracta de dir la marca Alt Empordà, turisme Alt Empordà o turisme Baix Empordà. En la promoció d’aquesta zona del país volem anar conjuntament perquè l’objectiu és que arreu del país i de fora es conegui l’Empordà com una sola unitat geogràfica.

El consell comarcal ha ajudat al sentiment de pertinença a la comarca?
El sentiment de pertinença d’aquesta comarca no depèn del consell comarcal. És un sentiment que ja ens ve de segles. Aquí els fonaments són l’antic Comtat d’Empúries, un comtat que a l’Edat Mitjana ja era un comtat independent, molt guerrer, que havia tingut les seves diferències, a vegades aliances amb el Comtat de Barcelona, però que va mantenir la seva personalitat pròpia fins ben entrat el segle XV. Això sí que és una de les qüestions, la històrica, la que ens ha fet sentir, o que ens ha potenciat aquest sentiment de pertinença als empordanesos. La tramuntana podria ser un altre element que segurament ens identifica molt. El consell comarcal l’únic que ha fet aquí és recollir una cosa que surt del territori, del sentiment de la gent.

Quines són les iniciatives més rellevants del Consell Comarcal de l’Alt Empordà?

Podríem parlar de moltíssimes iniciatives que han anat canviant. És a dir, nosaltres vàrem ser pioners en matèria de recaptació tributària, cosa que ara això s’ha delegat a la Diputació de Girona o a l’òrgan de recaptació Xaloc. Però un problema que teníem aquí a l’Alt Empordà era el de l’abocament de residus. En això ens vàrem posar d’acord i ara és el consell comarcal qui gestiona un abocador molt important per a tota la comarca. Estem treballant precisament per a que aquesta gestió sigui molt millor i que tot el processament de residus sigui mediambientalment molt més acurat i molt més sostenible del que ho és ara. Després hi ha qüestions menors, com els assessoraments tècnics als ajuntaments. Des de fa un temps estem gestionant també la borsa d’habitatges socials, estem portant pràcticament tots els serveis socials de la comarca, exceptuant Figueres, que per tenir més de 20.000 habitants té els seus serveis d’atenció primària i de serveis socials. Així mateix, estem gestionant una cosa molt complexa per la pròpia estructura de la comarca que és el transport escolar. Traslladem a nens dels 68 municipis als diferents centres d’ensenyament de tota la comarca, amb una quantitat de rutes i d’autobusos que es mobilitzen cada dia impressionant. És una feina complexa, però el més important és que ara per la gent se sent satisfeta i, per tant, podem dir que aquí s’està fent una bona feina.

El sector turístic i de serveis és el principal motor de l’Alt Empordà. Ara bé, també és clau la indústria primària…

Des de fa ja molts anys, el sector turístic és el sector clau de l’Alt Empordà. Crec que aquest factor s’ha de continuar potenciant, però potser des d’una vessant diferent a la que havia acostumat a fer al principi del boom turístic. És a dir, no estem per la massificació, no estem per la construcció massiva a la costa, això s’ha limitat moltíssim. Crec que les administracions, ajuntaments, consell comarcal o, fins i tot institucions supramunicipals –podríem parlar també de la Generalitat–, tenim clar cap a on hem d’anar pel que fa el turisme. La prova és el que s’ha anat fent durant aquests anys: s’ha estat protegint espais molt interessants, s’han creat Parcs Naturals, s’està treballant molt amb productes de la terra. Per què? Perquè els tenim i creiem ara que la nostra promoció turística havia d’anar cap a realçar aquests valors. L’Empordà no és turisme de sol i platja, només. És també turisme de Parcs Naturals i de rutes cicloturístiques, etc. Una cosa que hem cuidat molt els consells comarcals és l’enologia. Anys enrere els vins de l’Empordà eren vins pocs considerats. Els diferents cellers i la marca, el que seria la denominació d’origen, ha treballat per millorar aquesta qualitat i ara tenim vins molts d’ells premiats perquè han potenciat moltíssim la qualitat per sobre de la quantitat que potser era el que abans es donava. També tenim l’oli, un altre producte estrella, el de denominació d’origen Empordà, amb una varietat que no es conrea a cap altre lloc de Catalunya, que és la varietat argudell. Amb d’altres també, la verdal, que és la pròpia de Cadaqués, la corivell i també l’arbequina, que evidentment es conrea a molts altres llocs de Catalunya. Però l’argudell és la que ens fa realçar aquest caràcter tan empordanès de l’oli de l’Empordà. Tot aquest conglomerat d’atractius se suma al potencial que tenim a la costa pel que fa a l’allotjament, amb bona restauració i gastronomia. No ens oblidem que aquí hem tingut durant molts anys El Bulli i ara, a més a més, amb un projecte molt atractiu com és elBullifoundation. Això s’acompanya amb les grans zones de turisme nàutic, com poden ser els ports esportius de Roses o d’Ampúriabrava o de l’Escala. A l’Alt Empordà ho trobem tot. Trobem des de muntanya, perquè podem anar a passejar pel Parc Natural de l’Albera i allà perdre’ns per aquests boscos meravellosos d’alzines o banyar-nos a la platja de la Rubina o a la de Can Comes dels Aiguamolls de l’Empordà, una platja feréstega, salvatge, o una platja urbana com pot ser la de Roses mateix. Tenim tots aquests punts que fan que hi hagi un equilibri a la nostra oferta de territori, a la nostra oferta turística que realment és per enamorar-se de l’Alt Empordà.

Tots els consells comarcals són necessaris?

M’he trobat molts alcaldes i gent del país que es posen les mans al cap per un debat que, tinguem-ho clar, ve de Barcelona. És fruit del desconeixement perquè la realitat del país és una altra. A Barcelona i rodalies, possiblement, no calguin consells comarcals perquè ja tenen administracions molt potents i es poden produir duplicitats. Si el Consell Comarcal de l’Alt Empordà hagués de desaparèixer estic convençut ens inventaríem una altra cosa al territori. Ens posaríem d’acord els 68 municipis i crearíem la mancomunitat de l’Alt Empordà. En aquest sentit, voldria fer un clam i dir que els qui legislen a Barcelona trepitgin una mica més el territori, ens escoltin i veuran que no podem fer una estructura organitzativa homogènia per a tot el país. S’han de tenir en compte aquestes singularitats i allà on calgui un consell comarcal no cal tocar-lo. En el cas de l’Alt Empordà, no crec que hi hagi ningú, ni ciutadans ni alcaldes, que qüestionin la seva existència.