Solsonès

President: Joan Solà i Bosch
Web: solsones.ddl.net
Territori: 1.001, 2 km2
Municipis: 15
Capital: Solsona
Població: 13.621 habitants
PIB (milions d’euros): 350,9
Demarcació: Catalunya Central

Precedit pel Consell de Muntanya, el Consell Comarcal del Solsonès ha estat una eina indispensable per la vertebració d’una comarca disseminada. El Solsonès és una comarca amb un territori molt gran i poca població. No forma unitat geogràfica, ni geològica, ni tampoc econòmica: a la meitat nord predominen l’explotació forestal i la ramaderia, i a la meitat sud, el conreu de secà, blat i sègol principalment, i també blat de moro, patates i llegums. Únicament a la zona de Clariana té un cert relleu l’horta, la vinya i l’olivera. Solsona i Sant Llorenç de Morunys, que contenen els dos nuclis majors de poblament, són els d’extensió menor. Als altres municipis solament els pobles d’Ardèvol i la Coma, o els de Sant Climent de Pinell i Su, a Riner, constitueixen petits nuclis de poblament concentrat. A la resta, el poblament ha estat dispers, integrat per masies agrupades en parròquies rurals. La comarca compta amb més de mil masies. L’alcalde de Riner, Joan Solà i Bosch, és el president del Consell Comarcal del Solsonès.

Quins són els encerts dels consells comarcals en aquests darrers 25 anys?

L’encert més gran ha estat vertebrar i cohesionar la comarca. Fer que tots aquests municipis se sentin del Solsonès aportant des del consell comarcal uns serveis que aquests petits municipis no haurien pogut oferir serveis generals com ensenyament, residus i serveis socials, però també serveis més específics per aquesta comarca com pot ser la xarxa de camins i el centre sanitari, únic centre sanitària de Catalunya gestionat per un consell comarcal, fet que ens enorgulleix i pensem que ha de continuar així. També ens encarreguem de la dinamització econòmica i turística. Sempre hem sentit la necessitat de vertebrar i cohesionar el territori. En aquest cas, la lliga de futbol sala comarcal amb vint anys d’història i la lliga de bitlles en són un exemple. Unes lligues d’un esport no federat però que cada cap de setmana estan movent molta gent, fet que també ajuda a conèixer la comarca.

El consell comarcal ha ajudat al sentiment de pertinença a la comarca?

El Consell Comarcal del Solsonès ha ajudat a fer-nos sentir tots solsonencs. Per diferents serveis que s’han pogut donar i, a la vegada, iniciant activitats o projectes que afecten la interrelació entre els diferents municipis, com pot ser la lliga de futbol sala comarcal o la lliga de bitlles que he esmentat anteriorment. Un fet diferencial del Consell Comarcal del Solsonès és la organització de les fires com la Fira de Sant Isidre, la Fira del Trumfo o la Fira del Bolet, que les gestiona el consell comarcal perquè tots els ajuntaments creiem que és aquesta institució qui ho ha de liderar.

De què se sent més satisfet?

Em sento satisfet d’haver pogut vertebrar i cohesionar aquesta comarca i fer que tothom, que tots els municipis, des del més petit al més gran, se sentin solsonencs i vegin que anant a una podem aconseguir fites molt importants per a la comarca.

Quines són les iniciatives més rellevants?

A part de la cohesió comarcal, la sanitat és la iniciativa més important. Que tots els solsonencs puguin tenir els serveis sanitaris el més a prop possible. La xarxa de camins és una altra iniciativa cabdal. Per vertebrar bé la comarca ens hem de basar en una xarxa de camins de primer ordre. Només així la gent tindrà uns accessos fàcils cap a les seves cases. Al Solsonès no parlem de nuclis, sinó de cases, de masies, a vegades aïllades. No pel fet d’estar disperses no han de tenir els mateixos serveis que qualsevol persona que estigui en un nucli més gran.

Vostè sempre insisteix en la necessitat de l’ús de les noves tecnologies. Però el Solsonès està preparant des d’un punt de vista de telecomunicacions, davant les mil masies que hi ha a la comarca?

En relació a les telecomunicacions encara tenim un llarg camí per recórrer. La fibra òptica no ens arriba prou bé als polígons industrials. Som una comarca verge, la comarca de les mil masies, i hi ha molts habitants que treballarien des de casa si tinguessin una bona connexió. Avui dia això encara no és possible. També perjudica les cases de turisme rural. Podem donar un bon servei, però quan ens trobem en algun punt concret de la comarca a vegades no tenim ni telefonia mòbil ni internet i això al 2014 és una necessitat urgent a arreglar.

El Solsonès és molt a prop de Barcelona i de Lleida, però han sabut explotar la comarca turísticament?
Som una comarca al bell mig de Catalunya, és a dir, el centre geogràfic de Catalunya està situat al Solsonès, al municipi de Pinós. Estem al centre però a la vegada dóna la sensació que estem molt allunyats de totes les grans ciutats. El motiu és clar: els eixos viaris principals no han passat mai pel Solsonès i si que han passat, per exemple, per Berga o per Calaf, Ponts i Oliana. Nosaltres hem quedat al mig, desconeguts potser per a moltíssima gent. Això en el fons és una avantatge, ja que som un territori molt verge. En infraestructures, una de les nostres reivindicacions és de poder connectar millor dues capitals de comarca molt similars i que podríem treballar conjuntament en molts projectes com són Berga i Solsona. I anant més enllà i pensant amb l’eix pirinenc, es podria unir Tàrrega, Solsona, Berga i Ripoll. Aquesta seria una carretera molt important i ens situaria molt més dins del mapa del nostre país.

Per on passa el futur de la comarca?

En el tema de desenvolupament econòmic tenim diversos puntals principals a la comarca: la indústria, l’agricultura i la ramaderia, i el sector serveis. Al sector industrial se li ha de donar una empenta. Des del Consell Comarcal del Solsonès creiem que el futur és el sector de la fusta, de les noves tecnologies i de les energies renovables. Pensem que podem crear el clúster de la biomassa, ja que som el centre de la producció, quedem molt a prop de la matèria primera i, de retruc, disposem al nostre territori del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, el qual ens dóna una base molt sòlida per tirar endavant aquest.