Osona


Ara que s’han complert 25 anys de l’existència dels consells comarcals, la valoració que n’hem de fer és totalment positiva i ens hem de felicitar tots plegats per la feina feta des d’una administració massa sovint qüestionada. La capacitat de treball i la rigorositat amb què s’han gestionat els pocs recursos disponibles han convertit els consells en una eina imprescindible per a la cohesió del territori. D’aquí la conveniència d’aquesta publicació per commemorar l’efemèride.
El paper que han exercit els consells comarcals ha estat clau en el desenvolupament del món local, molt especialment en comarques amb una majoria de municipis petits i mitjans, garantint d’aquesta manera l’equilibri territorial i que la població, visqui on visqui, tingui accés a serveis de qualitat.
Les 41 comarques que conformen el nostre país són ben diferents les unes de les altres i és on radica la riquesa del territori. Els consells comarcals han estat un bon exemple de diversitat i adaptació, cada un amb la seva idiosincràsia fruit de la divergència entre les diverses comarques de Catalunya.
Malgrat les adversitats del moment, des del Consell Comarcal d’Osona -i estic completament segur que també des de la resta de consells- afrontem el futur amb optimisme, convençuts de la necessitat de continuar liderant la prestació de serveis en les nostres comarques i esdevenir una administració pionera, de proximitat i al servei dels ajuntaments.

Joan Roca i Tió
President del Consell Comarcal d’Osona

President: Joan Roca i Tió
Web: www.ccosona.cat
Territori: 1.260,2 km2
Municipis: 51
Capital: Vic
Població: 155.069 habitants
PIB (milions d’euros): 4.099,7
Demarcació: Catalunya Central

El Consell Comarcal d’Osona es va constituir el 1988, l’any en què la Generalitat de Catalunya va posar en marxa els consells comarcals arreu del territori. Des d’aquell moment i fins el dia d’avui, la institució acumula una llarga i reconeguda trajectòria acompanyant i prestant serveis als 51 ajuntaments d’Osona i a tota la seva ciutadania. El Consell Comarcal d’Osona es va posar en marxa en un petit espai de l’edifici de l’antic hospital de la Santa Creu de Vic, i avui dia ocupa dues plantes de l’edifici del Sucre. L’economia d’Osona es basa actualment en la ramaderia, que se serveix de l’agricultura com a auxiliar, i és una de les comarques més ramaderes de Catalunya. La principal característica d’Osona és que les ciutats tenen majoritàriament un pes repartit. Des de la seva constitució, el consell comarcal ha tingut set presidents. L’alcalde de Gurb, Joan Roca i Tió, és l’actual president del Consell Comarcal d’Osona.

Quins han estat els encerts del Consell Comarcal d’Osona en aquests 25 anys?

El Consell Comarcal d’Osona ha exercit un lideratge bastant fort i ha tingut un pes específic important sobretot en la prestació de serveis que s’adrecen als ciutadans i que són competència bàsica dels ajuntaments, com la recollida d’escombraries a nivell de carrers, la gestió de l’abocador comarcal d’Orís i tot el tràmit que afecta a la recollida d’escombraries. El consell comarcal també ha liderat un desplegament de xarxa en alta a molts dels municipis de la comarca i hi ha un macroprojecte comarcal que es va construint de mica en mica per a la captació d’aigua del riu, potabilitzar-la i distribuir-la als diferents ajuntaments de la comarca perquè hi arribi en la seva totalitat. En el seu dia, el Consell Comarcal d’Osona també va fer una aposta molt forta per gestionar directament, mitjançant empresa mixta, les depuradores de la comarca d’Osona. En aquests moments gestionem una vintena de depuradores, exercint tota aquella competència que hauria de ser de l’Agència Catalana de l’Aigua.

De què se sent més satisfet?

La principal satisfacció és poder oferir tots aquests serveis als ajuntaments. Els municipis, per sí sols, no els podrien oferir perquè seria econòmicament inviable. A més de les escombraries, l’aigua i les depuradors també prestem altres serveis bàsics de manera mancomunada, com els serveis socials i el transport i menjador escolar.

El consell comarcal ha ajudat al sentiment de pertinença de la comarca?

El Consell Comarcal d’Osona marca un sentiment de comarca d’Osona tot i que no s’ha d’amagar que a la comarca hi ha diferents sensibilitats territorials. El Lluçanès, per exemple, reivindica la seva constitució com a comarca. És normal, el sentiment d’identitat hi és, existeix i s’ha de defensar. El territori ha de ser sobirà i ha de poder decidir a quina comarca pertany. No obstant això, també podríem parlar del Cabrerès, els de la Vall del Ges o els d’Osona sud. Des d’un punt de vista de pertinença a la comarca en cap moment aquest sentiment prové per qüestions econòmiques o de maltractament en els serveis. El Lluçanès forma part d’una conca diferent de la de la comarca d’Osona i aquest sentiment identitari diferenciat hi és com es pot donar en barris, pobles o diferents viles del territori.

Quines són les iniciatives més rellevants del consell comarcal?

El Consell Comarcal d’Osona ha portat a terme moltes, entre les quals hi ha totes les que s’ofereixen als ajuntaments i els serveis als ciutadans. Així mateix, tenim les iniciatives dels serveis d’habitatge i, sobretot, les de l’Agència de l’Energia d’Osona. És una agència que es dedica a fer assessorament als petits ajuntaments, des de com han de gestionar els consums elèctrics o de gasoil o els edificis. L’objectiu és que aquests municipis puguin ser mediambientalment més eficients. Aquesta iniciativa està tibant molt fort i hem rebut grans premis precisament per una bona gestió.

Osona té més de vint mil nouvinguts. Quin és el repte?
El repte d’integrar la població nouvinguda a la comarca d’Osona que, a més, està concentrada en unes capitals concretes significa que hem de ser capaços de deixar de dir-los nouvinguts perquè ja són osonecs. És una gent que ha arribat a la comarca per treballar, s’hi han quedat a viure i a partir d’ara ja són osonencs. Hem d’integrar-los en tots els serveis amb igualtat de condicions amb els que hi hem estat tota la vida.

A nivell infraestructures, la comarca d’Osona ha millorat. Però encara teniu demandes…
La infraestructura viària de la comarca ha millorat. I és d’agrair perquè havíem tingut un dèficit molt generalitzat durant molt temps i ara Osona està ben comunicada tant per l’eix de la C-25 com per l’eix Vic-Olot i la pròpia C-17. L’eix ferroviari és una demanda de fa molt temps a la comarca d’Osona. El transport públic dins de la comarca d’Osona ha estat sempre focalitzat a la línia de tren, que és una línia que té 50 anys, d’un sol carril, amb uns punts negres molt concentrats on el tren ha de baixar la velocitat d’una manera excepcional. Això fa que el trajecte Vic-Barcelona sigui totalment inviable fer-lo en tren, és molt més econòmic i més ràpid anar-hi en autobús. No hem de deixar de banda el transport de mercaderies. La utilització d’aquest tren no és econòmicament viable per a les empreses de la comarca d’Osona, que n’hi ha de molt potents, sobretot en el tema dels pinsos i de la indústria agroalimentària, per la falta d’una doble via. A més, si fóssim capaços de tenir doble via seria possible un tren o un metro comarcal que precisament connectaria les set capitals, que representen els principals nuclis de població de la comarca, mitjançant aquest eix viari.

Osona és la comarca que més carn exporta de la província de Barcelona. La indústria està 10 punts per sobre de la mitjana catalana. Aquest és el camí a seguir?
Des d’un punt de vista productiu Osona ha sofert molts canvis aquests últims temps, perquè la comarca havia tingut una indústria pelletera molt potent i ha desaparegut a conseqüència de la globalització. També havíem tingut grans filatures. Ara bé, el pes de la indústria agroalimentària sempre ha estat molt fort i encara ho és. I no només això, sinó que a més s’ha sabut potenciar. La indústria agroalimentària és clau per a la comarca. Tant la producció de porcí i de boví, com la llet i tot el que fa referència a l’envasat i exportació d’animals un cop han passat pels escorxadors. Si no vaig errat, prop d’un 90% de la producció que s’està fent a la comarca d’Osona va per a l’exportació. Això és una font de riquesa molt gran per a nosaltres i ens ha ajudat a passar tota aquesta dècada de crisi.