Berguedà

President: Sergi Roca i Vargas
Web: www.bergueda.cat
Territori: 1.185,2 km2
Municipis: 31
Capital: Berga
Població: 40.555 habitants
PIB (milions d’euros): 935,8
Demarcació: Catalunya Central

El Consell Comarcal del Berguedà és un dels deu consells de muntanya de Catalunya. La comarca participa de tres regions morfològiques: l’alt Pirineu, els Prepirineus i la depressió anomenada de l’Ebre. Actualment, ha desaparegut en la pràctica totalitat la mineria i el tèxtil. A partir de les dues darreres dècades del s. XX, l’auge del turisme rural a la comarca ha compensat lleugerament el declivi industrial. El Berguedà té 31 municipis i la seva capital és Berga. Sergi Roca i Vargas és el president del Consell Comarcal del Berguedà.

Quins han estat els encerts del consell comarcal en aquests darrers 25 anys?

Els encerts són molts però, en tot cas, destacaria la cohesió territorial que el Consell Comarcal del Berguedà ha aconseguit amb els 31 municipis de la comarca. Hem de tenir present que d’aquests 31 municipis, 17 són molt, molt petits i, per tant, l’estructura a nivell de recursos humans i econòmics és complicada. El consell comarcal els ajuda. Un altre dels encerts que en el seu dia ha anat cultivant el Consell Comarcal del Berguedà ha estat la creació d’un sistema de serveis socials dividit en set àrees bàsiques d’atenció social equipat amb assistents i educadors socials que es traslladen als ajuntaments i poden ajudar a resoldre totes aquelles problemàtiques de les famílies de la nostra comarca. És un encert, també, la tasca que s’ha fet amb la gestió de residus i el medi ambient. Som els responsables de tot el que és el sistema de recollida de residus urbans, brossa selectiva, deixalleries, etcètera. Evidentment, seria molt car que els municipis més petits poguessin oferir aquest servei per ells sols. Com que estan tots els municipis interconnectats i capitanejats pel Consell Comarcal del Berguedà és possible fer una recollida, fins i tot de la secció orgànica, en tots els ajuntaments de la comarca.

De què se sent més satisfet?

Em sento satisfet, primer de tot, de representar la meva comarca i treballar per a la meva comarca, així com ho faig per a la meva vila, Bagà. En tot cas, em sento satisfet de la feina que hem fet en la creació de projectes com la xarxa benestar i família, que és un programa que fa èmfasi en temes d’igualtat, en l’àmbit de la dona, de la joventut, de la infància, conjugant totes les administracions que hi participem, des de la Generalitat, la Diputació de Barcelona, els instituts i les escoles. En matèria de turisme el Consell Comarcal del Berguedà ha fet molts esforços en dinamitzar el turisme de la nostra comarca. Queda molta feina per fer encara, però sempre es treballa de la mà del sector privat, amb l’Associació d’Hostaleria i Turisme, amb l’Associació de Càmpings i amb l’Associació de Turisme Rural. Totes aquestes qüestions estan relacionades directament amb les persones. Però també tenim especial cura dels municipis. Hi ha ajuntaments que difícilment poden sufragar el cost d’un secretari o d’un interventor o d’un arquitecte. Des del consell comarcal els oferim tots aquests serveis als ajuntaments més petits, que en la comarca del Berguedà són majoria.

El Consell Comarcal del Berguedà ha ajudat al sentiment de pertinença de la comarca?

Una mica sí. Els ciutadans del Berguedà ens sentim berguedans i berguedanes perquè crec que hi ha un sentiment de pertinença molt arrelat a la nostra comarca. I no només perquè hi hagi el consell comarcal. El que sí és cert és que el Consell Comarcal del Berguedà sempre intentat donar servei a tots els ajuntaments en tots els àmbits, periòdicament fem reunions amb tots els municipis i els expliquem el que fem. Tot això va quallant i, de mica en mica, la gent sap les competències i els serveis que prestem. Això, sens dubte, contribueix a tenir un sentiment de pertinença més arrelat a la comarca del Berguedà.

La capital de la comarca, Berga, està ben comunicada. Però continueu tenint un dèficit cap el Pirineu?

Intento ser sempre positiu, i fins a Berga tenim una bona infraestructura que és la C-16, que ens arriba desdoblada. Hem millorat molt les comunicacions amb Vic i això és molt important perquè pot obrir vies de negoci en els dos sentits. Cal, però, millorar moltíssim la connexió amb el Solsonès perquè tenim una carretera molt deficient. I també ho és la connexió amb Ripoll, tant per la banda de Borredà com per la Pobla de Lillet i Campdevànol. Més enllà d’això, en matèria de transport públic tenim moltes mancances. Fa molt temps que reclamem a la Generalitat de Catalunya la integració tarifària. Aquesta arriba fins el Bages però s’atura al Berguedà. Davant d’aquesta situació, hem desplegat de manera efectiva el transport a la demanda. Som molt conscients que hi haurà autobusos que no poden arribar a poblacions com Gisclareny o Sant Jaume de Frontanyà, que és el municipi més petit de Catalunya. Per això, hi ha un servei de taxis que t’apropen a la parada de la línia de transport regular. Si tinguéssim la integració tarifària i un petit increment regular del transport públic a l’Alt i el Baix Berguedà, sens dubte la comarca guanyaria molt.

Les colònies tèxtils i la indústria minera van ser els principals motors del Berguedà. Després de la crisi del sector, el teixit industrial no ha sabut reconvertir-se. Cap a on ha d’anar el futur?

Hem d’apostar per una diversificació dels sectors productius. Aquí al Berguedà l’activitat productiva se centrava bàsicament en la mineria i el tèxtil. De mineria ja no en tenim, però el tèxtil, curiosament, compta encara amb unes 14 empreses a la comarca que ocupen a 500 persones. És un tèxtil d’alt valor afegit, sanitari. El Consell Comarcal del Berguedà va reactivar el Consell Econòmic i Social del Berguedà en el qual hi havia participació de totes les forces polítiques, dels empresaris i sindicats. L’any 2011 vam dissenyar i planificar el que es va anomenar una estratègia berguedana, que eren uns projectes tractors que nosaltres en aquesta legislatura havíem de treballar. Tenim molt clar, per exemple, que hem de potenciar el sector primari i vincular-lo amb l’agroalimentació, un dels factors forts de la comarca. Així mateix, ens hem de centrar en la biomassa i en l’aprofitament dels boscos. La comarca del Berguedà té molta superfície forestal i, per tant, aquest sector energètic és un dels que ha de créixer vinculat a la biomassa. El mateix podria dir amb l’aigua i l’energia hidràulica.

També aposten per un turisme de qualitat.

En els darrers anys s’ha fet molta feina amb el turisme industrial. Només cal posar l’exemple del Museu de les Mines de Cercs, un dels museus més visitats de la comarca del Berguedà. Les persones que ens visiten poden gaudir de bons serveis de turisme rural. Som de les comarques capdavanteres amb més de 1.900 quilòmetres de senders marcats. Evidentment, comptem amb la Patum de Berga, una festa que és patrimoni de la humanitat declarada per la Unesco l’any 2005. La Patum ha de ser un factor d’exportació de la nostra comarca, i no només els dies de la festa, sinó que s’ha de convertir en un valor econòmic durant tot l’any.