Bages


El Consell Comarcal del Bages vertebra un territori integrat per poblacions de dimensions, característiques i necessitats molt diverses. Treballem per aconseguir una millora de la qualitat de vida dels ciutadans de la comarca, des de l’abastiment d’aigua potable, fins als serveis socials, la formació, la millora dels polígons empresarials o el transport públic. Al Bages tenim una situació estratègica privilegiada i un gran potencial turístic. Creiem en el municipalisme i en el Consells Comarcals com a institucions vertebradores de serveis mancomunats. Si som capaços de sumar i d’avançar tots junts en la mateixa direcció, podrem treure profit a l’enorme potencial del nostre territori.

Mercè Cardona i Junyent
Presidenta del Consell Comarcal del Bages

President: Mercè Cardona i Junyent
Web: www.ccbages.cat
Territori: 1.299,1 km2
Municipis: 35
Capital: Manresa
Població: 185.718 habitants
PIB (milions d’euros): 4,326,5
Demarcació: Catalunya Central

El Consell Comarcal del Bages es va constituir el 9 de març de 1988 al Saló de Sessions de l’Ajuntament de Manresa. La comarca del Bages és una de les més extenses de Catalunya. Es troba enclavada al centre del Principat, per la qual cosa constitueix una autèntica cruïlla de comunicacions. En aquest sentit, gaudeix d’una situació estratègica privilegiada, amb una oferta de sòl industrial atractiva i un conjunt de recursos públics. Compta amb 35 municipis, la meitat dels quals són de menys de quatre mil habitants. La presidenta del Consell Comarcal del Bages és Mercè Cardona i Junyent.

Quins són els encerts dels consells comarcals en els darrers 25 anys?

El primer encert del Consell Comarcal del Bages va ser la creació del Consorci Viari de la Catalunya Central, que és una agrupació on es reuneixen totes les inquietuds de les formacions polítiques, de la societat de la comarca i de les empreses industrials per fer pressió per millorar les infraestructures viàries i ferroviàries de la comarca. És un lobby que funciona molt bé, que vetlla per les obres que s’hi estan fent, que fa estudis de mobilitat per a la comarca vers d’altres comarques o també per a la mobilitat ferroviària amb l’objectiu de millorar la comunicació amb Barcelona. Els encerts envers els ciutadà es poden veure pels serveis socials que es presten o pel transport escolar. Els ciutadans també han pogut detectar una millora pel que fa al transport de viatgers de tota la comarca. De fet hi ha hagut un 49% de migracions per les línies de connexió entre Manresa i tots els municipis de la comarca. Si anem una mica més lluny, podríem destacar la creació el 1994 del Servei Municipal d’Informàtica. És un servei que ofereix el consell comarcal i que es va fer a demanda dels ajuntaments per les inquietuds que hi havia per les noves tecnologies. En aquests anys, ha desenvolupat programes de gestió pels municipis, ha apropat les institucions als ciutadans a través de l’administració electrònica i de les signatures electròniques i també ha obert convocatòria agregada de compra a telecomunicacions. Gràcies a aquest servei s’ha generat un estalvi importantíssim i els municipis s’hi ha anat apuntant ràpidament.

De què se sent més satisfeta?

Del que em sento més satisfeta és quan el consell comarcal pot prestar un servei de forma ràpida quan el sol·licita un ajuntament. Tinc alguns exemples d’això. Un dia em va trucar un alcalde que s’havia quedat sense menjador escolar perquè l’empresa plegava. Amb un parell de dies, durant el cap de setmana, vàrem poder tornar a muntar aquest servei i els pares i els infants no se’n van ressentir. També ens han trucat alcaldes quan han tingut un incendi al municipi o quan es perd una persona. A través del servei de Protecció Civil que tenim al consell comarcal i que està molt ben coordinat amb el servei d’emergències de la comarca, podem acabar solucionant el problema.

El consell comarcal ha ajudat al sentiment de pertinença de la comarca?

Sens dubte. El consell comarcal ha ajudat al sentiment de pertinença de la comarca i potser actualment un dels projectes que fa que fem més comarca és el Geoparc, el Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central. És el primer geoparc de Catalunya, reconegut per la Unesco i és un projecte vertebrador de la comarca on posem en actiu la valorització del patrimoni geològic i miner, que està molt lligat també amb l’actiu turístic. Tenim unes 400 empreses lligades a aquest projecte. Per tant, aquestes empreses fan xarxa i fan comarca.

Quines han estat les iniciatives més rellevants del Consell Comarcal del Bages?

D’iniciatives empreses n’hi ha moltes. El Consell Comarcal del Bages va ser el primer en redactar l’Agenda 21, el 1999. Va ser una iniciativa històrica per desenvolupar la sostenibilitat mediambiental de la comarca. Podríem parlar també del pla territorial parcial de la Catalunya Central que va desenvolupar la Generalitat de Catalunya. Va ser un referent en planificació urbanística i va ajudar moltíssim als espais verds de tota la comarca. Pel que fa referència a territori i medi ambient ens podríem referir a tota la inversió que s’ha fet en aigua en alta a diferents pobles de la comarca que, per la seva situació, patien dèficits, mancances d’aigua i que estan englobats en els projectes de Bages-Cardener i Bages-Llobregat. Així mateix, podríem destacar el servei que hem creat de protecció civil mancomunat per a tots els pobles de la comarca i l’inventari de camins i de pistes forestals que ens ha a dimensionar les inversions que podem portar a terme. En relació als serveis socials el consell comarcal pretén ser l’altaveu de tots aquells col·lectius que estan més pressionats en els moments que estem vivint. Fem campanyes de sensibilització i desenvolupem diferents protocols contra la violència vers les dones, els nens, el maltractament a gent gran, a la immigració.

Al Bages es té molta cura, també, de la promoció econòmica…

A través del programa de microcrèdits hem gestionat un milió d’euros per 39 projectes d’empreses o d’emprenedors de la comarca a un interès zero i a retornar en quatre anys. Això ens permet anar obrint el ventall d’empreses de la comarca que poden accedir al crèdit. La primera convocatòria la vàrem fer l’any 2010 però ara ja, aquest 2014, tornarem a sortir amb una nova convocatòria amb els diners que ja hem recuperat d’una part d’aquests microcrèdits. També, juntament amb els ajuntaments, estem treballant en la millora dels polígons industrials de la comarca. Tenim un servei que informa a qualsevol empresa que es vulgui establir a la comarca del sòl industrial disponible, si és en parcel·la o en nau industrial i, a més, fem un acompanyament a aquestes empreses.

El Bages està situat en una zona del país molt estratègica. Les comunicacions amb Barcelona són clau. Encara existeixen dèficits?

El Bages necessita una carretera que sigui efectiva, que sigui ràpida i que ens comuniqui amb la capital de Catalunya, Barcelona. Volem comunicar la capital del Bages amb la capital de Catalunya. Hores d’ara tenim la C-55, una carretera que suporta molt trànsit i on s’hi produeixen molts accidents. Aquesta és una assignatura pendent. No podem permetre que més vides es sacrifiquin perquè no tenim uns accessos a Barcelona com Déu mana. Des del consorci viari s’està apostant per poder aixecar barreres de la C-16, de l’autopista que passa al costat de la C-55. Aquesta és l’autopista que ha hipotecat a tota la comarca i és la que ens està impedint el desdoblament de la C-55.

Montserrat continua sent la principal icona turística del Bages i de Catalunya. Però cada vegada s’hi poden trobar a la comarca més atractius…

Montserrat és clau per a la comarca i per això hem creat sinergies amb Montserrat però també amb el Món Sant Benet i amb diferents agents turístics del territori. L’objectiu és poder desenvolupar al màxim aquest projecte.

I ara tenen sobre la taula el magatzem de gas a Balsareny…

Estem a l’expectativa de com es va desenvolupant el projecte. També estem en contacte directe amb els departaments de la Generalitat de Catalunya que hi intervenen i que seran els que hauran d’emetre un. De moment, és un projecte en fase inicial i cal anar esperant per veure com es desenvolupa i si arribarà a bon port.