Anoia


Si alguna raó de ser té el Consell Comarcal de l’Anoia és estar al servei de les persones i els municipis, en una comarca amb molts pobles petits que, per sí sols, no podrien garantir serveis bàsics. Volem ser un ‘lobby’ per fer pressió i reivindicar que l’Anoia disposi de les infraestructures que garanteixin el seu creixement. La nostra gran prioritat és contribuir a la reactivació econòmica i garantir els serveis a les persones.Com deia el poeta Miquel Martí i Pol: “…i via fora! Que tot està per fer i tot és possible!”.
Xavier Boquete i Saiz
President del Consell Comarcal de l’Anoia

President: Xavier Boquete i Saiz
Web: www.anoia.cat
Territori: 866,3 km2
Municipis: 33
Capital: Igualada
Població: 118.467 habitants
PIB (milions d’euros): 2.549,9
Demarcació: Catalunya Central
La comarca de l’Anoia està formada per 33 municipis, molts dels quals són pobles petits que per sí sols no podrien garantir els serveis que són bàsics per als ciutadans. L’Anoia té tres realitats territorials molt diferents. Per una banda, l’Anoia sud; per l’altra, la conca amb la capital, Igualada, al capdavant, i el sector nord o Alta Anoia té una vocació més segarrenca. El Consell Comarcal de l’Anoia està composat per 33 consellers comarcals. El ple té, entre les seves funcions principals, escollir el president i aprovar el pressupost i les ordenances fiscals. Xavier Boquete i Saiz és el president del Consell Comarcal de l’Anoia.
Quins han estat els encerts dels consells comarcals en aquests 25 anys?

Més enllà d’aquesta realitat territorial de l’Anoia, que és complexa, hem pogut dotar tots els municipis d’un marc administratiu per tal d’arribar a poder donar uns serveis a tots els nostres ciutadans. En aquest sentit, el Consell Comarcal de l’Anoia ha estat un aglutinador per poder prestar aquests serveis que realment han pogut cohesionar i donar aquest equilibri en tots els municipis dins de la comarca. A nivell de serveis socials coordinem i fem tota la assistència a 32 dels 33 municipis. Per tant, qualsevol demanda de serveis socials ve coordinada pel propi consell comarcal. Respecte a l’educació ens cuidem dels menjadors escolars i tant del transport obligatori com del no obligatori. Això és vital en una comarca bàsicament rural i amb una gran disseminació d’urbanitzacions. Estem transportant uns 1.500 nens diaris al seu centre escolar i gestionem 40 menjadors escolars. La realitat pot desbordar. Amb la prestació de tots aquests serveis que es fan des d’una perspectiva comarcal s’aconsegueix igualar la realitat de tot el conjunt de municipis.

De què se sent més satisfet?

Em sento satisfet de què els consells comarcals siguin un òrgan de representació. Gràcies a aquesta institució hem pogut tenir veu realitats territorials que difícilment sense ells la podríem tenir. Que s’hagin convertit, més enllà d’uns prestadors de serveis, en un altaveu per donar a conèixer a d’altres institucions superiors la realitat de petits municipis o de municipis no tan petits que d’una altra manera no arribarien a tenir aquest veu per poder reivindicar la seva pròpia realitat i les seves pròpies necessitats.

El consell comarcal ha ajudat al sentiment de pertinença de la comarca?

És evident que sí. El consell comarcal ha ajudat a dir que tots som i vivim a l’Anoia, però alhora també ha ajudat a explicar que estem en una Anoia diferent en funció del municipi on ens ubiquem. La percepció dels nostres ciutadans sobre la comarca és diversa en funció del territori on viuen. No et dirà el mateix de l’Anoia un veí de Calaf que un veí de Masquefa, que un veí d’Igualada. Estem tots dins un marc administratiu, dins d’una estructura en la qual podem defensar els nostres interessos i ens ajuda a fer d’altaveu.

Quines han estat les iniciatives més rellevants?

La darrera iniciativa més rellevant ha estat el Campus Motor Anoia, un centre d’innovació, formació i recerca especialitzada en el món del motor. Es tracta d’una instal·lació que s’ubica al municipi de Castellolí al costat d’una altra gran instal·lació que és el Parc Motor. Nosaltres hem fet una infraestructura dedicada no només a la formació, que ja en teníem, sinó també dirigida a un sector com és el de l’automoció. Esperem que es converteixi en un motor d’atracció, de dinamització de noves inversions i que, alhora, sigui una eina útil per a les empreses que tenim a Catalunya.

En la presentació del seu web, vostè fa molt èmfasi en la necessitat de donar servei als petits municipis…

El que reivindiquem és convertir-nos en un lobby de pressió. El Consell Comarcal de l’Anoia ha de poder servir d’altaveu d’aquests petits municipis que queden una miqueta aïllats. El fet que la dinàmica de l’Anoia sud sigui diferent a la dinàmica de la conca, de la part més central, pot fer que et quedis sense la possibilitat de poder dir quina és la teva necessitat. Perquè en el nostre cas les necessitats tenen solucions molt diverses en funció del territori.

De fet, vostè diu que el Consell Comarcal de l’Anoia ha de ser un lobby de pressió però sobretot per les infraestructures. Què reivindiquen?
La gran infraestructura que ens queda pendent és el famós eix ferroviari. Un eix que ha de connectar la conca directament amb Barcelona. Aquest gran tren faria que Igualada no estigués a gairebé dues hores de Barcelona. No estem parlant de molt alta velocitat, però sí d’alta velocitat. Amb aquesta infraestructura la conca es podria convertir en el port sec del Port de Barcelona i ajudaria a dinamitzar econòmicament la nostra comarca. L’Alta Anoia, en canvi, ha assolit una sèrie d’infraestructures de primer ordre gràcies al desdoblament de l’eix transversal. Ens quedaria l’Anoia sud i el desenvolupament del quart cinturó.

Per on passa el futur de la comarca de l’Anoia?

S’estan fent propostes molt innovadores de cara el futur. Començant pel propi Ajuntament d’Igualada que lidera el projecte 4D Health o la Càtedra A3 in Leather Innovation, una iniciativa de diferents actors del sector adober que aglutinarà investigació en el camp de la transformació de la pell, formació especialitzada, transferència de tecnologia a les empreses del sector i accions de divulgació. El Consell Comarcal de l’Anoia també ha apostat pel sector del motor. Per tant, totes dues administracions, les més grans de la comarca, estan fent una aposta clara, decidida i estratègica pel desenvolupament econòmic futur. En relació al turisme també s’hauria de destacar el projecte Anoia, terra de Castells. L’objectiu és fer promoció turística de la nostra comarca més enllà de quina sigui la ubicació territorial dels castells. Aquest recorregut pels diferents castells de l’Anoia pretén atraure, sobretot, el visitant d’una gran àrea metropolitana, que tenim a la cantonada, perquè descobreixi un entorn que té ben a prop.