Vallès Occidental


Coincidint amb la commemoració del 25è aniversari dels Consells Comarcals faig arribar la més sincera felicitació i agraïment a totes les persones que al llarg d’aquest temps han fet possible el treball d’aquestes administracions, que han contribuït al desenvolupament econòmic i social del nostre país.

Des del primer moment i durant aquets 25 anys, el Consell ha contribuït a millorar les condicions de vida al Vallès Occidental, treballant de la mà dels ajuntaments, resolent des del consens les necessitats de la Comarca, dins les limitacions competencials, amb l’objectiu de millorar i optimitzar els serveis de la població. Hem posat especial accent en els serveis a les persones i en aquells que per la seva dimensió requereixen la coordinació i complicitat de tots els municipis de la Comarca, independentment de la seva població. També hem impulsat, entre d’altres qüestions, el treball mancomunat fet a partir del Consell Comarcal i els Consorcis comarcals.

Pepita Pedraza Alcaide
Presidenta del Consell Comarcal del Vallès Occidental

President: Pepita Pedraza Alcaide
Web: www.ccvoc.cat
Territori: 583,1 km2
Municipis: 23
Capital: Terrassa i Sabadell
Població: 898.821 habitants
PIB (milions d’euros): 23.198,1
Demarcació: Comarques de Barcelona

El Consell Comarcal del Vallès Occidental va néixer en el marc de la Llei 6/1987 sobre l’Organització comarcal de Catalunya. Es va constituir per primera vegada el 8 d’abril de 1988. Al 1990, la Llei sobre la modificació de la divisió comarcal de Catalunya va establir la capitalitat compartida entre Sabadell i Terrassa. La seu del Consell Comarcal fou la seu de l’antiga Mancomunitat intermunicipal de Sabadell i Terrassa, que es va adquirir en el mandat 1991-94. Actualment aglutina als 23 municipis de la comarca. Pepita Pedraza Alcaide és la presidenta del Consell Comarcal del Vallès Occidental.

Quins han estat els encerts dels consells comarcals en aquests 25 anys?

Un dels encerts més importants del Consell Comarcal del Vallès Occidental és l’haver treballat sempre de forma unitària per tal de que els serveis que es donen als diferents municipis de la comarca, independentment de la seva grandària o del seu número d’habitants, siguin els mateixos i que arribin a tot el territori de la mateixa manera i amb la mateixa qualitat. Un altre encert és haver estat la primera comarca de Catalunya en tirar endavant un pacte territorial d’ocupació. En això vàrem ser pioners, sobretot aconseguint la col·laboració de totes les administracions i de tots els municipis de la comarca, a més de les patronals, els sindicats i els agents socials. Aquest acord s’ha traduït en la creació d’un consorci per a l’ocupació i ha facilitat que se’n constitueixi un altre de residus.

De què se sent més satisfeta?

Del consens al que s’ha pogut arribar a nivell polític, però també des d’un àmbit més tècnic. Així mateix em sento satisfeta del treball que s’ha fet amb els ajuntaments, especialment els més petits, perquè són els que en realitat tenen més mancances de personal i de recursos. Per tant, posar d’acord a tots els municipis, sobretot els que estan per sota dels vint mil habitants, en treballs de serveis socials s’està treballant de manera coordinada en un programa per integrar i unificar tots els serveis que es presten. Un altre servei amb el qual hem treballat i fons i que dóna molts bons resultats és la millora del transport escolar i en la feina que s’ha fet conjuntament per optimitzar els recursos, ja que cada vegada són menys i no volem que això suposi un empitjorament dels serveis. El consell comarcal també s’encarrega de les beques menjador i tota la gestió que això comporta. Es tracta d’una qüestió molt complicada per la manca de recursos i, a la vegada, per l’augment de la demanda. No volem que això generi una problemàtica a la comarca.

Quines són les iniciatives més rellevants?

En aquest mandat hem creat la Comissió de Petits Municipis. Al Vallès Occidental comptem amb municipis de menys de deu mil habitants i s’han de buscar solucions per resoldre les problemàtiques que existeixen, tant per a l’optimització dels serveis com per buscar sinergies i economitzar tot allò que podem, sobretot en aquest moment de crisi. Ara també hem engegat polítiques de prevenció d’incendis, tot i que feia anys que hi treballàvem. La comarca té una zona forestal important els municipis ens demanaven de quina manera es podien gestionar els boscos per prevenir els incendis i, alhora, aprofitar-ne els recursos. En aquest sentit, estem treballant en un projecte de boscos per gestionar-los de manera transversal. És a dir, no només tractem la neteja dels boscos sinó que n’aprofitem la biomassa i la nostra intenció és posar calderes allà on calgui per tal de tenir estalvi energètic. Aquest és un projecte força nou, però de llarga durada ja que també requereix la implicació i la col·laboració no només dels ajuntaments sinó també de la Diputació de Barcelona i de la Generalitat, i, evidentment, dels propietaris forestals.

El consell comarcal ha ajudat al sentiment de pertinença de la comarca?

En els últims temps aquesta pertinença a la comarca s’ha potenciat molt més, perquè al principi era una mica complicat al tenir dues capitals fortes com Terrassa i Sabadell. El fet de treballar amb els ajuntaments que són més petits, de veure la necessitat de treballar junts per optimitzar els recursos i oferir uns serveis de qualitat ben gestionats està comportant que cada vegada hi hagi més sentiment de comarca.

Vostès insisteixen en la importància del segon túnel de FGC a Sabadell i que la línia estigui en funcionament el 2016…

Històricament, la nostra comarca té mancances en infraestructures importants. A la comarca hi ha encara diversos municipis que no tenen el ferrocarril. Però no és només això, que també. No disposem de connexió de trens. Per tant, només tenim el transport interurbà que s’ofereix a través d’una empresa d’autocars però que també és deficient. Molts dels nostres ciutadans han d’anar amb cotxe propi a la universitat, per exemple, i això comporta també una mancança a l’hora de poder formar la població. Aquests dèficits també influeixen en la competitivitat. Encara ens manca la connexió entre Sabadell i Terrassa amb el quart cinturó. Aquesta és una infraestructura necessària i que s’ha de fer tenint cura del territori. Més enllà d’aquestes infraestructures, també tenim dèficits amb la fibra òptica. Hi ha municipis que no disposen de banda ampla. Si no hi ha eines, és impossible que es pugui tirar endavant i ser competitius. El Vallès Occidental és una comarca que té molta indústria. De fet, representa un 20% del PIB i en els darrers anys, per la crisi, estan marxant moltes empreses. Difícilment tornaran si no tenim les connexions correctes, ja sigui infraestructures terrestres com de comunicació.

Què els hi diria als ciutadans perquè es fessin encara més seu el consell comarcal?

Els ciutadans encara tenen la idea que és el seu ajuntament el que els soluciona els problemes. Potser perquè no ho hem sabut explicar bé, no saben ben bé d’on venen els serveis, ni les beques menjador, ni el transport escolar o les qüestions relacionades amb l’habitatge, o els residus. Penso que hauríem de fer més pedagogia perquè els ciutadans entenguin que tots aquests serveis s’ofereixen des del consell comarcal de forma mancomunada amb els ajuntaments.

Leave a Comment