Garraf


Celebrar vint-i-cinc anys de la  constitució de Consells Comarcals a Catalunya es necessariament fer mirada enrere i prendre en consideració el paper que han fet els Consells Comarcals  en la vertebració del país. Un paper que s’ha anat consolidant i ha anat agafant força d’acord amb les singularitats i necessitats dels nostres ajuntaments. De fet aquesta es l’essència dels Consells Comarcals: la cooperació , el treball en xarxa, la suma per a la generació i prestació de serveis  per a la qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes de cada una de les nostres comarques. Una governança al servei de les persones.

També es moment per a reafirmar el paper dels Consells Comarcals i per a reclamar per al futur una millor definició de l’organització territorial, les competències, l’organització i el finançament. Una defensa que hem de fer conjuntament amb els ajuntaments de Catalunya i qüestionant tot allò que suposo – per una suposada racionalització –  de retallada de drets i serveis que els ajuntaments han prestat  a la seva ciutadania.

Bona feina i millor futur.

Juan Luis Ruiz
President del Consell Comarcal del Garraf

President: Juan Luis Ruiz López
Web: www.ccgarraf.cat
Territori: 185,1 km2
Municipis: 6
Capital: Vilanova i la Geltrú
Població: 146.609 habitants
PIB (milions d’euros): 2.715,3
Demarcació: Barcelona

El Garraf, a la costa, és una de les tres comarques que constitueix el territori del Penedès i la que té més població absoluta i relativa. A inicis de la dècada dels 80, els municipis del Garraf, en ocasions conjuntament amb els de l’Alt Penedès, van engegar diversos instruments de col·laboració intermunicipal, bàsicament en l’àmbit de la recollida i tractament de residus i del cicle de l’aigua, però també en l’àmbit dels serveis a les persones i de dinamització econòmica. Així, quan es constitueixen els consells comarcals el 1988, les comarques del Garraf, l’Alt Penedès i el Baix Penedès ja tenien experiència en la mancomunitat per a la gestió de serveis. El president del Consell Comarcal del Garraf és Juan Luis Ruiz López

Quins han estat els encerts dels consells comarcal en aquests 25 anys?

N’hi ha molts d’encerts però en primer lloc destacaria les competències delegades que s’estan exercint. Des de les beques menjador i transport escolar als serveis socials concertats entre els municipis menors de vint mil habitants. Ara bé, els consells comarcals hem anat una mica més enllà oferint serveis que no pertoquen per competència. Aquesta és una qüestió important: la cooperació que s’ha fet al territori fruit de la voluntat dels ajuntaments que han volgut que un ens supramunicipal com és el consell comarcal lideri i coordini determinades polítiques comunes, des de qüestions de promoció econòmica, cultural, patrimonial o fins i tot esportives.

De què se sent més satisfet?

Em sento molt satisfet d’un projecte que vam dur a terme l’estiu de 2013. Una de les competències delegades que tenim els consells comarcals és, precisament, la relacionada amb les beques menjador. Fem un esforç important i considerable perquè el finançament és inadequat, perquè arriba tard i perquè, en tot cas, cada vegada són més les necessitats dels ciutadans. Però què ens va passar? Les beques menjador duren fins que dura el curs escolar. Per tant, el mes de juny aquests alumnes se’n quedaven sense. Malauradament cada vegada són més els nens i nenes que l’únic àpat en condicions que fan al dia és el de l’escola. Així que el Consell Comarcal del Garraf va decidir conjuntament amb l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i Càritas que una empresa distribuïdora d’aliments pogués garantir els àpats durant els mesos d’estiu. D’això em sento satisfet. Ara em consta que tant la Generalitat com la Diputació de Barcelona també volen participar en aquest projecte.

El consell comarcal ajuda al sentiment de pertinença de la comarca?

Al Garraf aquest sentiment, sincerament, no existeix. No existeix un sentiment de sentir-se garrafenc. Segurament perquè la comarca va néixer com va néixer. Quan hi va haver en els anys 80 el debat sobre la distribució comarcal a Catalunya, eren molts els que pensaven que hi havia d’haver una comarca única del Garraf, l’Alt Penedès i el Baix Penedès. No va prosperar per una qüestió de capitalitat. Vilafranca del Penedès havia de ser capital d’alguna cosa i Vilanova i la Geltrú havia de ser capital d’alguna altra cosa. Finalment, els responsables polítics d’aquell moment van decidir crear les dues comarques. Per tant, sentiment de comarca existeix relativament, aquesta és la veritat. A més, pel que fa al sentiment de pertinença de comarca hi ha un altre factor. Hi ha un municipi molt potent que és Vilanova i la Geltrú, però també hi ha un altre municipi molt potent que és Sitges i un altre de molt potent que és Sant Pere de Ribes, que han crescut, que per ells mateixos ja donen serveis i no necessiten entitats supramunicipals. Per tant, això fa que es desdibuixi molt el sentiment de comarcal. Això no treu que no haguem estat capaços de liderar i dur projectes comuns a la nostra comarca.

Pel que fa a infraestructures, la comarca del Garraf està en una situació geogràfica estratègica. No obstant això, no estan satisfets.

És cert que estem a mig camí entre Barcelona i Tarragona, a vint minuts de l’aeroport de Barcelona, a quaranta minuts del port de Barcelona i del centre de Barcelona, a trenta minuts del port de Tarragona i a mitja hora de Manresa amb la nova C-15. Però alhora ens sentim, també, una mica maltractats en qüestions d’infraestructures al nostre territori. I aquesta és una posició unànime al Garraf per part de totes les formacions polítiques i de tots els consistoris. La comarca del Garraf és, aquest any, la penúltima comarca en inversió per habitant, amb només 24 euros per habitant i a més a més, se li suma el peatge, tant el de Vallcarca com el de Cubelles. Peatges que, a més, cada any van augmentant de tarifes. Això fa que siguem un territori que tenim una certa desavantatge comparativa respecte altres territoris. És a dir, anar i tornar de Barcelona per la C-32 costa 13 euros, una animalada. Anar per la C-31, que són tot costes, no és una alternativa. Si es vol ser competitiu, per a què hi hagi empreses que s’instal·lin a la comarca, perquè el port de Vilanova pugui exportar i puguin arribar vaixells amb mercaderies, s’ha de ser competent. I el peatge fa que no ho siguem perquè a les empreses els suposa un cost addicional. També és un sobrecost per a totes aquelles famílies que vulguin venir al nostre territori a passar un cap de setmana o un diumenge a dinar als nostres restaurants o a visitar els nostres museus. Som conscients que el peatge no es pot eliminar perquè hi ha una empresa que va fer una infraestructura, se li ha de retornar la inversió i, a més, ha de guanyar diners per que sinó no seria una empresa. Però creiem que el peatge no és just.

El Garraf és una de les comarques més castigades per la crisi. Ha tingut una pèrdua més intensa de l’ocupació, amb caigudes superiors al 5%, per sobre de la mitjana de la demarcació barcelonina. Que cal fer de cara el futur?

Clarament, nosaltres som de les comarques que més hem patit aquesta maleïda crisi. Això parteix del propi model productiu i econòmic de la nostra comarca, basat principalment en la construcció i les empreses secundàries al voltant de la construcció. Sempre hem tingut índex d’atur per sobre de la mitjana catalana i ara estem exactament igual. El territori va fer una reflexió ja fa uns en la qual s’evidenciava la necessitat d’una aposta conjunta per part de totes les institucions públiques i entitats privades del territori per poder tirar endavant un nou model productiu i poder vendre el territori més enllà del que és l’àrea metropolitana. En aquest sentit es va crear l’Agència de Desenvolupament Comarcal, una agència que crec que està funcionant prou bé. Això ha requerit que el Consell Comarcal cedís competències i deixés de fer promoció econòmica. És aquesta agència la que tira endavant projectes compartits. De fet, ara estem elaborant un document que vol marcar les línies estratègiques de futur. Una passarà per potenciar la cultura i el patrimoni del Garraf com a motor econòmic. Això, evidentment, va lligat amb la gastronomia i l’enoturisme, un projecte que compartim amb l’Alt Penedès. També hem de veure de quina manera som capaços de fer que el port de Vilanova sigui receptor de creuers petits. A la comarca del Garraf l’únic municipi que té un índex d’atur molt inferior no només a la mitjana del Garraf sinó a tot Catalunya és Sitges, que està entorn el 9%. És evident que tot el Garraf no pot tenir la potencialitat de Sitges o de Vilanova i la Geltrú o de Sant Pere de Ribes. Però els municipis més petits també tenen altres atractius. Olivella, per exemple, té un parc natural. Cubelles pot potenciar la figura de Charlie Rivel. Tenim camí per fer.

Leave a Comment