Barcelonès


Un quart de segle d’administració comarcal al Barcelonès suposa un bagatge ben important en un territori complex pel que fa a la seva configuració física i demogràfica. Amb més de 2,2 milions d’habitants i en una circumscripció de poc de més de 144 km, ha calgut un esforç constant de gestió i suport als grans cinc municipis que el componen. L’objectiu cabdal ha estat el de contribuir a la cohesió social i territorial de la comarca amb la finalitat de ser útil als municipis i a la ciutadania; i ara, passats més de 25 anys, hem de fer un balanç positiu de la feina feta. Una entitat petita pel que fa a la seva infraestructura i recursos, però amb una innegable vocació de servei local i de gestió de competències pròpies i delegades. Esperem que aquest recull de la feina realitzada, sigui un instrument més de reflexió a l’entorn del paper que juguen les nostres organitzacions comarcals.

Francesc Belver i Vallès
President del Consell Comarcal del Barcelonès

President: Francesc Belver i Vallès
Web: www.barcelones.cat
Territori: 145,8 km2
Municipis: 5
Capital: Barcelona
Població: 2.240.437 habitants
PIB (milions d’euros): 73.444,1
Demarcació: Barcelona

El Consell Comarcal del Barcelonès és una entitat local de caràcter territorial constituïda el 9 de març de 1988. Sóc en Francesc Bellver, el President del Consell Comarcal del Barcelonès. Compta amb els municipis de Badalona, Barcelona, L’Hospitalet de Llobregat, Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet. És la comarca més petita en extensió de tot Catalunya, la que més ciutadans concentra als barris de les seves ciutats i la que més activitat econòmica centralitza. El president del Consell Comarcal del Barcelonès és Francesc Belver i Vallès.

Quins són els encerts dels consells comarcals dels darrers 25 anys?

La nostra és una comarca complexa de gestionar perquè tenim grans ciutats al nostre sí. Per tant, el gran encert del consell comarcal és haver estat capaç de coordinar l’acció dels diferents municipis, fer-se present sobretot en aquells elements fronterers on podrien col·lisionar interessos dels diferents ajuntaments o que ningú acabés de fer la feina en aquelles zones. Segurament el que ens dóna més satisfacció és poder coordinar aquells serveis que segurament els municipis per ells sols els seria menys eficient poder tirar endavant. Per tant, ser útils als ajuntaments, perquè això significa ser útils als nostres ciutadans i ciutadanes.

De què se sent més satisfet?

La major satisfacció de la nostra prestació de serveis en aquest entorn tan urbà segurament és la prestació de serveis als més desfavorits. El transport adaptat per a gent amb dificultats, la gestió de les beques menjador en el conjunt de les escoles del nostre territori, etc. Tots aquells serveis que ens apropen més a la realitat, a una realitat actualment difícil, d’aquest entorn urbà que és la nostra comarca.

El consell comarcal ha ajudat al sentiment de pertinença de la comarca?

Si féssim una enquesta al Barcelonès, el sentiment de pertinença a la comarca és molt complex. Les nostres ciutats són grans ciutats, són ciutats molt importants que tenen molt arrelada la seva gent. La gent s’estima molt la seva ciutat i el sentiment de comarca segur que no és tan important com en altres zones de Catalunya on el sentiment de comarca segur que està molt més desenvolupat.

Quines són les iniciatives més rellevants que ha portat a terme el Consell Comarcal del Barcelonès?

Les iniciatives que segurament criden més l’atenció, que més destaquen dins de la gestió del consell comarcal, són aquelles que pel seu volum o per la seva transcendència, van més enllà de la pròpia comarca. Són les que ens fan importants o fan que tingui una certa rellevància la gestió del consell comarcal. Nosaltres gestionem el manteniment de les rondes de Barcelona, la via de Catalunya que més vehicles té diàriament al seu territori. Això significa un esforç molt important de coordinació, de gestió, d’estar molt a prop del problema. Com ens agrada dir, com més apropem la solució al problema, més eficients serem. El Consell Comarcal del Barcelonès també se sent especialment orgullós de la construcció de més de vuit mil pisos de protecció oficial durant aquests anys a través de l’empresa Regesa. Som un dels principals operadors d’habitatge públic a Catalunya i això segurament ha ajudat molts joves a emancipar-se i a moltes famílies a tenir una oportunitat en el difícil mercat de l’habitatge.

Tots els consells comarcals són necessaris?

Les estructures no són l’important. L’important és trobar les solucions quan hi ha un problema. Per tant, partint de la base que com més a prop està la solució del problema més eficient s’és. És evident que la comarca és un element útil a l’hora de coordinar, d’aglutinar i de sumar sinergies entre els diferents municipis. Això no significa que els consells comarcals han de ser absolutament imprescindibles i que els hem de salvar de totes totes. El que hem de tenir és una garantia de prestar uns bons serveis. Les comarques estan prestant bons serveis de manera molt eficient i, per tant, jo crec que plantejar-ne la desaparició per plantejar-la no ha de ser un objectiu. Ara bé, si tenim una alternativa millor, que es posi sobre de la taula. Si som capaços de ser més eficients del que ho estan sent les comarques, nosaltres serem els primers interessats en que aquestes iniciatives tirin endavant.

Quin criteri ha de prevaldre?

El ciutadà ha de ser el receptor del millor servei possible. Si el millor servei li presta el seu ajuntament, fantàstic. Si és la comarca, fantàstic. Si és la Diputació o la Generalitat, doncs molt bé. L’important no és la titularitat del servei o de la competència; l’important és l’eficiència en la prestació d’aquest servei. Jo crec que hem de prestar els serveis amb qualitat i els consells comarcals ho estan fent. La comarca és una administració molt propera, amb alcaldes i regidors del conjunt de pobles que són capaços de sumar sinergies i de fer eficients aquells serveis que ajuntament a ajuntament, per sí sols, segur que no ho serien.

Com es pot apropar la tasca del consell comarcal al ciutadà?

Les administracions han de ser absolutament transparents per als ciutadans. Estem gestionant recursos públics i estem gestionant recursos dels ciutadans i les ciutadanes. Per tant, tenen el dret de conèixer fil per randa què passa amb els seus diners, perquè són seus, i nosaltres l’únic que fem és gestionar-los. Els ciutadans han de ser capaços de veure en què gastem els seus diners i si no ho fem de manera eficient, que ens ho puguin reclamar. Però que ens ho puguin reclamar després de veure realment en què es gasten, si som eficients, si no ho som, si els serveis que es presten són els que ells necessiten i els que ells volen i, per tant, això només es pot fer a partir d’una absoluta transparència, d’una absoluta claredat, d’una absoluta informació. Que tothom sàpiga què es fa amb aquest recursos públics que a hores d’ara, a més a més, tant costa a les famílies aportar.

El Projecte Barcelona Key, que aspira a convertir la zona del Besòs en un motor de desenvolupament econòmic basat en el coneixement i la investigació, és clau pel futur del Barcelonès?
Aquest és un d’aquells elements que dóna sentit al Consell Comarcal del Barcelonès. Allà on està intervenint l’Ajuntament de Barcelona, l’Ajuntament de Sant Adrià del Besòs, on tenim participant a la Universitat Politècnica de Barcelona i el Consorci del Besòs. El consell comarcal també hi juga el seu paper de coordinador de totes aquestes iniciatives. La voluntat d’aquest projecte és, en un moment de dificultat econòmica, és generar sinergies i ser més eficients amb els nostres recursos, per tant, la investigació, el desenvolupament. És el que farà créixer l’economia, el que ens donarà oportunitats en clau de futur. A partir d’aquí, la possibilitat de generar llocs de feina a la nostra població és el que entenem que ha de ser cabdal i que ha de ser el que més treball, més esforç requereixi a les nostres administracions. Per tant, aquest és un projecte que nosaltres estem treballant molt acuradament. Estem convençuts que obtindrem inversors privats que veuran la possibilitat, evidentment, d’obtenir uns rendiments però que, com a país, com a àrea metropolitana i com a comarca del Barcelonès segur que serà un dels projectes cabdals en els propers anys.

Quina és l’assignatura pendent?

És evident que en aquest món d’interconnexió, de globalització, les infraestructures i les infraestructures de transport són cabdals. A la nostra comarca tenim alguns elements que són molt importants i que han d’ajudar al desenvolupament del territori per a què sigui generador d’oportunitats. L’estació de la Sagrera és, evidentment, un d’aquells punts importants no només per l’activitat que genera per sí mateixa i la que també generaria al seu voltant, sinó també per les possibilitats que dóna cap a Europa. En un moment de dificultats els recursos públics s’han de destinar per generar més recursos. A Barcelona ciutat tenim el projecte de la Sagrera que haurà de ser en sí mateix un motor per tota una zona que porta molt temps en una situació poc productiva. A la part sud del Barcelonès, el desenvolupament de la línia 9 del metro al voltant de la Fira de L’Hospitalet és un element cabdal per connectar amb l’aeroport. Som l’únic aeroport gran de tot Europa al que no arriba el metro. Per tant, tots aquests elements són els que et donen competitivitat i milloren la perspectiva i la possibilitat d’atraure inversions. Aquest tipus d’inversions són les que l’administració pública hem d’afavorir per a què, alhora, acabin generant inversió privada que, en darrer terme, genera llocs de feina, genera economia i ens permet avançar en aquests temps tan complicats.

Leave a Comment