Baix Llobregat


El Baix Llobregat ha estat un territori capaç d’adaptar-se als reptes que els nous temps han anat plantejant, i ho ha fet conservant i reforçant els seus principals potencials i reformant la seva tradicional capacitat de consens; resultat d’aquest procés, és la nostra una comarca amb sòlides bases estructurals i una forta cohesió social, malgrat els temps que actualment ens toca viure. Hem sabut créixer i modernitzar-nos sense deixar de banda els nostres trets més identitaris.

El treball ha estat intens i els resultats satisfactoris, en tan que proporcionen noves il·lusions per continuar avançant en la construcció d’una comarca millor. Existeixen moltes qüestions per resoldre a les que donar resposta. Però la tasca feta, i la visió retrospectiva sobre tot el que hem aconseguit, fa que aquesta institució conservi intacta la seva il·lusió per continuar treballant al costat dels municipis, associacions i agents socials i econòmics en el plantejament de nous reptes i nous projectes que ajudin a millorar la qualitat del nostre territori i les condicions de vida de la nostra ciutadania.

D’aquesta manera, també hem adaptat la nostra institució als nous requeriments que l’impuls i el dinamisme de la comarca ens exigeix, millorant, en allò possible, la nostra organització. És per aquest motiu que, el projecte de Llei de Governs Locals conté un plantejament que, lamentem, no reconegui aquesta trajectoria del Baix Llobregat.

M’agradaria recalcar la defensa unànime de la integritat de la comarca del Baix Llobregat representada en la “Declaració” que el Consell d’Alcaldes i Alcaldesses de la comarca va fer amb motiu de l’anunci d’aquesta llei. Aquesta declaració ha estat assumida per entitats, associacions, agents socials i econòmics de la comarca, així com pels diputats i diputades amb representació al Parlament de Catalunya, del Baix Llobregat.

La implicació del conjunt de persones que integren el Consell Comarcal –a les quals aprofito per agrair i reconèixer tota la tasca duta a terme- continuarà sent màxima, i els objectius i l’aposta de l’entitat clars: continuar treballant per construir una comarca on la millora en les condicions de vida continuï sent una realitat.

Joaquim Balsera Garcia
President del Consell Comarcal del Baix Llobregat

President: Joaquim Balsera
Web: www.elbaixllobregat.net
Territori: 486 km2
Municipis: 30
Capital: Sant Feliu de Llobregat
Població: 808.644 habitants
PIB (milions d’euros): 21.808,0
Demarcació: Barcelona

El Consell Comarcal del Baix Llobregat es va constituir el maig de 1988, heretant serveis i patrimoni de l’extinta corporació Metropolitana de Barcelona. El Baix Llobregat és una comarca eminentment industrial, amb més de vuit-cents mil habitants i una identitat molt marcada, des d’un punt de vista de treball dels municipis, de moviment veïnal i de lluita obrera donada la quantitat d’empreses que hi ha instal·lades. El president del Consell Comarcal del Baix Llobregat és Joaquim Balsera.

Quins són els encerts dels consells comarcals en aquests darrers 25 anys?

El fonamental és haver aconseguit tenir orgull de comarca i un esperit de cohesió social. El Baix Llobregat és una comarca diversa i geogràficament hi ha una distància important, des de pràcticament Montserrat fins al Delta del Llobregat. Ha estat un èxit aconseguir aquesta unitat d’acció i de treball en conjunt per als temes socials i de promoció econòmica.

De què se sent més satisfet?

Nosaltres ens sentim satisfets d’haver treballat en un projecte el més unitari possible en matèria de promoció econòmica, turística i agrícola a la comarca del Baix Llobregat. Malgrat aquest perfil industrial, la comarca encara conserva el Parc Agrari, que és probablement el millor exemple d’agricultura periurbana que tenim a Catalunya. Per tant, jo el que diria és que aquest sentiment de satisfacció el vincularia al no haver perdut la identitat del sumatori dels municipis però haver estat capaços, també, d’haver tingut una identitat com a Baix Llobregat.

El consell comarcal ha ajudat al sentiment de pertinença de la comarca?

Penso que la comarca per sí mateixa ja té un sentiment de pertinença. El Consell Comarcal del Baix Llobregat no deixa de ser l’òrgan administratiu que regula alguna de les competències o delegacions que fa la Generalitat i que ens demanen els propis ajuntaments. Però el que sí que ha permès el consell comarcal és treballar en projectes conjuntament entre els municipis grans i els més petits. El Baix Llobregat té municipis amb més de 50.000 habitants que, òbviament, tenen el seu perfil específic, però també hi ha ajuntaments mitjans i petits amb la seva identitat. Aquesta tasca comuna ha estat, probablement, el major encert per treballar també la identitat baixllobregatina. Ho hem aconseguit a través del diàleg, del consens i, sobretot, de l’interès general. Que tots els municipis vegin que hi ha un benefici global quan proposem polítiques i actuacions per a un territori. L’altre dia, per exemple, explicàvem als alcaldes que si no hi ha una política de promoció econòmica comuna, un municipi de 20, 25 o 30 mil habitants no té cap mena de possibilitat en aquesta economia globalitzada. En canvi, 800 mil habitants units suposen una potència econòmica important. El Baix Llobregat és una comarca abocada a la industrialització ja que compta amb el principal port de Catalunya i amb l’aeroport. Per tant, crec sincerament amb aquest criteri d’utilitat, de posar en comú algunes polítiques, no des del punt de vista de la jerarquització del consell comarcal respecte als municipis, sinó amb el consens, el diàleg i el treball en comú.

El Baix Llobregat és una de les comarques amb més taxa d’atur. Com fer-hi front?

La crisi és òbvia des del punt de vista que no tan sols és econòmica. També és política, institucional. En aquests moments tenim sobre la taula el debat sobre el futur del propi consell comarcal i de l’ordenació territorial de Catalunya. Per això, la crisi també és oportunitat i des d’aquest punt de vista el que ens ha permès és analitzar les nostres potencialitats. Nosaltres som una comarca que aposta per la indústria i per això tenim un pacte industrial. També apostem pel consens econòmic i ens hem dotat del Consell Econòmic i Social del Baix Llobregat. Prioritzem l’externalització de la nostra economia i ens hem convertit en la comarca que més exporta de tota Catalunya. Tot això ho podem fer gràcies a unes infraestructures potents com el port, l’aeroport, els centres d’investigació i la universitat. L’única manera de fer front a l’actual situació és fent que l’estratègia sigui el més comú possible i en això estem. Hem creat agències per a la innovació, estem educant fins i tot a la mainada per generar-los des de ben petits l’esperit d’emprenedor i d’innovació. En definitiva estem intentant que aquesta crisi ens aporti també oportunitats de desenvolupament cap al futur.

Què haurien de millorar els consells comarcals?

Des de la seva creació el funcionament dels consells comarcals ha estat encertat. Ara bé, també és veritat que no s’han resolt algunes qüestions importants. Amb la reforma de la llei de governs locals hi ha l’oportunitat de millorar l’ordenació territorial de Catalunya i, fonamentalment, de dotar de competències i finançament els consells comarcals. Si creiem en aquestes institucions, els consells comarcals s’han de convertir en ens públics que tinguin les capacitats per actuar en la transformació d’aquesta realitat i avui per avui jo crec que no hem aprofundit suficientment en aquest fet. El que hem de fer és veure la transformació legislativa com una oportunitat, no com un risc per a la supervivència dels consells comarcals. Sense competències clares i un finançament adequat probablement no hi hagi un futur dissenyat i idoni pels consells comarcals.

Leave a Comment