Pallars Sobirà


Vull manifestar el meu agraïment a tots els qui ens han precedit en la tasca de defensa dels interessos dels habitats del Pallars Sobirà des d’aquesta administració comarcal, des que el dia 9 d’agost de 1983 es constituí el Consell Comarcal de Muntanya del Pallars Sobirà, en aplicació d’allò que d’establia en la Llei 2/1983 d’alta muntanya. És una gran satisfacció poder compartir amb ells els anhels de millora permanent de les condicions de vida dels habitants d’aquest territori. El meu reconeixement a tots i un record especial per als qui ja ens han deixat.
Amb la voluntat de donar continuïtat a aquesta engrescadora tasca iniciada ara fa 31 anys, el dia 9 de març de 1988, se celebrava a Sort la sessió de constitució del nou Consell Comarcal, en aplicació de la Llei 6/1987, de 4 d’abril, de l’organització comarcal de Catalunya. Ara fa 25 anys, s’iniciava doncs una nova etapa que, en el nostre cas, començava amb la clara voluntat de consolidar la tasca endegada pel Consell de Muntanya que ens havia precedit, i que s’havia revelat com una eina efectiva i alhora especialment necessària en un territori de fragilitat demogràfica, de feblesa de les administracions municipals, de complexitat orogràfica, de comunicacions i serveis deficitaris,… on el Consell Comarcal assumia un rol, tant de prestació directa de serveis, en col·laboració amb els ajuntaments, com de coordinació i planificació d’iniciatives i projectes de tot el territori.
Llàtzer Sibís Goset
President del Consell Comarcal del Pallars Sobirà

President: Llàtzer Sibis i Goset
Web: www.pallarsobira.cat
Territori: 1.377,9 km2
Municipis: 15
Capital: Sort
Població: 7.330 habitants
PIB (milions d’euros): 219,0
Demarcació: Alt Pirineu i Aran

El Consell Comarcal del Pallars Sobirà es va constituir el 9 de març de 1988 i la seva seu es va ubicar a Llavorsí. Posteriorment, el 12 d’octubre de 1989 es va traslladar a Sort. Els serveis socials van ser els primers que es van crear, l’any 1987. El Pallars Jussà és una comarca amb més de 1.300 quilòmetres quadrats d’extensió, 15 municipis i una densitat molt baixa de població per un territori tan extens. El president del Consell Comarcal del Pallars Sobirà és Llàtzer Sibis i Goset, alcalde de Sort.

Quins són els encerts dels consells comarcals en aquests darrers 25 anys?

Els encerts del Consell Comarcal del Pallars Sobirà en els darrers 25 anys han estat, per una banda, mancomunar tota una sèrie de serveis que prestats per sí sols pels ajuntaments haurien estat insostenibles i, per l’altra, obtenir amb convenis amb diferents departaments de la Generalitat o la Diputació de Lleida la gestió de serveis que considerem que són fonamentals per tota la comarca. Dels serveis que tenim mancomunats amb els ajuntaments destacaria fonamentalment el servei de recollida de residus sòlids urbans, que abasta tots els municipis de la comarca i tot el que és el tractament d’aigües de consum humà. Pel que fa als que gestionem per delegació de competències, la carta de serveis socials sigui probablement la més extensa de tots els serveis que presta el Consell Comarcal.

De què se sent més satisfet?

Ens sentim molt satisfets de que el Consell Comarcal del Pallars Sobirà sigui avui una referència per a tots els ciutadans de la comarca, és a dir, que el ciutadà vegi en el consell comarcal la solució per tots les tràmits en aquells aspectes en els quals tenim competències.

El consell comarcal ha ajudat al sentiment de pertinença de la comarca?

El Pallars Sobirà té un sentiment de comarca molt arrelat des de fa molt temps i en qualsevol cas, si alguna cosa hi ha aportat el Consell Comarcal del Pallars Sobirà en els seus 25 anys d’existència, és a reforçar-lo. Però cal entendre que el sentiment de pertinença al Pallars Sobirà és molt més antic que l’existència de l’entitat com a tal.

El Pallars Sobirà es caracteritza per tenir molts municipis petits. Com resolen els problemes de transport, abastament d’aigua, etc?

El paper del Consell Comarcal del Pallars Sobirà és fonamental per garantir els accessos a nuclis atenent que els hiverns a la comarca són molt crus i, per tant, no només estem parlant de feines i manteniment de conservació de vies, sinó també de garantir la viabilitat hivernal. És en aquest punt on ens podem sentir molt orgullosos de cobrir aquest servei, sobretot tenint en compte que gairebé tots els nuclis del Pallars Sobirà hi ha transport escolar i transport de viatgers. Per tant la necessitat és doble.

Quines són les iniciatives més destacables?

Una de les iniciatives que considerem fonamentals és haver tirat endavant i mantenir l’oficina de turisme comarcal com a gran punt de promoció del que per a nosaltres és una de les principals activitats econòmiques de la comarca. Sort és un centre d’atenció per oferir tota l’oferta conjunta del Pallars Sobirà. Actualment és l’activitat fonamental per a l’economia del Pallars.

El Parc Natural de l’Alt Pirineu es gestiona de manera diferent a la del Cadí-Moixeró, bàsicament perquè es té en compte la població que hi viu. Considereu que ha estat una aposta ben acceptada per la població?
El Parc Natural de l’Alt Pirineu es va crear per desig de tots els municipis i de la població en general del Pallars Sobirà. A més del sector ramader, que va creure en la possibilitat d’una millor gestió dels espais naturals, i del sector turístic que va apostar per la creació d’una prou potent per atraure visitants al Pallars Sobirà. En aquests moments la situació econòmica i de l’administració ha portat un cert refredament d’aquest interès inicial.

Per on passa el futur del Pallars Sobirà?

El futur del Pallars Sobirà i de moltes comarques de muntanya i de l’Alt Pirineu passa per trencar el monocultiu turístic i obrir noves vies. En el nostre cas, el consell comarcal ha apostat per la gestió forestal i l’obtenció de biomassa i, fins i tot, per l’obtenció de la certificació de la fusta dels nostres boscos per a què pugui ser competitiva en el mercat.