Pallars Jussà

Els catalans ens hem de felicitar per haver creat, mantingut i potenciat un model d’estructura territorial propi que ha permès dotar moltes àrees, majoritàriament rurals, dels serveis necessaris per evitar-ne el despoblament i l’empobriment social. Enlloc d’això, aquestes eines han permès potenciar els valors naturals, patrimonials i humans fent del Pallars Jussà una terra acollidora i de futur.

Agraeixo particularment l’entusiasme dels meus predecessors al capdavant del Pallars Jussà així com els Consellers i Alcaldes que han mantingut i avivat aquesta flama els darrers 25 anys.

Si en un lloc del País té raó de ser l’existència d’un ens comarcal és al Pallars Jussà. La impossibilitat de molts petits ajuntaments de donar serveis moderns als seus ciutadans va obligar-los a mancomunar els seus esforços creant, d’una manera natural, aquesta xarxa comarcal, inicialment sota la figura dels Consells de Muntanya, nascuts al 1983, per més tard estendre’s a la resta de Catalunya d’una manera més institucionalitzada. Sense aquesta voluntat d’agermanament avui el Pallars Jussà potser no seria el territori atractiu, modern i amb igualtat d’oportunitats que és avui.

Joan Ubach i Isanta
President del Consell Comarcal del Pallars Jussà

President: Joan Ubach i Isanta
Web: www.pallarsjussa.cat
Territori: 1.343,1 km2
Municipis: 14
Capital: Tremp
Població: 13.607 habitants
PIB (milions d’euros): 329,1
Demarcació: Alt Pirineu i Aran

Els orígens de l’actual Consell Comarcal del Pallars Jussà s’han de buscar el 1984, en els antics consells comarcals de muntanya, que es van crear en 9 comarques catalanes a partir del desplegament de la Llei d’alta muntanya aprovada el 1983. El Pallars Jussà consta de dues parts ben diferenciades: la vall Fosca, que coincideix amb la conca alta i mitjana del Flamisell, i la conca de Tremp, abans anomenada d’Orcau. La comarca té només 14 municipis però molts nuclis agregats amb força dispersió. El president del Consell Comarcal del Pallars Jussà és Joan Ubach i Isanta.

Quins són els encerts dels consells comarcals d’aquests darrers 25 anys?

Els encerts dels consells comarcals en aquests darrers 25 anys han estat molts. Destacaria principalment i de manera molt genèrica el rol indispensable que ha tingut dins de l’organització territorial. Tant en la vessant de prestació de serveis com també en la organització de govern en la mateixa comarca. En relació a la prestació de serveis, s’ha de remarcar especialment la funció envers els municipis més petits. Hi ha nuclis que només tenen 5 regidors i el consell comarcal els garanteix el transport i menjador escolar, el serveis d’immigració i de benestar a les persones. I, precisament, comptem amb un servei d’atenció que dóna cobertura a tot Lleida nord, a les sis comarques de muntanya. Si tot això no ho fes el consell comarcal, algú altre ho hauria de fer perquè és del tot necessari.

De què se sent més satisfet?

Porto només dos anys presidint el Consell Comarcal del Pallars Jussà i no he tingut molt temps per fer moltes actuacions però sí que n’hi ha una, que és la que jo destaco i que creiem que és la cirereta d’aquesta institució com és la reubicació i la reconstrucció del que era el Museu de Ciències Naturals. Ara s’anomena Epicentre i intentem que sigui la finestra del Pallars. Quan algú entra a aquest equipament se’n pot fer una idea del que és el Pallars Jussà i hem de ser capaços de motivar aquesta persona perquè quan surti visiti tots aquells indrets que ha vist on-line, en diapositives o filmacions. És en aquest moment quan es crea activitat econòmica, que és el que realment necessitem.

Com es pot gestionar la reserva nacional de caça de Boumort perquè tothom s’hi pugui sentir bé?

Per una banda, estem treballant moltíssim amb el Departament d’Agricultura per crear rutes turístiques a la Reserva de Boumort. La novel·la de Pep Coll, Dos taüts negres i dos de blancs està ajudant moltíssim a la comarca perquè parla, precisament, d’uns fets que van tenir lloc en aquesta zona del Pallars. L’aposta, doncs, és ampliar el turisme a la comarca i crear rutes a Boumort. D’altra banda, tenim un problema amb els pagesos i els ramaders. Temen que el bestiar que és a la reserva de Boumort pugui encomanar malalties al seu bestiar. I hores d’ara ningú ha certificat que això no pugui passar.

La conca de Tremp té un valor paleontològic de primer ordre. Com potenciar-lo?

Realment forma part del valor afegit del Pallars Jussà. A l’Epicentre hi tenim una secció concreta de paleontologia. Molt a prop de la capital, de Tremp. A Isona hi tenim el Museu de la Conca Dellà, centre d’acollida del Parc Cretaci que ofereix la possibilitat de descobrir una zona que temps enrere va ser ocupada per la cultura romana, i molt abans, habitada per alguns dels últims dinosaures que van trepitjar la terra. La ruta dels dinosaures arriba fins a Coll de Nargó, a l’Alt Urgell, i es dirigeix cap a Berga, al Berguedà. També seria interessant poder fer des de l’Epicentre de Tremp un ruta intercomarcal del paleontològic.