Conselh Generau d’Aran


 

Síndic: Carlos Barrera Sánchez
Web: www.conselharan.org
Territori: 633,6 km2
Municipis: 9
Capital: Vielha
Població: 10.090 habitants
PIB (milions d’euros): 384,9
Demarcació: Alt Pirineu i Aran

La Val d’Aran destaca dins el conjunt de Catalunya per la seva personalitat com un territori lligat per la situació geogràfica, pels orígens històrics, per la llengua i per la cultura a les terres gascones i a la gran família occitana, però unida lliurament, a través de pacte, al Principat de Catalunya. Des del 1175, la Val d’Aran va passar a formar part de la corona catalano-aragonesa pel Tractat d’Emparança. Actualment s’està impulsant la nova llei de l’Aran. El síndic d’Aran és Carlos Barrera.

Quins són els encerts del Conselh Generau d’Aran en aquests darrers 25 anys?

Els principals encerts han estat la restauració del Conselh Generau d’Aran, la nostra forma de govern territorial, i tots els serveis que el Conselh presta al poble aranès. La consolidació d’aquest model d’autogovern ha estat la clau de l’èxit per ser reconeguts pels ajuntaments d’Aran. En estreta col·laboració amb els consistoris aranesos, el govern ha assolit una qualitat molt alta de prestació de serveis, destacant, sobretot, la sanitat i el benestar social, serveis claus que el Conselh està donant als ciutadans del nostre país i també a tots aquells que ens visiten amb un nivell d’excel·lència. També gestionem els nostres recursos naturals i les emergències. Per tant, una estructura de govern consolidada.

En aquests moments de crisi econòmica, com se n’en surt la Val d’Aran?

Hem hagut d’ajustar i de prioritzar els pressupostos de l’administració i també hem mirat de reconvertir alguns sectors. El món immobiliari ha anat evolucionant. Les empreses que encara ens queden s’estan focalitzant en la conservació d’edificis i posen especial atenció a la qualitat. També el sector hoteler ha incrementat la seva qualitat. Hem de dir que totes les prestacions de serveis de la Val d’Aran, tot i la crisi, han millorat i molt en qualitat perquè és el que aprecia el nostre client. La mostra d’això és que mantenim el lideratge com a destinació turística, el motor de la nostra economia. També mirem d’evolucionar en altres aspectes de generació d’economia. Ara que ja no existeix el model de construcció immobiliària és el moment per reflexionar cap a on hem d’anar.

De què se sent més satisfet?

Des del Conselh Generau d’Aran ens sentim satisfets d’haver pogut consolidar la nostra identitat, mantenint el nostre diferencial envers Catalunya i també l’Estat espanyol. En els darrers temps hem fet que es parli de la Val d’Aran, tant amb l’oficialitat de la nostra llengua, aprovada per llei al Parlament de Catalunya, com tenint ara en tràmit parlamentari la Llei d’Aran. Amb això hem aconseguit una presència en els debats parlamentaris i, per tant, en la vida pública i política de Catalunya. S’ha assumit sense cap tipus de complex que els aranesos tenim una cultura i una identitat pròpia. Des d’un punt de vista administratiu, formem part de Catalunya, però més enllà d’aquesta convivència se’ns accepta com un fet diferencial i nosaltres també veiem en Catalunya un gran aliat per a poder-nos anar consolidant en aquesta realitat.

Em parla de la identitat aranesa, de la seva particularitat… El Conselh Generau d’Aran ha ajudat al sentiment de pertinença aranesa?

L’orgull de pertinença a la Val d’Aran és un dels aspectes que hem treballat molt socialment des del Conselh Generau de la Val d’Aran. Quan els aranesos ens trobem lluny del nostre país, ja sigui per feina o per estudis, ens sentim orgullosos de manifestar que som aranesos. I quan tornem al nostre país s’incrementa, i molt, aquesta sensació i identitat nacional. Això, en part, és gràcies a la feina que es fa amb els nostres joves a les escoles araneses i tenint l’aranès com a llengua vehicular a l’ensenyament. Aquest orgull nacional crec que és fonamental pel futur de la Val d’Aran.

Quines són les iniciatives més rellevants que ha portat a terme el Conselh Generau d’Aran?

Històricament a la Val d’Aran ja existien tres mancomunitats: la forestal (recursos naturals), contra incendis (emergència) i sanitària. Tota aquesta cultura ha ajudat molt a la consolidació del Conselh Generau d’Aran perquè s’absorbiren directament totes les competències i funcions de les tres mancomunitats. Amb la recuperació del Conselh Generau d’Aran hem tornat a recollir tot l’esperit que ens ofereix la nostra Carta Magna, la Querimònia. Vam començar per la cultura i, des d’aleshores, hem reestructurat pràcticament tota la gestió territorial i les decisions que es prenen són les que pren un país, des de la sanitat pública al benestar social, la gestió del nostre entorn natural o la mobilitat interna del territori, des del transport habitual al transport escolar. També gestionem el menjador escolar, les activitats de joventut i les emergències. A la Val d’Aran, i això es podria traslladar a tot el Pirineu, ens hem hagut d’acostumar a ser autosuficients en les primers respostes.

Què és el que encara li fa falta a la Val d’Aran?

Ara és un moment transcendent. La nostra gran oportunitat és la nova Llei d’Aran, que ens ha d’acabar de projectar amb tota claredat com a govern territorial i, evidentment, ens cal un model de finançament propi que ens permeti exercir amb eficàcia i eficiència totes aquelles competències que hem assolit per voluntat política de la Generalitat i per part del poble aranès a través dels seus representants en el Conselh Generau d’Aran. Ara hem de ser capaços d’anar basculant des de la Generalitat de Catalunya competències al Conselh Generau d’Aran. I aquesta nova llei ha d’anar acompanyada d’un bon model de finançament que permeti que el Conselh Generau d’Aran pugui exercir aquestes competències de manera eficaç pels ciutadans aranesos.

Cap a on ha d’anar el futur de la Val d’Aran?

La Val d’Aran és l’únic territori on l’occità és oficial. En aquest sentit, Catalunya ens ha de projectar cap els nostres territoris veïns, sobretot l’Estat francès, de cultura occitana, seguint amb aquesta filosofia de les euroregions i construint un pont de comunicació entre Catalunya i aquest gran àmbit de cultura occitana. Al mateix temps i en un altre àmbit, hauríem de ser intel·ligents en l’aprofitament dels nostres recursos i optimitzar-los en un moment de crisi energètica, buscant complicitats de cara a resoldre problemes de futur. Estic parlant, per exemple, de la nostra massa forestal. Però també hem de pensar en projectes novedosos. Haurem de continuar sent un destí turístic de primera qualitat. Per tant, hem de saber mantenir el nostre país perquè quan la gent entra a la Val d’Aran pel port de la Bonaigua o pel túnel de Vielha se n’adoni que es troba en un lloc molt diferent. L’empresari ha demostrat que continua creient en les possibilitats del seu país i que segueix invertint en els seus establiments i negocis. Aquesta unió de forces entre el que ha de ser la representació política i municipal i l’empresariat de la Val d’Aran i la confiança del poble recolzant aquestes iniciatives fa de la Val d’Aran un país sostenible d’una dimensió de deu mil persones i amb uns recursos que entenem que han de ser suficients per poder garantir el futur.

Pel que fa a les comunicacions, tant terrestres com de telecomunicacions, heu de fer un pas més enllà per ser més accessibles amb els vostres veïns i des d’un punt de vista de competitivitat econòmica?

Les comunicacions, tant les tecnològiques com les vials, és un dels reptes i alhora una de les mancances que tenim en aquests moments. La problemàtica de la carretera N-230 és constant. És una via que, amb millores, podria donar servei propi a la circulació de turismes. No és una carretera ni pensada ni estructurada per suportar el pas de 500 vehicles de transport pesat diaris. La Val d’Aran és un destí turístic i aquest és un problema molt seriós no només per nosaltres sinó també pels nostres veïns de l’Alta Ribagorça. El problema és que en aquests moments de crisi la solució és difícil de trobar. A nosaltres també ens ajudaria potenciar el transport ferroviari per tal de derivar a càrrega ferroviària la mercaderia que ara circula per la N-230. Això donaria una certa normalitat en les comunicacions terrestres. En referència a la comunicació tecnològica, és cert que hi ha certes mancances i la Val d’Aran les està patint i molt. Això ens resta possibilitats. Portar la fibra òptica a tot Catalunya és vital en ple segle XXI i és una lluita i una reivindicació més fàcil d’atendre que la de les comunicacions viàries. Des del territori ens veiem mancats de recursos propis i de capacitat de resposta.