Cerdanya

És un honor i un orgull estar al capdavant del Consell Comarcal de la Cerdanya, en un moment en el qual es commemoren 25 anys de la creació dels consells comarcals a Catalunya.

El Consell Comarcal de la Cerdanya té el seu origen en el Consell de Muntanya nascut el 1983 arran de la llei de creació dels consells de muntanya de Catalunya. El Consell de Muntanya suposà el seguiment i la coordinació de tota l’acció de Govern que es desenvolupà a la nostra comarca.

El Consell Comarcal de Cerdanya, durant aquests vint-i-cinc anys d’existència, ha anat reforçant les competències delegades pel Govern de la Generalitat de Catalunya, consolidant la seva presència al territori i entre els ciutadans. Així mateix, està al capdavant d’iniciatives plurimunicipals; lidera, com interlocutor idoni, les relacions amb la Cerdanya sota administració francesa, portant a terme diversos projectes comuns; altrament, és el coordinador de diferents programes d’àmbit supracomarcal.

Per tot això, és molt important la defensa dels consells comarcals com eina imprescindible en la gestió dels recursos de l’administració local, perquè assumeixen serveis impossibles pels petits municipis, ofereixen l’espai de consens i discussió de polítiques comarcals, són la veu del territori i apropen l’administració general al ciutadà.

Ramon Moliner i Serra
President del Consell Comarcal de la Cerdanya
President: Ramon Moliner Serra
Web: www.cerdanya.org
Territori: 546,7 km2
Municipis: 14
Capital: Puigcerdà
Població: 18.630 habitants
PIB (milions d’euros): 553,9
Demarcació: Alt Pirineu i Aran

L’any 1934 el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei d’alta muntanya per aconseguir un desenvolupament equilibrat i harmònic de les àrees de muntanya respecte a la resta de Catalunya. Van néixer, així, els consells de muntanya. El 1988, amb la creació dels consells comarcals, els consells de muntanya van evolucionar cap a la nova figura administrativa per esdevenir el nou òrgan territorial. El Consell Comarcal de la Cerdanya és la primera institució política, després de dos segles, que agrupa i representa tota la gent de la Cerdanya. La comarca té 17 municipis. Està dividida entre dos estats, l’espanyol i el francès, i en dues províncies, Girona i Lleida. L’alcalde d’Alp, Ramon Moliner Serra és el president del Consell Comarcal de la Cerdanya.

Quins són els encerts del consell comarcal en aquests 25 anys?

Els encerts del Consell Comarcal de la Cerdanya crec que han estat treballar, com d’altres comarques, en temes de serveis socials, però després cada comarca s’ha especialitzat amb el que el seu entorn li demanava. En el nostre cas penso que hem fet una bona feina en temes de promoció turística, en gestió de residus i, a diferència de moltes comarques, nosaltres sí que hem arribat a muntar un ens de recaptació com altres consells de la demarcació de Girona.

De què se sent més satisfet?

En general em sento satisfet de tota la feina que es fa des del consell comarcal que permet que la gent pugi acabar gaudint de serveis que no tindria, especialment en temes de serveis socials, però també d’ensenyament. Poder desenvolupar una bona xarxa de transport escolar i ajudes al menjador escolar és una feina agraïda. En el cas específic de Cerdanya també estic satisfet del que hem aconseguit amb l’aprofitament de diferents programes europeus i que han permès fer projectes potents com poden ser l’escorxador transfronterer i l’hospital transfronterer.

Quines són les iniciatives més rellevants?

A més de les que comentava anteriorment, les iniciatives que són emblemàtiques és tota la feina que s’ha fet en temes de manteniment de camins i en la recaptació. Aquest darrer, potser, és un servei que la gent del carrer no veu però els ajuntaments ho valoren especialment perquè hem pogut fer una bona tasca d’actualització de padrons i portar la feina del que és un ens de recaptació fins a les últimes conseqüències. En el camp del turisme, tot i no ser una competència pròpia d’un ens comarcal, hem aglutinar tots els sectors empresarials per fer una bona feina que ens ha permès fer visible la comarca de la Cerdanya més enllà del nostre territori i en els diferents mercats turístics.

La Cerdanya té una realitat administrativa complexa. Està dividida entre dos estats i dues províncies. El consell comarcal és una institució per facilitar-ne la gestió?

La comarca de la Cerdanya està dividida entre dos Estats –França i Espanya– i des de 1983 la part espanyola la van dividir en dues províncies. Aquesta és, especialment, una característica que no té cap altra comarca i que, certament, complica la gestió. El fet de tenir 11 municipis a la demarcació de Girona i 6 municipis a la demarcació de Lleida fa que, d’alguna manera, no comptem del tot enlloc. Acabem tenint relacions amb la Diputació de Barcelona i amb la Diputació de Lleida però també a nivell de la Generalitat hem de parlar amb totes les direccions territorials; ensenyament d’una banda i de l’altra, cultura d’una banda i de l’altra, i territori d’una banda i de l’altra. No ens queixem de la feina que això comporta, però el problema és que qualsevol conselleria de la Generalitat no acaba de tenir una visió total i conjunta de la comarca. Cada delegat, cada director de serveis, coneix molt bé el seu tros, el tros de la seva província, però no n’hi ha cap que pugui aportar una visió íntegra de la comarca més enllà del Consell Comarcal. Això ens fa febles.

Quins problemes comporta, per exemple en infraestructures, el fet de pertànyer a dos estats?

L’E-9 ja existeix, però la part que travessa de la Cerdanya espanyola a la Cerdanya francesa encara hi ha molta feina a fer. És una obra que guarda una certa simetria: per una banda hi ha el túnel del Cadí i per l’altra el túnel del Pimorent. El que falta és connectar els dos túnels i això justament és el territori que travessa la Cerdanya. Ara bé, estem molt ben comunicats amb Barcelona i també amb Tolosa gràcies a les obres que van fent els francesos. La Cerdanya s’ha convertit en un punt central; un punt central de l’eix del Llobregat però també de l’eix pirinenc.

És necessària una llei específica per la Cerdanya?

Nosaltres reclamem tenir una Llei de Cerdanya. L’objectiu és aturar aquesta divisió provincial a la part catalana. Amb França hi tenim una bona relació, però no treu que estem en dos estats i aquesta és una qüestió que s’haurà d’afrontar en un futur. Ara com ara el que ens interessaria molt és solucionar aquesta decisió provincial que ens acaba afectant. És del tot necessari tenir un únic interlocutor amb la Generalitat, ja sigui amb temes d’ensenyament com de cultura o territori.

Quina incidència té en la Cerdanya el Parc Natural Cadí-Moixeró?

El Parc Natural del Cadí és una manera de protegir un recurs natural que tenim. El problema és que, a vegades, no hi acaba d’haver un equilibri entre la protecció i la promoció turística. Un parc natural és una eina bona pel que fa a protecció però potser a vegades el que es demanaria és que acabi sent un recurs turístic ben utilitzat, no explotat.

Pel que fa a l’economia, la Cerdanya ha patit en els darrers anys un decreixement pel fort descens de la construcció. NO obstant això, és de les poques comarques que el sector serveis creix.

És cert que la Cerdanya, fins no fa massa, encara dèiem que vivia del turisme. Realment no era cert. La Cerdanya vivia, sobretot, de la construcció, de l’urbanisme i de tot el que es movia al seu voltant. Quan aquest sector ha fallat i no hi hagut activitat ens hem hagut de recolzar en el sector serveis, en el sector turisme. Això vol dir que molta gent que estava ocupada en altres sectors com la construcció ara ha vist l’oportunitat de dedicar-se al sector serveis. Un sector que ha crescut, amb molta més oferta que anys enrere. En aquest sentit potser és l’hora d’aprofitar realment els recursos naturals que tenim a la comarca i que segueixen fent-nos atractius per diferents mercats que ens acaben visitant. Dins dels recursos turístics està clar que la neu és un gran actiu. En un radi de poc més de mitja hora tenim més d’una dotzena d’estacions d’esquí, dues al municipi d’Alp com són La Molina i Mesella. En aquest sentit és un sector potent. A l’estiu segurament tenim més competència d’altres zones però està clar que a l’hivern la neu acaba sent la gran font d’ingressos de la nostra comarca. En aquest sentit, cal destacar que Masella ha fet una inversió important per a la il·luminació de més de deu quilòmetres de pistes. Això serà un recurs addicional que permetrà que gent que ja ens coneixia pugui viure noves experiències i altra gent que potser no venia pugui venir per conèixer aquests nous atractius.