Alta Ribagorça


Passats 25 anys, fem una valoració molt positiva de la seva creació. Són molts i molt variats els serveis que oferim, tant mancomunats pels ajuntaments com per delegació d’administracions superiors. L’èxit rau en la gran quantitat de persones que es beneficien d’aquests serveis de proximitat i, sobretot, de qualitat.
En aquests temps d’incerteses reivindiquem, una vegada més, el paper  dels consells comarcals com a eina vertebradora del territori que ajuda a cohesionar i equilibrar el nostre país oferint uns serveis públics on l’atenció personal, la proximitat i les facilitats esdevenen una oportunitat per construir el país que tots desitgem.

Jose Antonio Troguet Ballarín
President del Consell Comarcal de l’Alta Ribagorça

President: Josep Antoni Troguet
Web: www.altaribagorça.cat
Territori: 426,9 km2
Municipis: 3
Capital: Pont de Suert
Població: 4.097 habitants
PIB (milions d’euros): 140,1
Demarcació: Alt Pirineu i Aran

La comarca de l’Alta Ribagorça es va crear per la llei de 28 de març de 1988 de la Generalitat de Catalunya. Anteriorment, els seus tres únics municipis –el Pont de Suert, la Vall de Boí i Vilaller– formaven part de la comarca del Pallars Jussà, i la seva segregació i constitució com a comarca pròpia respon al desig dels seus habitants de veure reconeguda la seva personalitat, més propera a la regió de la Ribagorça. És la comarca de Catalunya més petita en extensió i de caire eminentment turístic. Té, també, un suport econòmic important amb la ramaderia i un fort impuls del sector de l’energia hidroelèctrica. El president del Consell Comarcal de l’Alta Ribagorça és Josep Antoni Troguet.

Quins són els encerts dels consells comarcals d’aquests darrers 25 anys?

Els principals encerts d’aquests darrers 25 anys són haver estat capaços d’aplegar-se al voltant dels municipis en positiu, fent unió. Tots els municipis s’hi veuen reflectits, s’hi veuen recolzats dins del consell comarcal i sempre amb una aportació positiva. El consell comarcal ha estat sempre un lloc de trobada, mai un lloc de controvèrsia. Tots els serveis que ofereix el consell comarcal venen de la demanda de la ciutadania o bé dels municipis de la comarca. En aquest sentit no tenim absolutament cap duplicitat de servei amb els municipis ja que són els propis municipis els que han anat encomanat al consell comarcal la gestió d’aquests serveis. A més, la gestió dels serveis sempre s’ha confiat a tècnics, a professionals, i això ha estat també un gran encert evitant qualsevol alteració.

De què se sent més satisfet?

Fa dos anys que assumeixo la presidència del Consell Comarcal de l’Alta Ribagorça i del que em sento més satisfet és d’haver estat capaços de mantenir tots els serveis que s’estaven prestant fins ara en un entorn de retallada pressupostària. I no només això. També hem incrementat la nostra carta de serveis i, fins i tot, tenim un resultat pressupostari acceptable. On comptem amb més personal involucrat és a l’àrea de medi ambient, en la recollida de residus sòlids urbans, tenim una deixalleria, una deixalleria mòbil, fem recollida selectiva. La segona àrea en importància són els serveis socials. Uns cent avis disposen d’atenció domiciliària. Si no existís aquest servei, molts d’ells haurien de buscar alguna plaça en alguna residència. També tenim uns vuitanta nens en seguiment de serveis socials, gestionem el banc dels aliments, transport adaptat, gestionem el servei de transport escolar i menjador, som punt de l’Agència Catalana de Consum, som punt de l’Agència Catalana de l’Habitatge, etc.

El consell comarcal ha ajudat al sentiment de pertinença de la comarca?

El sentiment de pertinença és anterior a l’existència del propi consell comarcal. De fet nosaltres depeníem abans del Consell Comarcal del Pallars Jussà. L’any 1988 va ser precisament aquest sentiment de pertinença i la distància que hi havia amb el Pallars el que va propiciar que ens constituíssim en una comarca independent. La nostra comarca és una mica peculiar perquè som al límit entre Catalunya i Aragó i la meitat de la nostra comarca és a l’Aragó i l’altra meitat a Catalunya. Tant en una banda com a l’altra hi ha un sentiment de pertinença amb la comarca.

Què creu que s’ha de fer perquè els ciutadans sentin més proper el consell comarcal?

Des del consell comarcal estem intentant fer arribar a tota la nostra ciutadania tots aquells serveis que altres persones tenen pel simple fet de viure en llocs de població més gran que els nostre. D’una banda mancomunem els serveis que s’ofereixen als municipis i, de l’altra, som un punt de servei d’administracions superiors al territori. A partir d’aquí fem tasques importants de promoció econòmica. Darrerament hem creat l’Associació de Productors Artesans i Agroalimentaris de la comarca. Els ajudem a posar en marxa el seu negoci i a incrementar les seves vendes amb la finalitat de què això constitueixi una pota més de la nostra estructura econòmica.

Quin és el futur de la comarca de l’Alta Ribagorça?

Gairebé el 70% del nostre PIB depèn del turisme. Això és una feblesa perquè si ens falla el turisme ens falla tot. Per tant, tot l’esforç que estem fent ara es dirigeix a diversificar aquesta base econòmica. Ara bé, el potencial turístic i és i l’hem de mantenir. A l’Alta Ribagorça hi tenim el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici és l’únic parc nacional que hi ha a Catalunya. Comptem amb el balneari d’aigües termals de Caldes de Boí, una estació d’esquí, el romànic patrimoni de la humanitat des de fa més de deu anys, el Centre de Fauna a el Pont de Suert, on es cria el bisó europeu. També som seu del Centre de Recerca del Trencalòs, que també és pioner al món en recerca d’aquesta espècie. Tot l’esforç que fem de promoció econòmica és en la via de la diversificació. A part de l’Agrupació de Productor Agroalimentaris, també gestionem l’escorxador per utilitzar-lo com a font de promoció econòmica apostant pel consum de proximitat. A més, no hem d’oblidar el sector hidroelèctric com a una important font econòmica. Penso que cap a on hem de tirar en el present i futur és cap a l’explotació de la biomassa. Tenim uns boscos abandonats i una càrrega de fusta sobredimensionada per la superfície que hi ha. Darrerament treballem cap a aquesta direcció i tot i que no és per a grans campanades, sí com a un puntal més de l’estructura econòmica. Fent una gestió correcta dels boscos, a banda d’aconseguir llocs de treball, tenim boscos nets per la natura, per la biodiversitat, pels propis animals.

Un dels problemes del Pirineu és la dispersió dels nuclis i la despoblació…

Nosaltres tenim molt poblets, molts nuclis de població molt disgregats, amb accessos precaris i serveis públics deficitaris. El fet de ser zones despoblades fa que les administracions no hi tinguin una especial cura, però hi viu gent, és una zona turística i, sobretot, patrimoni cultural i natural per a tot el país. Per això, el que faria falta són fonamentalment uns accessos adequats a totes i cadascuna de les poblacions de la comarca.