Alt Urgell

Des de la perspectiva que ens dóna ser la segona comarca de Catalunya amb més extensió territorial i amb més nuclis de població, estem en condicions d’afirmar que el Consell Comarcal de l’Alt Urgell ha esdevingut, d’ençà de la seva creació, una eficaç eina de cohesió territorial que ha permès l’articulació de tot un seguit d’iniciatives encarades a la dinamització de tots i cadascun dels municipis i de la pròpia comarca en el seu conjunt.
Jesús Fierro
President del Consell Comarcal de l’Alt Urgell

President: Jesús Fierro
Web: www.alturgell.cat
Territori: 1.447,5 km2
Municipis: 19
Capital: La Seu d’Urgell
Població: 21.128 habitants
PIB (milions d’euros): 488,9
Demarcació: Alt Pirineu i Aran

El Consell Comarcal de l’Alt Urgell va ser constituït el 9 de març de 1988 a La Seu d’Urgell, després de l’aprovació de llei d’organització comarcal de Catalunya. Compta amb 19 municipis i 148 nuclis. És una comarca pirinenca, amb una activitat bàsicament ramadera i turística. El caràcter de frontera amb Andorra té una incidència important en la vida econòmica i social de la comarca, amb una elevada mobilitat diària de caire laboral. Jesús Fierro és el president del Consell Comarcal de l’Alt Urgell.

Quins han estat els encerts dels consells comarcals en aquests darrers 25 anys?

Els encerts en aquest 25 anys han estat molts i més si entenem que el Consell Comarcal de l’Alt Urgell dóna servei a molts municipis petits. La Seu d’Urgell és un municipi que té el seixanta per cent de la població i la resta són molt petits, a excepció d’Oliana que compta amb dos mil habitants. Hi ha hagut dues fases en tots aquests anys. Durant els primers temps, sortíem d’una mancança d’infraestructures de tot nivell i calia fer camins, xarxa de clavegueram, xarxa d’aigua, llums, telefonia. Aquesta primera etapa va ser molt important, amb una forta inversió, però que va ajudar moltíssim a fixar la població al territori. Després hi ha hagut una segona fase que potser ha anat més de cara a l’atenció a les persones. En aquest sentit, l’activitat en serveis socials s’ha acostat als petits municipis, i tot el que fa referència al transport a la demanada és un model que ha donat molt bon resultat. Evidentment, s’han d’esmentar els serveis en matèria d’educació, ensenyament i joventut.

De què se sent més satisfet?

De l’etapa que em sento més satisfet no és precisament de la que jo sóc president del consell comarcal ja que ara el que s’intenta és mantenir el rol que havia tingut fins ara amb menys recursos. De fet, la millor etapa que recordo és la dels presidents Maria Dolors Majoral i Ventura Roca, que és precisament l’època d’una comarca deprimida amb unes necessitats d’infraestructures molt important que es van poder desenvolupar. Aquesta és la part més important. No vull dir que ara el consell comarcal no faci feina, però en aquest moment la situació econòmica ens ha atrapat a tots i el Consell Comarcal de l’Alt Urgell no n’és l’excepció.

El consell comarcal ha ajudat al sentiment de pertinença de la comarca?

El consell comarcal ha intentat, intenta i intentarà ajudar al sentiment de pertinença de la comarca. El que passa és que el fet que hi hagi una ciutat com la Seu d’Urgell que aglutina el 60% de la població ho fa molt més difícil. És a dir, si anem al Pallars, la gent de sent pallaresa, ningú diu si sóc de Sort o de Tremp, i si anem a la Cerdanya els ciutadans se senten cerdans. A l’Alt Urgell ningú et dirà jo sóc alturgellenc. Dirà que un és urgellenc, nargoní o ganxo. Per tant, aquest sentit més localista continua imperant. No obstant això, el que sí s’ha reconegut és el gran esforç que el consell comarcal ha fet per poder buscar un equilibri i que aquells pobles, nuclis de població, més desafavorits, que ho siguin el menys possible respecte els grans nuclis de població.

Quins són els encerts més importants del consell comarcal?

Darrerament, en diria dos o tres. El bon veïnatge entre el Consell Comarcal de l’Alt Urgell i l’ajuntament capital de comarca ha estat clau en aquest sentit. I no sempre ha estat així. Amb menys recursos hem multiplicat resultats. Destacaria tot el que fem en matèria de joventut, que crec que s’està fent molt bona feina, i la creació del Consorci d’Atenció a les Persones de l’Alt Urgell, en matèria de serveis socials, ha fet que s’hagi avançat moltíssim i que això suposi un abans i un després dels darrers dos anys. S’ha fet feina en matèria de biomassa tot i que, malgrat hi havia una unitat total per part dels municipis, un dels socis inversors va fer fallida. Però el que sí que ha quedat en aquest cas és un centre especial de treball que ja té 17 treballadors. Són persones que estan en una situació de risc d’exclusió social o de difícil entrada en el mercat de treball. Integra és una fundació on hi ha l’Ajuntament de la Seu d’Urgell, i el Consell Comarcal de l’Alt Urgell i l’Obra Social de la Pedrera. Els municipis se l’han fet molt seva i crec que continuarà creixent.

Una característica fonamental de l’Alt Urgell és l’estreta relació amb Andorra. Configura l’àrea més densa de tots els Pirineus. La influència turística i comercial, els transfronterers…

Entre Andorra i l’Alt Urgell hi ha una divisió política però no una divisió efectiva. Hi ha un bon veïnatge i molts àmbits de col·laboració. Recordo un article d’una persona de l’Alt Urgell que deia que s’havia d’intentar que l’Alt Urgell no fos una ciutat dormitori. Segons la meva opinió, no és que l’Alt Urgell sigui ciutat dormitori d’Andorra, sinó que Andorra ha estat durant molts anys la primera empresa col·locadora de persones treballadores i especialitzades en diferents àmbits. La primera empresa de l’Alt Urgell en aquest sentit. En els millors temps han superat les tres mil persones que han pujat a treballar de l’Alt Urgell a Andorra. En aquests moments, la crisi econòmica també ha atrapat el país veí i el número de persones que hi pugen a treballar ha caigut en prop de les mil cinc-centes. Sense comptar, evidentment, les persones de l’Alt Urgell que estan emparentades amb les d’Andorra. Per tant, insisteixo, hi ha una divisió política però no efectiva.

Què els diria als ciutadans perquè sentin més pròxim el consell comarcal?

Hi ha moltíssima gent que no cal dir-los què és el Consell Comarcal de l’Alt Urgell per a que se’l facin més seu. En aquest moment ho coneixen molt bé, sobretot aquells petits municipis que d’alguna manera aquests 25 anys han vist perfectament quina ha estat la seva evolució i quina incidència ha tingut el consell comarcal al respecte. Per tant, des d’aquest punt de vista penso que coneixen perfectament què és el consell comarcal i quines funcions té. Jo crec que si a algú li hem d’explicar això és a gent bastant allunyada de la comarca que no han entès ni entenen ni entendran mai el que representen els consells comarcals. Probablement va ser un error en el seu moment la creació de consells comarcals per a totes les comarques, però el que és evident és que els consells comarcals són realment necessaris en moltíssims territoris, sobretot els més allunyats i els que tenen més problemes d’infraestructures. No hem d’oblidar que al Pirineu tenim un 20% del territori de Catalunya i només som l’1,7% de la població. Si aquí no tenim els consells comarcals haurem de buscar quelcom amb un altre nom que faci la mateixa funció.